Ves al contingut principal

Poca cosa i molta fressa

Ha sortit el PUAD, el Pla Unificat d’Ajudes per a disminuïts. No hi entren les peticions d’atenció domiciliària perquè consideren que és un tema que entra dins de les prestacions de la dependència. Senzillament impresentable. No hi ha cap més qualificatiu. I la gent que no té el grau III de la dependència i necessitin unes hores d’atenció domiciliària que els donin vent i barca nova. Una mostra més de la fantàstica sensibilitat que té el Departament d’Acció Social i Ciutadania cap a les persones amb discapacitat. Governada sorprenentment per gent bastant ignorant, la conselleria està arribant als límits de la sequera absoluta. Les entitats del sector presentarem una protesta formal al govern i si cal s’arribarà al Síndic de Greuges.

La veritat és que estic esperant que aquest cap de setmana la gent d’Esquerra resolgui la seva situació interna, que lògicament no hi entraré, ens convé que tanquin l’etapa quan més aviat millor i de pas decideixin si volen governar seriosament o només volen afaitar al personal. No n’encerten ni una, que ja és tenir mala sort. Sempre vaig pensar que els aires nous anirien bé, però això ja passa de llarg d’una ventada, i diguin el que diguin no anem bé de cap de les maneres.

Finalment m’agradaria dir que això dona molt mala espina sobre la nova cartera de Serveis que ha de sortir del Parlament. Tot fa pensar que serà ben poca cosa i això sí, molta fressa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.