Ves al contingut principal

Fauna catalano-ibèrica

Faig còpia textual del post que ha fet el blocaire i amic Giralt. No volia pas fer-ho, però no he pogut resistir la temptació. Fa una descripció de la fauna que hi ha en el món de la discapacitat física a Catalunya, aquella que diu que representa a la gent. La que ens representa allà, dellonsis, com es digui.. més enllà, diguem-ne.

Ahir a la tarda, quan em dirigiria a casa meva després d'haver pres una cervesa i les seves corresponents tapes amb la meva companya, em vaig trobar repostant a la gasolinera del meu poble, a un bon amic del meu pas pel consell Estatal de COCEMFE. Aquest amic era Carlos Laguna, actual president del CERMI Comunitat Valenciana. La seva pregunta va ser: Com estan les coses a Catalunya entre els coixos? Em va agradar la vostra intervenció l'última assemblea. La resposta a aquesta pregunta va ser per la meva banda una anàlisi sintètica en menys de cinc minuts, que intentaré reproduir: A Catalunya les persones amb discapacitat física estem organitzades entorn a un únic moviment associatiu estructurat que és la Confederació ECOM Catalunya. Després hi ha diferents personatges de còmic que han sortit material i físicament dels llibres per a tenir vida pròpia i intentar ser el més semblats a persones "normals". Entre els diferents personatges destaquen per ordre de repartiment:

El Cojo Manteca; aquest és un dels personatges més Frikys que et pots tirar a la cara. És la persona idònia per a llepar el cul a qui faci falta, fer els treballs bruts per als seus protectors (va tenir una bona escola en el món de la política). No sap fer la “o” en un canut, però no li fa falta ja que té grans habilitats com a tècnic en clavegueres, el que el fa imprescindible per a determinades estructures.

Misys Leather (com diu l’Astérix); és un senyora de prominents pits que normalment utilitza com a primera línia de defensa. Intenta fer bandera de totes les seves debilitats com a personatge, per a presumir d'elles i així fer creure que aquests són punts forts de la seva personalitat. Parla molt sovint de sexe, perquè mai no s’ha fotut un rosco. Intenta ser agressiva en les seves discussions, perquè ella mateixa no creu en els seus propis arguments. I segons afirma l’Astérix, va sempre vestida amb un loock sàdic i agressiu, sembla tenir el fuet tot el dia a la mà. En definitiva un personatge istrionic.

La Mare de Déu de Lourdes; aquest personatge neix de la sofisticació com a dona fortament lligada a la cultura i d'una casta social excelsa. I per aquest sols fet, es considera tres graons més amunt que la resta de la humanitat. Sap molt bé com fer relluir la mediocritat del Cojo Manteca, i d'aquesta forma es converteix en la seva mà dreta. En resum podríem dir de que encaixa perfectament en la descripció de “Gauche Divine”.

The Lhairet Woman; una dona capaç d'empassar-se qualsevol cosa que sigui digerible, i si no ho és potser també és capaç d'empassar-ho És intel·ligent i per tant, anteposa els seus objectius individuals als col·lectius.

Amb aquestes quatre pinzellades, li vaig definir al Carlos el panorama dels coixos catalans. Ara, això sí, qualsevol semblança amb la realitat de l'anteriorment exposat, pot ser que sigui pura coincidència, o no. Però de qualsevol manera Bye, Bye...

Comentaris

Anònim ha dit…
Que teniu un 75% de dones discapacitades a Catalunya?Per la descripció que fas, això dóna la sensació 1-4 H 3-4 D
Conxita Tarruella ha dit…
Quim, m’agrada el teu bloc i els teus comentaris, però algun cop et passes amb elogis cap als teus amics, com el que dius de mi, però t’ho perdono... Encara no domino massa el mon blocaire , però veuràs quan en sàpiga mes. Ah! Comparteixo amb tu que es molt bo el comentari del Bep Giralt sobre el mon dels coixos catalans, però espero que aviat s’arregli.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…