Ves al contingut principal

Nou disseny, i amb carta de blocaire

El nou disseny del Diari de Girona ha sortit avui. Enmig de les cartes al director hi veig un escrit d'en Carles Mont, company de MIFAS i també blocaire del gremi, forma part d'això que s'està fent i que en diem la minusfera. Aquí -i amb el seu permís- hi penjo una còpia del que ha sortit publicat.

Està malalta la democràcia?

Jo diria que sí, no sé si té una síndrome gripal o un problema gàstric, i fins segurament pot ésser que tot plegat, que per què? Doncs mireu: Que un grup minoritari pugui bloquejar tot el país amb una vaga, amb raó o sense, és un bon mal de ventre per als que del problema no en saben res de concret però en pateixen els resultats finals. Quan amb la vaga s´arriba a la mala llet i a cremar, colpejar i fins i tot matar, és difícil desfer les malifetes que trenquen la convivència, crec que tots plegats patim una greu indigestió de desconfiança i de violència. Si hi ha tanta gana al món, per què no es prepara un avió ben gros i es porten totes les menges que de segur es podriran on facin falta, o és que ens pensem que si d´altres fan el règim ja ens curarem nosaltres? Si primer vàrem patir esgarrifances per la bombolla del totxo, després vàrem tremolar per manca d´aigua, més tard no sabien de què fer-ne per massa que en cau, i ara ens falta gasolina, quin és el polític, perdo!?, volia dir metge, que curarà aquesta grip? N´hi haurà prou, amb la recepta? En temps passats, la nostra democràcia també va estar malalta, també tal com ara, en sortien perdent els qui no en sabia res. Fins que aleshores ho varen? (diguem-ne curar?), amb una greu i traumàtica «operació quirúrgica», i que per cert el «postoperatori» va durar 40 anys i encara avui queda molta «sutura» per treure. Espero que puguem arreglar la nostra actualment malalta democràcia, amb una bona dosi del xarop del sentit comú, que tot i que diuen que es el menys comú dels sentits, a mi m´agradaria que els polítics (renoi!, ja m´he tornat equivocar, volia dir «els metges») que no se´n surtin i no sàpiguen que fer-hi que agafin la jubilació. Carles Mont Pujadas, Girona

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…