Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2008

Traca final de la Vela adaptada

Jornada intensa i molt entretinguda a Sant Feliu de Guíxols amb la gent de Força 3,a la seva festa. La gent de MIFAS i dos companys de Vic han participat amb un Raquero, on finalment han quedat segons. També han bolcat, sense incidències especials, provocant l'encant i la diversió de tot el públic. Penjo algunes fotografies de la diada, amb l'entrega de premis i els vencedors morals. La vela adaptada és una activitat que Força 3 posa a l'abast dels discapacitats. No només per fer-ho més fàcil, sinó perquè ho fan amb tota normalitat. El Júlio, en Xevi i un servidor de públic a primera línia, mentrestant en Manu, en Paco, en Jonathan i en Manel la ballaven.






La persiana que ja no trontolla

L'amic Pep Serrat m'envia tres fotografies per informar-me que la persiana ja està arreglada, la que jo mencionava en un post de fa alguns dies. Però la guerra continua, em diu ell. De tota manera, me posa al corrent d'una altra persiana que també balla. És un avantatge que l'Onyar (el riu) no sigui navegable. No cal patir gaire per si la cosa cau.



Handbike, gairebé de nit

Tarda de Handbike ahir, des d'Amer fins les Planes i després baixada. Va ser dur, els quilòmetres no passaven i la pujada no s'acabava mai. Un cop a les Planes parada tècnica per fer el toc, i finalment varem arribar a Amer que era negre nit. Abans de baixar, va passar la Rosa Nogués, mestre del poble de tota la vida, i ens va retratar. Fer el trajecte quan està fosquejant és tota una experiència. La Júlia i el Paco s'estrenaven, no havien fet mai la via verda. Volen tornar-hi.



Tarda amb la gent de Força 3

En Xevi Terradasm'envia les fotos que ahir va fer a l'escola de Vela Força 3 de Sant Feliu de Guíxols, on varem anar a fer vela uns quants de Girona i de Vic. Bon temps i el vent bufava una mica més que l'altre dia. Això d'anar amb el vent és una mica complicat, però em penso que convenient. N'hem d'aprendre una mica més.



Girona i la persiana

Tafanejant per internet m'he trobat aquestes dues imatges de Girona. Les cases de l'Onyar que sorprenen als forasters i també als gironins. Fa temps que la persiana aquesta que trontolla està que si cau o no cau, però ara veig que aquest petit desgavell té el seu encant. Una mostra de que les coses diferents poden tenir el seu interès. És només un pensament. M'hi arribaré una estona d'aquestes, a veure si encara penja.


Tres de MIFAS a la selecció catalana

Aquests tres jugadors de basquet del Mifas-Esplais han estat seleccionats per representar a Catalunya, formant part de la selecció de bàsquet en cadira de rodes que jugarà un partit a Vic el proper 30 d'agost. Són, començant per l'esquerra, l'Àngel Colom, en Victor Niubó i en Javier Aldámiz.

Aviat començarà la lliga catalana i espanyola de bàsquet en cadira de rodes, la qual hi participarà el MIFAS-Esplais. S'haurà de veure les cares amb els equips de Palència, Sant Sebastià, Astúries, Ferrol i també amb gent de l'Hospitalet i Tarragona. Altres anys no he seguit massa el tema esportiu de MIFAS, però enguany tinc ganes de veure'ls i animar-los. L'equip té alguns canvis, i jugarà la lliga nacional FEDDF de bàsquet en cadira de rodes. Ja n'anirem parlant.

Fauna catalano-ibèrica

Faig còpia textual del post que ha fet el blocaire i amic Giralt. No volia pas fer-ho, però no he pogut resistir la temptació. Fa una descripció de la fauna que hi ha en el món de la discapacitat física a Catalunya, aquella que diu que representa a la gent. La que ens representa allà, dellonsis, com es digui.. més enllà, diguem-ne.

Ahir a la tarda, quan em dirigiria a casa meva després d'haver pres una cervesa i les seves corresponents tapes amb la meva companya, em vaig trobar repostant a la gasolinera del meu poble, a un bon amic del meu pas pel consell Estatal de COCEMFE. Aquest amic era Carlos Laguna, actual president del CERMI Comunitat Valenciana. La seva pregunta va ser: Com estan les coses a Catalunya entre els coixos? Em va agradar la vostra intervenció l'última assemblea. La resposta a aquesta pregunta va ser per la meva banda una anàlisi sintètica en menys de cinc minuts, que intentaré reproduir: A Catalunya les persones amb discapacitat física estem organitzades ent…

La promesa de la Conxita Tarruella

La Conxita Tarruellaja té bloc. Va ser una promesa que ens va fer pocs dies després de ser elegida diputada al Congrés en representació de les comarques de Lleida. És una dona experimentada políticament parlant, i a més del gremi, del nostre sector. Coneix molt bé el món de la discapacitat, física en particular, amb tots els ets i uts que hi conviuen. Ens va dir que faria un bloc i a través de la Montse Surroca, diputada per Girona he vist que la Conxita havia complert la seva paraula. Té molt a dir, i al ser una dona propera a nosaltres i saben bé les mancances que tenim, hauríem de ser capaços (uns i altres) d'aprofitar camins. Ella s'ofereix encantada, sempre constructiva i amb una gran disposició. Faig un enllaç directament des del meu bloc.

Més sobre Vela Adaptada amb la gent de Força 3

La Júlia Benedicto és la Coordinadora de l'escola de Vela Força 3 de Sant Feliu de Guíxols. Ha enviat algunes fotos sobre la Jornada que varem tenir ahir. També en Xavi Terrades n'ha enviat i aquí en penjo algunes. Aprofito per agrair a la gent de Força 3 la seva màxima disposició i l'acolliment que ens van fer. Va ser una molt bona experiència que segurament serà repetida. Per altra banda seria magnífic que altres persones amb disminució s'animessin a provar-ho.

Passejada per S.F.Guíxols

Vela adaptada, Sant Feliu de Guíxols

Vall de Núria, cadira i nebodes

La Vall de Núriaté un encant especial, suposo que motivat per moltes qüestions; la manera d’accedir-hi, -només s’hi pot anar a peu o amb cremallera- la absència absoluta de vehicles de motor, l’encant de l’entorn, la gent que hi puja, etc. Avui he tingut l’ocasió de tornar-hi a pujar, feia temps que no hi anava. De baixada he provat els nous trens cremallera, més fàcils per a la gent amb disminució, més còmodes i més suaus. Lògicament la velocitat –molt baixa- és la mateixa de sempre, que és la bona.

Penjo una foto de la porta del nou tren-cremallera i d’alguns moments que estàvem a dins, en el trajecte de baixada. A la Vall de Núria han millorat els accessos en general, però em penso que podrien afinar una mica més. Els terres i algunes rampes s’haurien de suavitzar. Els farem arribar algun suggeriment.


Girona, zona zero

Ahir al matí vaig omplir la banyera de casa i sense adonar-me’n i quan estava a mitges vaig poder veure que l’aigua estava terrosa, bruta, com si vingués directament de la depuradora, però ja de baixada diguem-ne.

Tot plegat era conseqüència d’una avaria i d’una trencadissa de la canonada que passa per un dels carrers tancats de Girona, de l’epicentre de la zona zero que serà objecte d’obres durant els propers 2 o 3 anys, fins que al final arribi la cosa aquesta que se’n diu AVE i que de moment va fins a Madrid. Sempre he dit que a Girona esperàvem el TGV de tota la vida i que aquest serviria per anar cap amunt. Suposo que al final podrem anar cap amunt i cap avall, això espero, sinó vaja negoci...

Les obres s’han iniciat i han començat per la banyera de casa meva, perquè una màquina ha tocat no sé quin nervi del carrer Josep Maria Gironella i jo m’he hagut de banyar amb les primeres aigües tèrboles de l'alta velocitat espanyola. M’han dit que tingui paciència i que si convé demani …

MIFAS i Caixa Terrassa

El passat dia 13 d'agost l'Obra Social i Cultural de Caixa Terrassa i MIFAS van signar un conveni de col.laboració per dur a terme un programa de formació per immigrants. Dels gairebé 3000 socis actius que té MIFAS hi ha un percentatge important de persones discapacitades originàries d'altres països, que tenen especials dificultats ja que se'ls afegeix les mancances culturals i educatives. Aquest programa permetrà fer intervencions en aquest sentit i poder facilitar la integració laboral i social. L'Obra Social i Cultural de Caixa Terrassa finança aquest programa amb 10.000 euros, encetant així la col.laboració entre aquesta entitat financera i MIFAS

Jornada de Handbike (baixada de la tarda)

A la tarda i després de les nebodes i el Buggy, baixada de les Planes fins Amer. Molt entretinguda. L'Imma, l'Àngel, la Carmen i el Pitu s'estrenaven. Hem vist un esquirol al mig del bosc i l'expedició en general ha estat retrata del tort i del revés. Tothom content a casa i una mica cansats.




Jornada de Handbike (nebodes i buggy)

A migdia s'han presentat l'Àngel Guinjaume i la Carmen amb el Buggy. El nebot i les nebodes han assaltat literalment l'artefacte, i el noi no ha tingut cap més remei que fer passejades pel paratge de l'antiga estació del tren d'Amer.


Jornada de Handbike (pujada i baixada, matí)

En Manu Heras, l'Albert Carbonell, la Marta i un servidor hem fet el circuït Amer-Les Planes d'Hostoles durant el matí. Bona temperatura i una pujada que déu n'hi do. La gent que fa Cicloturisme d'Amer també feien una pujada amb bicicletes i ens han convidat a esmorzar, a l'àrea de Picnic de les Planes. Si a mig trajecte t'hi posen pa amb tomàquet i embotit és més senzill d'arribar.