Ves al contingut principal

La tardor

Comença la tardor. Una mica de melancolia com totes les tardors. Enguany serà esplèndida perquè tindrem uns colors molt interessants, derivats de la verdor intensa que hem tingut aquest estiu. Les pluges de juny han salvat el paisatge de la sequera i ara podrem gaudir del moment que jo més m'aprecio.

Tafanejant per la xarxa, sempre m'aturo al bloc de la Pia Bosch. M'agrada perquè és una dona interessant que diu coses molt interessants. Ella ha penjat una poesia d'una autora polonesa que és diu WISLAWA SZYMBORSKA, una peça que recorda la intensitat dels moments; aquells que queden i que en certa manera hi seran per sempre. Comença així:


Res no passa ni passarà mai
dues vegades. A causa d'això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.

Per continuar llegint feu clic aquí; http://www.piabosch.cat/2008/09/14/res-no-passa-dues-vegades/

Comentaris

Mari Carmen ha dit…
Ha sido Laura quien me ha guiado hasta aquí. Y la verdad me ha gustado bastante el contenido del blog.
Referente a la entrada dedicada a Laura estoy totalmente de acuerdo contigo. La noia es gran!. La verdad que ha sido también una experiencia para los que estamos más cerca de ella la realización de su trabajo y por lo menos a mi ha conseguido concienciarme más sobre ese tema.
Antes cuando subía por una rampa no pensaba ¿lo podrá subir alguien con silla de ruedas? Ahora sí lo pienso.
Lo cierto es que creo que falta concienciación sobre este tema y bueno la verdad que con muchos otros también.

Un saludo.
Pia ha dit…
Hola Quim
He rebut el teu comentari, però (misteris de la xarxa) no puc "publicar-lo". No sé que passa. Gràcies pel que dius sobre mí. No m'ho mereixo, però s'agraeix de cor. Tu si que ets un crack, i tens tot el mèrit del món.
Una abraçada.
Pia

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.