Ves al contingut principal

Una benzinera igual, però diferent

Mala tarda per fer migdiada. Cau foc. M’han telefonat per baixar a sopar a Barcelona, no he pas dit que sí, però tampoc he dit que no. En qualsevol cas havia d' anar a omplir el dipòsit de gasoil, estava sota zero. He aprofitat la tranquil•litat de Girona per pujar a Montjuïc a posar-ne. Una mica lluny si vius al centre, però em feia gràcia anar-hi. La benzinera que hi allà, en aquest barri alt de la ciutat és de MIFAS. Està explotada per Giropark, S.A.U que és una empresa propietat de la Fundació MIFAS en un 100 per 100, de manera que és una benzinera igual, però diferent. Els preus són com a tot arreu, és a dir, gasoil molt car. De tota manera és nostra, i pagar per pagar, paguem a casa. He tirat una foto i aquí la penjo.

Comentaris

mininu ha dit…
És accessible, la gasolinera? Vull dir que si hi vas amb el teu cotxe, essent tu discapacitat, ¿et vénen a servir? Pot semblar una pregunta estúpida, però crec que no ho és pas, perquè si hi ha algun sistema per detectar que t'han de venir a posar la gasofa, ES PODRIA APLICAR A LA RESTA DE GASOLINERES DEL MÓN MUNDIAL, oi que m'explico?
Gràcies, gentil amic
bonaventura-ayats ha dit…
mininu: Amb el preu que està el tema benzina aviat no caldrà anar-hi. De tota manera, sí, la resposta és sí, la posen, la posen a tothom. Sembla que amb el carnet de MIFAS podria haver-hi un descompte, però encara no hem acabat de decidir-ho (rumiar-ho)
sònia pujol ha dit…
Mira...si no arriba a ser per la passejada pel blog no me'n assabento...
Felicitats gent de Mifas, em sembla fantàstic!!

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…