Ves al contingut principal

Criatura dolcíssima

Amb això de la Diada Nacional he decidit enganxar aquí una peça que porto i arrossego fa dies; és un tema interpretat i musicat per Lluís Llach i la lletra és d'en Joan Fuster. Que tingueu un dia fanstàstic. Si esteu en hores baixes, com el país, poseu-hi una mica de bona música. Potser aquest vídeo us ajudarà una mica. Hi ha uns quants missatges interessants que no cal perdre de vista.


Comentaris

Sandra ha dit…
Hola Quim soc la Sandra(Manu) i estaba tafanejant el teu bloc perque trobo que esta molt ben parit i m´agrada veura les cosetes que feu per internet a part de veura algun noi guapo que surt de tant en tant,pero hi una cosa que m´ha deixat trastocada.Que fa la Dulce Pontes al teu bloc.M´ho has de fer saber perque soc fan numero 1.Suposo que ens veurem el dia 28 a les vies verdes.Una abraçada
bonaventura-ayats ha dit…
Ep! Sandra, què fem?
No sé res del teu Manu, suposo que està bé. No sabia que t'agradava la D.Pontes, osti, a mi m'encanta, a més de fa molts anys. (penjaré un post una estona d'aquestes sobre ella) L'he anat a veure un parell de cops; sóc molt de fados i folclores d'aquests, però els fados no sé perquè, m'enganxen, la melancolia suposo. En fi, parlem. Fes-me un correu a ba@mifas.cat i així seguim en línia. Cuidat

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…