Ves al contingut principal

El SSIL de MIFAS

En el Diari de Girona d'avui hi surt la notícia sobre el resultat del nostre servei d'integració laboral. Ho explica bé i he pensat que penjar-ho valia la pena.


El Servei de Suport a la Integració Laboral (SSIL) de Mifas va atendre l'any passat a tot Girona un total de 167 nous inscrits demandants d'ocupació que, sumats als dels anys anteriors, van alimentar la borsa de treball d'aquesta associació de persones amb disminucions físiques fins a 607. De totes elles, 62 van signar l'any passat un contracte laboral amb una empresa gironina, i 66 més es va integrar a Centres Especials de Treball. Pel que fa a la resta, Mifas ofereix processos formatius en hàbits laborals i intenta solucionar els problemes socials afegits, ja que "sovint la discapacitat física no sol ser el problema" per a la inserció. Així ho va explicar ahir Carme Bagaria, prospectora laboral de l'entitat, en unes jornades a Banyoles sobre la integració laboral de les persones amb discapacitats. Mifas és l'única associació a Girona que treballa per ajudar a trobar feina a les persones amb disminució física, que per estar associades han de tenir una discapacitat igual o superior al 33%.De la seixantena de persones que l'any passat van signar un contracte amb empreses gironines, 13 van fer-ho en qualitat de recepcionistes o conserges, 10 de vigilants, 7 d'operaris, 7 d'auxiliars administratius i la resta van ser contractats com a caixers, dependents, subalterns o netejadors, entre d'altres. I de tots ells, gairebé una tercera part van signar un contracte indefinit, encara que 18 van ser contractats per a una durada d'entre tres i sis mesos.L'entitat prepara els demandants de feina per a la seva inserció laboral sobretot de cara a aconseguir uns bons hàbits de treball i un entorn social favorable, alhora que en fa un seguiment un cop contractats. Però no només és important treballar amb les persones amb disminució física. Bagaria va afirmar que cal "trencar la por" de molts empresaris que els discapacitats "porten problemes".També va explicar quins avantatges econòmics pot suposar contractar una persona amb discapacitat física: un contrate indefinit suposa a l'empresari una subvenció directa de 3.900 euros, més una deducció anual de quotes de la seguretat social de 4.500 euros com a mínim, de 6.000 euros en l'impost de societats i 900 euros més si li cal adaptar el lloc de treball.La prospectora va dir que la seu banyolina de Mifas, creada fa un any, farà que les contractacions a la comarca deixin de ser zero.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…