Ves al contingut principal

Oh Jerusalem

M’arribo al cinema per veure Oh Jerusalem, una pel·lícula d’estrena que aquests dies està penjada a la cartellera enmig d’altres peces que tenen poques possibilitats d’enganxar al públic, ni que sigui el més cinèfil. La cartellera en general és avorrida i la veritat sigui dita és més suggerent anar a donar un vol a la fresca que tancar-se en una sala a veure una història pesada. A diferència d’altres cops vaig decidir anar-hi en cadira de rodes, a veure quin pa hi donaven. Per guapo varen regalar-me l’entrada –tampoc és això- i aprofito per dir que la Plaça Jordi de Sant Jordi de Girona té entrebancs fàcilment millorables. En fi, la guerra.

Oh Jerusalem va enganxar-me pel títol, i després de veure-la he de dir que és la única cosa que salvaria. És una coproducció de diversos països i pretenen fer un homenatge a la gent que va entrar a la ciutat després de proclamar l’estat d’Israel. Per explicar-nos la història agafen el fil fàcil i típic; dos amics, un jueu i l’altre palestí que vénen de Nova York i acaben enmig del sarau, un a cada bàndol, a ganivetades, és clar. Em penso que és una peça cinematogràfica que no té cap interès, ni tant sols de caràcter històric, perquè m’imagino que el que va passar en aquell moment podria explicar-se millor i també d’una altra manera. He vist coses més rigoroses i amb una mica més d’exigència. La música tampoc un gran què; és l’himne d’Israel, Natikva (Esperança) una mica tunejat i ben posat en algunes imatges. En general la cinta no té cap emoció, i s’explica la història tant de presa que perds la gent pel camí i la que no perds costa una mica de trobar. Jerusalem és un nom de ciutat, massa seriós, que no s’hauria de deixar posar en un cartell tant fàcilment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…