Ves al contingut principal

Una benzinera igual, però diferent

Mala tarda per fer migdiada. Cau foc. M’han telefonat per baixar a sopar a Barcelona, no he pas dit que sí, però tampoc he dit que no. En qualsevol cas havia d' anar a omplir el dipòsit de gasoil, estava sota zero. He aprofitat la tranquil•litat de Girona per pujar a Montjuïc a posar-ne. Una mica lluny si vius al centre, però em feia gràcia anar-hi. La benzinera que hi allà, en aquest barri alt de la ciutat és de MIFAS. Està explotada per Giropark, S.A.U que és una empresa propietat de la Fundació MIFAS en un 100 per 100, de manera que és una benzinera igual, però diferent. Els preus són com a tot arreu, és a dir, gasoil molt car. De tota manera és nostra, i pagar per pagar, paguem a casa. He tirat una foto i aquí la penjo.

Comentaris

mininu ha dit…
És accessible, la gasolinera? Vull dir que si hi vas amb el teu cotxe, essent tu discapacitat, ¿et vénen a servir? Pot semblar una pregunta estúpida, però crec que no ho és pas, perquè si hi ha algun sistema per detectar que t'han de venir a posar la gasofa, ES PODRIA APLICAR A LA RESTA DE GASOLINERES DEL MÓN MUNDIAL, oi que m'explico?
Gràcies, gentil amic
bonaventura-ayats ha dit…
mininu: Amb el preu que està el tema benzina aviat no caldrà anar-hi. De tota manera, sí, la resposta és sí, la posen, la posen a tothom. Sembla que amb el carnet de MIFAS podria haver-hi un descompte, però encara no hem acabat de decidir-ho (rumiar-ho)
sònia pujol ha dit…
Mira...si no arriba a ser per la passejada pel blog no me'n assabento...
Felicitats gent de Mifas, em sembla fantàstic!!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.