Ves al contingut principal

Fauna catalano-ibèrica

Faig còpia textual del post que ha fet el blocaire i amic Giralt. No volia pas fer-ho, però no he pogut resistir la temptació. Fa una descripció de la fauna que hi ha en el món de la discapacitat física a Catalunya, aquella que diu que representa a la gent. La que ens representa allà, dellonsis, com es digui.. més enllà, diguem-ne.

Ahir a la tarda, quan em dirigiria a casa meva després d'haver pres una cervesa i les seves corresponents tapes amb la meva companya, em vaig trobar repostant a la gasolinera del meu poble, a un bon amic del meu pas pel consell Estatal de COCEMFE. Aquest amic era Carlos Laguna, actual president del CERMI Comunitat Valenciana. La seva pregunta va ser: Com estan les coses a Catalunya entre els coixos? Em va agradar la vostra intervenció l'última assemblea. La resposta a aquesta pregunta va ser per la meva banda una anàlisi sintètica en menys de cinc minuts, que intentaré reproduir: A Catalunya les persones amb discapacitat física estem organitzades entorn a un únic moviment associatiu estructurat que és la Confederació ECOM Catalunya. Després hi ha diferents personatges de còmic que han sortit material i físicament dels llibres per a tenir vida pròpia i intentar ser el més semblats a persones "normals". Entre els diferents personatges destaquen per ordre de repartiment:

El Cojo Manteca; aquest és un dels personatges més Frikys que et pots tirar a la cara. És la persona idònia per a llepar el cul a qui faci falta, fer els treballs bruts per als seus protectors (va tenir una bona escola en el món de la política). No sap fer la “o” en un canut, però no li fa falta ja que té grans habilitats com a tècnic en clavegueres, el que el fa imprescindible per a determinades estructures.

Misys Leather (com diu l’Astérix); és un senyora de prominents pits que normalment utilitza com a primera línia de defensa. Intenta fer bandera de totes les seves debilitats com a personatge, per a presumir d'elles i així fer creure que aquests són punts forts de la seva personalitat. Parla molt sovint de sexe, perquè mai no s’ha fotut un rosco. Intenta ser agressiva en les seves discussions, perquè ella mateixa no creu en els seus propis arguments. I segons afirma l’Astérix, va sempre vestida amb un loock sàdic i agressiu, sembla tenir el fuet tot el dia a la mà. En definitiva un personatge istrionic.

La Mare de Déu de Lourdes; aquest personatge neix de la sofisticació com a dona fortament lligada a la cultura i d'una casta social excelsa. I per aquest sols fet, es considera tres graons més amunt que la resta de la humanitat. Sap molt bé com fer relluir la mediocritat del Cojo Manteca, i d'aquesta forma es converteix en la seva mà dreta. En resum podríem dir de que encaixa perfectament en la descripció de “Gauche Divine”.

The Lhairet Woman; una dona capaç d'empassar-se qualsevol cosa que sigui digerible, i si no ho és potser també és capaç d'empassar-ho És intel·ligent i per tant, anteposa els seus objectius individuals als col·lectius.

Amb aquestes quatre pinzellades, li vaig definir al Carlos el panorama dels coixos catalans. Ara, això sí, qualsevol semblança amb la realitat de l'anteriorment exposat, pot ser que sigui pura coincidència, o no. Però de qualsevol manera Bye, Bye...

Comentaris

Anònim ha dit…
Que teniu un 75% de dones discapacitades a Catalunya?Per la descripció que fas, això dóna la sensació 1-4 H 3-4 D
Conxita Tarruella ha dit…
Quim, m’agrada el teu bloc i els teus comentaris, però algun cop et passes amb elogis cap als teus amics, com el que dius de mi, però t’ho perdono... Encara no domino massa el mon blocaire , però veuràs quan en sàpiga mes. Ah! Comparteixo amb tu que es molt bo el comentari del Bep Giralt sobre el mon dels coixos catalans, però espero que aviat s’arregli.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.