Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2008

La volada, més fotos

En Manu Heras, des de França, m'envia més fotografies de la sessió del dissabte a l'aeròdrom de la Cerdanya. Res, les penjo perquè són bones i es veu una mica millor com funciona això d'anar a fer vela volant.




Rodonyà

Diumenge tranquil, agradable i molt distret amb la gent de Rodonyà (Alt Camp) que m’aprecio molt. La Trini ha estrenat casa i avui tocava fer-hi la visita. S’ha instal·lat en aquest petit poble tarragoní que té un encant especial, rodejat de vinyes i fruiters. Hem conegut els néts, nebots i el seu fill Xavi ha bufat un pastís perquè en feia 22. La casa està preparada per acollir-hi a tothom. Rodonyà ha guanyat molt amb la Trini. A la foto, uns quants fent els preparatius i jo que estava per allà tafanejant, i mirant com ho feien

La volada

Fa unes setmanes van dir-me si volia anar a donar un vol en una d’aquestes avionetes que no tenen motor, i que són arrossegades per una altra que si que en té. Parlen –els que estan en aquest gremi- de vol a vela, i el bateig aeronàutic s’ha produït a l’aeròdrom d’Alp, a la Cerdanya gironina. La gent que facilita que les persones amb disminució puguem tenir aquesta experiència són els de l’Escola Aeronàutica de la Cerdanya i el tractament que tenen cap a nosaltres és tot el que un pot desitjar.

En Manu Heras, en Manel Ávila, en Johnatan Latorre i un servidor hem volat avui en un d’aquests artefactes sent per tots nosaltres una experiència molt interessant. He de dir que l’enlairament i l’aterratge són dues maniobres molt suaus, -un espera exactament el contrari- i quan estàs a gairebé dos mil metres d’alçada, assegut a primera fila i amb la Cerdanya als peus, com si estiguessis a la butaca de casa, un ha d’admetre que està vivint una nova sensació.

No obstant això, quan el professor-vol…

VCB

Anar a veure les pel·lícules d'en Woody Allen és tota una tradició, és un costum que celebro més o menys un cop l’any, en funció lògicament de l’estrena que el director tingui en circulació. Volia anar-hi amb el meu soci habitual de cinema, però una bona amiga va dir-me que baixés a Barcelona a veure-la, a la pel·lícula i a ella. I res, jo encantat d’anar-hi. Ella –l'amiga- està molt bé com està, i la peça de l’Allen és semblant a les últimes que ha fet. No està pas malament, però tenen un aire més comercial que d'altres que ha fet al llarg de la seva etapa com a director. Jo en sóc un entusiasta, però sobretot de les que són enmig de la seva carrera. Les primeres em semblen molt boges, i les últimes fan cara d’haver estat fetes una mica per guanyar-se la vida i cobrir una mica les seves necessitats. Suposo que una mica com tothom.

Vicky Cristina Barcelona és recomanable, això sí. Té postals de Barcelona, i una colla d’actors i actrius que la ballen força bé. Les dues ameri…

La tardor

Comença la tardor. Una mica de melancolia com totes les tardors. Enguany serà esplèndida perquè tindrem uns colors molt interessants, derivats de la verdor intensa que hem tingut aquest estiu. Les pluges de juny han salvat el paisatge de la sequera i ara podrem gaudir del moment que jo més m'aprecio.

Tafanejant per la xarxa, sempre m'aturo al bloc de la Pia Bosch. M'agrada perquè és una dona interessant que diu coses molt interessants. Ella ha penjat una poesia d'una autora polonesa que és diu WISLAWA SZYMBORSKA, una peça que recorda la intensitat dels moments; aquells que queden i que en certa manera hi seran per sempre. Comença així:


Res no passa ni passarà mai dues vegades. A causa d'això hem nascut sense pràctica i morirem sense rutina.
Per continuar llegint feu clic aquí; http://www.piabosch.cat/2008/09/14/res-no-passa-dues-vegades/

Fotografies de la vela adaptada a Youtube

La Maria José Rozas d'ECOM ha preparat aquest muntatge que he penjat a Youtube, en el canal de MIFAS. Són fotografies d'aquest estiu, del dia que varem anar a fer vela uns quants de MIFAS. Ella ha preparat la peça i la música també és cosa seva. És curtet i fàcil de veure.

Il y a longtemps que je t'aime

Sóc molt mal comentarista de cinema. A més, tothom coincideix que allò que a mi m’agrada no acaba de fer el pes –com a mínim- a la gent que m’envolta. Dit això, he de comentar que fa uns dies vaig arribar-me als Plaça de Girona per veure la francesa "Il y a longtemps que je t’aime", sent-ne la protagonista la Kristin Scott Thomas, que està esplèndida. Ella surfeja perfectament un paper fred enmig d’un barreig important d’actors francesos que van surtin a la seva manera, tranquils i que parlen amb la mirada. Sóc conscient que si la recomano ningú hi anirà, per tant em limitaré a dir que és una pel·lícula que fa una interessant picada d’ullet a la gent amb disminució. Sense que t’ho esperis, surtent tres nois fent curses amb cadira de rodes enmig d’un carrer de Nancy, una escena que considero encertada i ben posada. La Scott-Thomas que fuma sense parar, treballa –com sempre- molt bé, vaja, a mi m'agrada.

En Xavi Terradas i Lloret

Uns dies de repòs a Lloret de Mar amb el meu pare m'estan servint per escanejar tot el poble. En Xavi Terradas m'ha passejat per tots els carrers de Lloret i el poble s'ha estirat tant que ja és ciutat. Té 40.000 habitants, 130 hotels (2 de cinc estrelles i una vintena de 4). L'accessibilitat del municipi és bastant acceptable. Ell n'està pendent, amb l'ajuda de la Laura (que també fa de soldat) i en Júlio Merino, tresorer de MIFAS. Hi ha llocs una mica difícils, però en general i pendent d'algunes millores Lloret és un poble que està molt per sobre d'altres municipis gironins, pel que fa a sensibilització i barreres (accessibilitat)

Una altra cosa és anar a fer un tomb amb el Xavi i el Júlio. Acabo cada dia fet un nyap. No sé si ens queden gaires carrers per córrer, jo diria que poca cosa deu estar pendent de ser rodada amb les cadires. Ahir i sota el castell vam fer-nos quatre fotos que penjo. També una altra a la plaça en el moment que va estar amb no…

Laura

Amb en Xavi Terradasli vaig dir que aprofitant la meva estada a Lloret, voldria conèixer a la Laura. La Laura és una noia que està estudiant i com a treball de recerca ha decidit tirar endavant una experiència que consisteix en asseure's en una cadira de rodes una bona temporada i observar allò que és difícil de veure per la gent normal, per la gent que físicament no és cap excepció -per dir-ho d'alguna manera o altre-. Varem quedar ahir amb ella per fer un cafè i poder parlar una estona. Va agradar-me molt. Jove, amb les idees clares, la sensació que tinc és que hi ha gent que al llarg de la seva vida serà especial; potser per tenir una mirada diferent sobre tot allò que els envolta.
Va dir-nos que volia fer treball social, motiu pel qual haurà d'anar a Barcelona el proper any. La Laura pot explicar a qui sigui com és Lloret, on són els punts difícils d'accedir-hi i si una rampa està ben feta o és un nyap. Té una mirada que enganxa una mica. No sé, vaig quedar-me una …

Junta Directiva d'ECOM

Reunió de Junta Directiva d'ECOM i la Confederació ECOM. La primera després de l'estiu. En l'ordre del dia un grapat de coses, de temes pendents que s'han de resoldre. La resolució de les subvencions provinents del 0,52 de l'IRPF aporta alegria al sector, 1.466.500 euros ho justifiquen. S'està treballant en temes que penso que valen la pena. No obstant això, hi ha uns quants forats negres que pinten molt malament. La llei de la dependència, la cartera de serveis (és infumable) i l'acabament del projecte pilot de l'assistent personal són les primeres estrofes d'una tardor que serà especialment musical. Penjo un parell de fotos de la sessió de l'altre dia, a Barcelona.


Pedalades i paisatge

MIFAS, al Diari de Girona, dependència

Notícia publicada avui en el Diari de Girona. Declaracions del President de MIFAS sobre la llei de la dependència i la seva aplicació a les comarques de Girona.

La Llei de la Dependència va entrar en vigor a principis del 2007 però, des d'aleshores fins ara, l'entitat Mifas -Minusvàlids Físics Associats-no ha pogut saber quants gironins han estat valorats, quants n'hi ha que són majors de 65 anys, quants estan cobrant els ajuts que la llei ofereix i quines quantitats s'estan cobrant. El president de Mifas, Pere Tubert, ha reiterat les crítiques a la "confusió" que la llei ha generat des que va entrar en vigor, i s'ha queixat que l'associació gironina, una de les més potents de Catalunya en l'àmbit de la discapacitat física, "no sigui present en cap mesa de negociació" del sector. Per la seva banda, fonts del Departament d'Acció Social i Ciutadania han indicat que en els propers dies es coneixeran dades de la situació a la demarcació. …

Criatura dolcíssima

Amb això de la Diada Nacional he decidit enganxar aquí una peça que porto i arrossego fa dies; és un tema interpretat i musicat per Lluís Llach i la lletra és d'en Joan Fuster. Que tingueu un dia fanstàstic. Si esteu en hores baixes, com el país, poseu-hi una mica de bona música. Potser aquest vídeo us ajudarà una mica. Hi ha uns quants missatges interessants que no cal perdre de vista.

Estirar l'estiu

En Xevi Terradesavui ha arribat a les Planes per la via verda. Era una qüestió que tenia pendent i la pujada l'ha feta xino-xano sense pausa. Un servidor l'ha retratat quan entrava a la Garrotxa (en Xevi és el delegat de MIFAS de la Selva i la seva jurisdicció s'ha acaba en el pont d'en Rius (foto). També en penjo una del pont de la Roureda (foto de dalt) a Les Planes d'Hostoles i una prèvia amb en Lluís de Bicicarril (lloguer d'aquests artefactes adaptats). A l'arribada final, en Xevi ens va retratar.




El MIFAS de bàsquet 2008/2009

Aviat començarà la lliga catalana i poc després l’espanyola, organitzades per les Federacions territorials que toquen aquesta cobla. Parlo del bàsquet en cadira de rodes, on l’Esplais-MIFAS hi participa sense cap interrupció des de 1979. La seu, el nostre camp estarà com fa alguns anys a Castelló d’Empúries, ja que el club compte amb una aportació del municipi i l’encaix de la gent d’Esplais, d’aquest poble empordanès. Em penso que tenim bon equip, que farà un paper important, té ganes, té força i enguany els aniré a seguir per veure com la ballen. Penjo aquí una fotografia que m’ha passat en José Luís Luna, que n’és l’enxaneta (un home de pes) , el que obre el ball en aquesta activitat esportiva de la que MIFAS –segurament- n’informarà puntualment.

Colors

Torno de les Planes per la carretera de les Encies, (GI-531) travessant la Vall del Llémena i m’apropo al racó que fa uns mesos m’havia aturat per tirar una fotografia amb el mòbil. Llavors començava l’estiu i feia molt poc que havia plogut amb ganes. Avui la verdor hi predominava encara, em penso que vindrà una tardor de molts colors, serà interessant tornar-hi per retratar els canvis. Després, en arribar a Girona he fet un tomb, rodant amb la cadira i m’he encantat una estona mirant grafitis. Girona és una ciutat de murs i parets grafitades; n’hi ha de bon gust, d’altres no tant. Rodant veig coses que no veia, o segurament no mirava.



No és això ben bé

No puc pas dir que els jocs paralímpics no m’interessin. No és això ben bé. La part esportiva m’interessa i quan enmig de tot s’hi troben persones amb disminució física m’enganxa, no obstant, he de dir que la part que m’agrada és la visualització de la nostra gent, del gremi en general. Qualsevol imatge televisiva d'aquests jocs –sempre escassa- és un pas important que cal aprofitar perquè se’ns vegi i el públic en general s’apropi.

La part aquella que tant es porta, la dels colors nacionals, banderes i pals que aguanten les banderes no m’acaben d’interessar gaire, són qüestions que em rellisquen una mica diguem-ne. I després de fons tenim la Xina, un país que organitza uns jocs olímpics i paralímpics la mar de bé, però que no té problemes per tirar al riu la gent que té alguna disminució, alguna diferència. És un país que és molt difícil anar a peu coix, i no cal dir res si vas a peu coix i en direcció contrària. S’hauria d’exigir una mica de coherència per fer segons què.

Fundació Step by Step

Baixem uns quants de MIFAS fins a l'Hospitalet de Llobregat per fer una mirada a la Fundació Step by Step. No la coneixíem i teníem ganes d'anar-hi a fer un cop d'ull. Ens aten molt amablement en Frederic Crespo que n'és el president i ens explica la idea, el concepte, les dificultats que tenen i el camp que volen treballar. La Fundació vol fer un paper que a mi em sembla important. Ser-hi present és una alternativa que la gent que té algun tipus de disminució -lesionats medul·lars- especialment, poden aprofitar i millorar recursos personals i tenir una qualitat de vida una mica millor.

De tota manera em fa ràbia que un país com el nostre no sigui capaç de veure, d'entendre que la gent amb alguna disminució hauria de tenir un dret a manteniment, a poder millorar les possibilitats físiques -sempre en queda alguna per petita que sigui- i que lògicament aquests serveis s'han de finançar. L'estat del benestar que parlen, que parlem és això; hauria de ser-ho. Jo …

Els resultats del 0,7 de l'IRPF 2008

M'acaben de telefonar per dir-me que la gent de MIFAS rebrà 140.000 euros per a l'execució i posta en marxa de diferents projectes, i que aquests estan subvencionats pel Ministeri d'Educación Política Social y Deporte, a càrrec del 0,7 de l'IRPF. A nivell d'ECOMla quantitat finançada (el conjunt d'entitats catalanes) és de 1.466.000 Euros, envers els 630.000 de l'any passat. Un creixement important que complaurà a les associacions i fundacions que formen l'ECOM actual. També és un premi a l'esforç humà i tècnic que ECOM i MIFAS estàn fent i que al final té els seus fruits. Tot això passa en un moment que COCEMFE no facilita les coses especialment, però els responsables del Ministeri si valoren la feina que fa la gent seriosa. En resum, jo n'estic prou content!

MIFAS al Youtube

Aquest mes d'agost he estat molt pendent de les activitats esportives adaptades, accessibles a la gent que té alguna discapacitat; la vela adaptada n'ha estat un exemple i el handbike (ciclisme a mà) un altre. Penso que el més convenient és obrir un canal a Youtube, espai que s'hi pot penjar tota mena de vídeos relacionats amb l'entitat MIFAS, tant esportives com de qualsevol altra cosa que es faci. La idea és donar visibilitat a la discapacitat dins de la normalitat absoluta i aprofitar els recursos d'internet perquè la gent ho vegi, i així s'adonin que també hi som; una mica a la nostra manera, però hi som. Faig un enllaç directe dins de la llista de la Minusfera.

L'enllaç al canal que és recent és el següent: http://es.youtube.com/bamifas