Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2008

Apropa't una mica més

He vist per internet un anunci d'una funerària britànica que convida a travessar les vies amb el lema "apropa't una mica més" i de cop, m'han vingut moltes ganes de saber què inclourà la nova cartera de serveis socials, que ahir dimarts va aprovar el govern. No he pogut veure'n el contingut, hauré d'esperar que surti publicat al DOGC. No acabo de saber ben bé perquè ho relaciono. Em penso que tinc pensaments impurs.

El botó, segona part

La televisió pública espanyola comenta la notícia dels nous panells que s'han instal·lat en els aeroports. Diuen que Madrid-Barajas és el primer. A Tv3 també deien que el de Barcelona era el primer i el Diari de Girona explicava la posta en marxa d'aquest servei a l'aeroport de Girona. El servei és d'AENA i per tant l'han posat en marxa a tot arreu el mateix dia. La pública TVE a vegades no arriba a Guadalajara i donen les informacions del radi que dominen. En tot cas, m'ha fet gràcia veure l'Alvaro que és el discapacitat televisat, un company que viu a Madrid, però que és basc. Té la barba més blanca i s'ha engreixat una mica. Jo també.

Un botó i sense barreres

Tinc ganes d'arribar-me fins a l'aeroport de Gironaper veure aquests nous panells que han posat en marxa i que serveixen perquè les persones amb problemes de mobilitat puguin demanar ajuda. Això els d' AENA ho han posat per tal de donar acompliment a una directiva europea que entra en vigència demà o un dia d'aquests, i suposo que s'haurà fet el mateix a la resta d'aeroports. He vist la notícia a la última pàgina del Diari de Gironai dinant també ho deien a la televisió. (a la televisió parlaven de Barcelona, és clar..) El diari d'aquí diu que han contractat a 70 persones per fer aquesta feina. De tota manera si continuem fent aeroports a l'engròs, la mobilitat serà un problema general. El de Girona té -a diferència d'altres- aquest avantatge, tot i que tenen ganes d'allargar l'edifici i carregar-lo de botigues d'aquelles que venen tabac, colònies i xocolata suïssa. Hi aniré a donar un vol i pitjaré el botó; a veure què passa...
Faig una …

A la platja sobre rodes

Avui surt un reportatge en el suplement d'Estiu del Diari de Girona. Parlen de l'accessibilitat a les platges i les possibilitats que hi tenim la gent amb mobilitat reduïda. En Julio Merino, tesorer de MIFAS i en Xavi Terradas, delegat a la comarca de la Selva en són els protagonistes i els retratats. Podeu anar directament a la versió publicada a Diari de Girona. Jo penjo algunes fotografies que surten a les pàgines centrals i a tot color.



La Vall d'en Bas a les tres

La Vall d'en Bas a les tres, el diumenge passat. Dia molt calurós, però bastant clar. Els d'allà no estan acostumats a aturar-se i retratar el paisatge perquè el tenen posat tot l'any. Vaig fer un clic amb el mòbil i va sortir així. Els diumenges..

La bola

Si algú ens veu, ens veu així, tal i com sortim a la foto. No sembla pas que s’hagi de tenir cap mala impressió, de lluny fem el nostre goig. Les coses es compliquen quan t’apropes una mica, és quan es veuen els defectes, les esquerdes, els fums, els sidrals organitzatius polítics, econòmics i socials en que estem immersos, on vivim, etc..

L’altre dia vaig estar al Guttmann en visita merament civil i des del jardí un pot tenir una visió de la ciutat de Barcelona que venen ganes d’anar-hi corrents, on sembla que hi han de passar coses molt interessants. De lluny Barcelona fa més goig que de prop, amb els seus gratacels, les punxes de la Sagrada Família, la muntanya de Montjuïc, fa patxoca diguem-ne. Quan t’hi arribes i segons per on entris i evidentment depenent d’allà on vagis la ciutat pot perdre la lluentor què inicialment hom sospitava. Passa com tot suposo.
La foto del nostre planeta, que surt avui als mitjans produeix un efecte –guardant les distàncies- semblant. No s’hi veuen lín…

Inauguració del Pere Llonch a Vilafant

Ja està fet. Avui a les 11 del matí hem inaugurat el Pere Llonch a Vilafant. Penjo algunes fotos dels moments, de la gent que ens ha acompanyat; representació d'aquí, d'allà i de més enllà. Dos socis de MIFAS han tallat la cinta, com és costum a la casa. Sembla que l'edifici ha agradat, els colors, l'entorn, el poble, l'acolliment del poble, etc.. A l''Empordà ja se sap. El dia ha estat magnífic i MIFAS ha obert un altre equipament, na fent. Des del Pere Llonch també es veu molt bé el Canigó, passa el mateix a Riudellots on hi ha l'altre centre. La muntanya és venerada per tots els catalans, però ara ens la guarden els francesos. MIFAS s'hi acosta de mica en mica.








Spanair to Girona

Anar a Madrid serà més difícil a partir d’ara perquè la gent d’Spanair cancel·larà els vols que uneixen les dues ciutats per causes econòmiques. Se’m fa estrany. Una vegada més els vols Girona-Madrid fracassen. No han fallat mai, vull dir que han fallat sempre. Són tot un èxit, però al cap d’un temps queden suspesos, per un causa o altra. És curiós que de Girona puguem anar a 60 ciutats europees, algunes d’elles impronunciables –en línies regulars- i en canvi sigui tant difícil anar a Madrid, que és una ciutat fàcil de dir i que al final del dia hem pronunciat unes deu vegades. Ja veig que haurem d’esperar que arribi l’AVE que ho solucionarà tot. De fet i parlant de trens, a Girona mai havíem parlat d’AVE, sempre parlàvem del TGV perquè teníem la convicció de que la cosa de la velocitat aquesta venia de dalt, i ara resulta que ve de baix. Que serviria per anar amunt, i ara es veu que el futur és anar avall. Em penso que Girona és una ciutat que està mal posada en el mapa, lluny d’un e…

Primera plana

Avui en el Diari de Gironasurt una fotografia d’un grup d’arquitectes europeus que van passejar-se per Girona en cadira de rodes i d’aquesta manera poder aportar solucions a l’accessibilitat de la ciutat. Una trentena de persones que treballaran en el disseny de les ciutats que vindran. El diari titula la fotografia “Girona Inaccessible” i està a la portada del diari. Bona foto i molt ben posada a primera plana. Em penso que val més aquesta foto que 500 anuncis publicitaris. Felicito al rotatiu gironí que sempre està a l'aguait del nostre gremi i també al retratista. El retratat és un company meu que no li fa por res, és en Manu sense por.

Cantarella tronada

Amb la cosa aquesta d’anar a fer handbike a través de les vies verdes vaig adonar-me que en el meu entorn immediat, diguem-ne les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Amer (tots aquests pobles formarien inconcienment la Vall d’Hostoles) no hi ha establiments turístics que siguin accessibles. Una veritable llàstima, perquè amb aquest nou esport podria potenciar-se que la gent amb disminució s’animés a fer el recorregut en handbike sabent que en algun lloc de l’entorn hi ha un restaurant, una casa rural, un establiment per comprar, fer el toc, en fi, totes aquestes coses que són tant normals i que els seus accessos fossin a l’abast de la gent que va en cadira de rodes, amb bastons, amb handbike, que té problemes de mobilitat en general, etc..

Els ajuntaments d’aquests tres municipis s’haurien de plantejar fer una estirada en aquest sentit i animar seriosament als comerciants d’aquests pobles a resoldre els problemes de barreres arquitectòniques que hi són presents. També animar a…

Girona tapada

Directiva de la Confederació ECOM a Lleida

Dia molt calurós, però a dins d'ASPID s'estava bé. Ens hem reunit la Junta Directiva de la Confederació ECOMa Lleida. Hem pogut veure el Centre de Recursos i Ocupacional de la gent d'ASPID en marxa. A dinar amb nosaltres ha vingut la Conxita Tarruella, diputada al Congrés per CiU, coneixadora del gremi i catalana activa practicant. La propera sessió el 16 de setembre a Girona, potser a Vilafant, ja ho veurem, en tot cas a la província de MIFAS



Vall d'Hostoles en BTT, Handbike

En Pla deia que si hi ha alguna cosa que no falla mai en aquest país, això és el paisatge. Tenia tota la raó. Ahir dijous, a la tarda, i de la mà d'en Manu Heras varem fer la ruta Sant Feliu de Pallerols-Les Planes d'Hostoles-Amer per la via verda en aquestes bicis adaptades que existeixen i que són fàcils de manejar. L'Albert Carbonell, en Pere Tubert, en Xevi Terrades, en Julio Merino i un servidor, i amb en Manu Heras i en Dani i la Yuseimy vam fer els 14 quilòmetres (en general de baixada) que separen els dos punts. Va ser divertit i tota una experiència que tenim ganes de repetir en direcció contrària (ja en parlarem...) perquè és de pujada... Amb el mòbil les fotos que penjo, fetes una mica per tota l'expedició. Vaig arribar a casa molt cansat i content. Per cert, a les Planes ens esperaven en Jan i la Tuna per fer una parada tècnica i el toc.









L'estàtua

Aquesta foto surt penjada a la web del diari Avui amb un titular que diu que Catalunya té un dèficit fiscal equivalent al 9 per cent del PIB amb Espanya. La xifra doncs, és de 13.832 milions d’euros. No està pas malament. Per recuperar una mica l’import suggereixo que traspassin de forma ràpida el 0,7 per cent de l’IRPF dedicats a “Otros Fines de Interés Social” que fa anys que diuen que ho faran; aquesta història s'arrossega de fa massa temps. Tampoc seria res de l'altre món. Al capdavall això del 0,7 són quatre rampoines.

Dels tres personatges que surten a la foto m’agrada l’estàtua. Fa com una cara d’haver perdut la fe i la paciència i no sabem si les broques del rellotge de sota, que li fa de cadira, marquen alguna hora real o estan aturades. És hora de resoldre aquesta pel·lícula que ja cansa, que avorreix i ja no té cap gràcia, encara que els dos polítics responsables riguin per sota el nas en el moment de ser retratats. Riuen i res no diuen...

Giroassist s'estira

Avui al matí m’han ensenyat la nova nau de Giroassist, un dels centres especials de treball de MIFAS que toquen molt bé el tema de la distribució i la manipulació de documentació; correspondència, publicitat, etc.. També tenen una botiga enmig de Girona que hi fan fotocòpies, sobretot aquelles que són molt difícil de fer. La gent que es dedica a professions tècniques ho tenen com un bon punt de referència.

La nau que hem visitat avui està a Vilablareix, a tocar a Girona, servirà per créixer una mica i fer-ho en un espai més adequat. S’hi està aterrant i suposo que la nau estarà operativa a molt curt termini. He tirat un parell de fotos amb el mòbil pensant en el bloc i també en la web de MIFAS.

Oh Jerusalem

M’arribo al cinema per veure Oh Jerusalem, una pel·lícula d’estrena que aquests dies està penjada a la cartellera enmig d’altres peces que tenen poques possibilitats d’enganxar al públic, ni que sigui el més cinèfil. La cartellera en general és avorrida i la veritat sigui dita és més suggerent anar a donar un vol a la fresca que tancar-se en una sala a veure una història pesada. A diferència d’altres cops vaig decidir anar-hi en cadira de rodes, a veure quin pa hi donaven. Per guapo varen regalar-me l’entrada –tampoc és això- i aprofito per dir que la Plaça Jordi de Sant Jordi de Girona té entrebancs fàcilment millorables. En fi, la guerra.

Oh Jerusalem va enganxar-me pel títol, i després de veure-la he de dir que és la única cosa que salvaria. És una coproducció de diversos països i pretenen fer un homenatge a la gent que va entrar a la ciutat després de proclamar l’estat d’Israel. Per explicar-nos la història agafen el fil fàcil i típic; dos amics, un jueu i l’altre palestí que vénen…

Sense crisi millor, no?

La percepció que està tenint la gent és de crisi, important crisi, i també que no se’n vol parlar. No convé. No tinc clar que aquesta sigui la millor tècnica per afrontar una situació d’aquest tipus. No sembla pas que sigui gaire eficaç no parlar-ne. La crisi és el tallat que a mig matí deixem de fer. És també la no cervesa –ben merescuda- dels nois que estan a l’obra quan acaben la feina del dia. És la buidor dels supermercats en hores que normalment et trepitgen l’ull del poll. És l’estirament fins al límit del dipòsit de carburant quan fa tres dies que la bombeta groga de la reserva està encesa. És el no anar allà on havíem d’anar per no gastar. És afluixar en tot allò que era normal fer i que ara no pot fer-se, per inseguretat a la feina, per la debilitat del compte corrent on hi passen rebuts més prioritaris per poder viure. La crisi –que no existeix, segons el govern- està passant per damunt dels nostres caps, per sota de les nostres butxaques, massa arran de la vida normal que …

El SSIL de MIFAS

En el Diari de Gironad'avui hi surt la notícia sobre el resultat del nostre servei d'integració laboral. Ho explica bé i he pensat que penjar-ho valia la pena.


El Servei de Suport a la Integració Laboral (SSIL) de Mifas va atendre l'any passat a tot Girona un total de 167 nous inscrits demandants d'ocupació que, sumats als dels anys anteriors, van alimentar la borsa de treball d'aquesta associació de persones amb disminucions físiques fins a 607. De totes elles, 62 van signar l'any passat un contracte laboral amb una empresa gironina, i 66 més es va integrar a Centres Especials de Treball. Pel que fa a la resta, Mifas ofereix processos formatius en hàbits laborals i intenta solucionar els problemes socials afegits, ja que "sovint la discapacitat física no sol ser el problema" per a la inserció. Així ho va explicar ahir Carme Bagaria, prospectora laboral de l'entitat, en unes jornades a Banyoles sobre la integració laboral de les persones amb disca…

El Pere Llonch de Vilafant

El dia 18 de juliol la gent de MIFAS inaugurarà el Centre de Dia i Recursos "Pere Llonch" al municipi empordanès de Vilafant. N'anirem parlant. Penjo la invitació perquè l'acte està obert a tothom. M'han dit que hi posaran esmorzar i que el dia serà net i clar. Potser podrem veure el Canigó i tot, però això no ho portem els de MIFAS.