Ves al contingut principal

Sense crisi millor, no?

La percepció que està tenint la gent és de crisi, important crisi, i també que no se’n vol parlar. No convé. No tinc clar que aquesta sigui la millor tècnica per afrontar una situació d’aquest tipus. No sembla pas que sigui gaire eficaç no parlar-ne. La crisi és el tallat que a mig matí deixem de fer. És també la no cervesa –ben merescuda- dels nois que estan a l’obra quan acaben la feina del dia. És la buidor dels supermercats en hores que normalment et trepitgen l’ull del poll. És l’estirament fins al límit del dipòsit de carburant quan fa tres dies que la bombeta groga de la reserva està encesa. És el no anar allà on havíem d’anar per no gastar. És afluixar en tot allò que era normal fer i que ara no pot fer-se, per inseguretat a la feina, per la debilitat del compte corrent on hi passen rebuts més prioritaris per poder viure. La crisi –que no existeix, segons el govern- està passant per damunt dels nostres caps, per sota de les nostres butxaques, massa arran de la vida normal que la gent vol fer. Doncs res de res, és un efecte òptic. Segurament és que la gent està desenfocada. I prou.

La selecció nasional ha guanyat i ara no tenim temps ni ganes de tenir crisi. Estem bé. Encantats. Fins i tot hi ha mitja dotzena de llistes per demanar la protecció del castellà que és una altra manera de fer passar l’estona a la gent. Aquestes coses del futbol i la situació lingüística han estat sempre temes molt recurrents, que van molt bé per despistar al personal. Quan hi ha una crisi important sempre és millor fer-ne unes quantes més a mida, i així no haver de parlar ni actuar en la primera. En fi, un país, fantàstic com quasi sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.