Ves al contingut principal

Sense crisi millor, no?

La percepció que està tenint la gent és de crisi, important crisi, i també que no se’n vol parlar. No convé. No tinc clar que aquesta sigui la millor tècnica per afrontar una situació d’aquest tipus. No sembla pas que sigui gaire eficaç no parlar-ne. La crisi és el tallat que a mig matí deixem de fer. És també la no cervesa –ben merescuda- dels nois que estan a l’obra quan acaben la feina del dia. És la buidor dels supermercats en hores que normalment et trepitgen l’ull del poll. És l’estirament fins al límit del dipòsit de carburant quan fa tres dies que la bombeta groga de la reserva està encesa. És el no anar allà on havíem d’anar per no gastar. És afluixar en tot allò que era normal fer i que ara no pot fer-se, per inseguretat a la feina, per la debilitat del compte corrent on hi passen rebuts més prioritaris per poder viure. La crisi –que no existeix, segons el govern- està passant per damunt dels nostres caps, per sota de les nostres butxaques, massa arran de la vida normal que la gent vol fer. Doncs res de res, és un efecte òptic. Segurament és que la gent està desenfocada. I prou.

La selecció nasional ha guanyat i ara no tenim temps ni ganes de tenir crisi. Estem bé. Encantats. Fins i tot hi ha mitja dotzena de llistes per demanar la protecció del castellà que és una altra manera de fer passar l’estona a la gent. Aquestes coses del futbol i la situació lingüística han estat sempre temes molt recurrents, que van molt bé per despistar al personal. Quan hi ha una crisi important sempre és millor fer-ne unes quantes més a mida, i així no haver de parlar ni actuar en la primera. En fi, un país, fantàstic com quasi sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…