Ves al contingut principal

Tal com érem

Ara ha plogut i resulta que el transvasament no s’ha de fer. Després de tanta moguda i de tant de debat s’ha decidit o vol decidir-se que ara ja no ens convé. La marejada ha estat considerable. Ens han tingut pendents del temps i de la sequera i al final amb alguns dies de pluja (ha estat generosa) del mes de maig el tema ha quedat resolt i liquidat.

Enmig de tot aquest sarau han sortit tot tipus de personatges opinant, com ara el president d’Aragó que algú li ha dit que l’Ebre és seu. Ha dit en diverses ocasions que ell personalment estava informat constantment sobre el temps a Catalunya. També hem descobert un conseller català que ha estat explicant la situació diàriament, però procurant no contradir ningú. Els de Tarragona (que suposo que també deuen tenir alguna propietat sobre l’Ebre, allà desemboca) han dit que ells no volien donar ni una gota més d’aigua. I els de Lleida, que són els propietaris del Segre ja tenien les forques preparades.

I el Ter? El nostre Ter? El pitjor que li pot haver passat al nostre Ter és que hagi plogut. Si no ho hagués fet, s’hauria resolt el subministrament de Barcelona –amb canonades i barcasses especials d’aigua- i amb posteriors pluges el riu hauria pogut recuperar el seu estat d’ànim hídric. Jo no l’he vist mai en versió original. Sempre l’he vist xuclat, prim, estressat, deprimit, esquifit, sec i eixut. Potser arribarà un dia que podrem veure’l tal com era. Ens l’hauran de presentar novament perquè ja no recorda ningú la veritable cara del nostre i ben nostre riu Ter.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…