Ves al contingut principal

La tardor

Comença la tardor. Una mica de melancolia com totes les tardors. Enguany serà esplèndida perquè tindrem uns colors molt interessants, derivats de la verdor intensa que hem tingut aquest estiu. Les pluges de juny han salvat el paisatge de la sequera i ara podrem gaudir del moment que jo més m'aprecio.

Tafanejant per la xarxa, sempre m'aturo al bloc de la Pia Bosch. M'agrada perquè és una dona interessant que diu coses molt interessants. Ella ha penjat una poesia d'una autora polonesa que és diu WISLAWA SZYMBORSKA, una peça que recorda la intensitat dels moments; aquells que queden i que en certa manera hi seran per sempre. Comença així:


Res no passa ni passarà mai
dues vegades. A causa d'això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.

Per continuar llegint feu clic aquí; http://www.piabosch.cat/2008/09/14/res-no-passa-dues-vegades/

Comentaris

Mari Carmen ha dit…
Ha sido Laura quien me ha guiado hasta aquí. Y la verdad me ha gustado bastante el contenido del blog.
Referente a la entrada dedicada a Laura estoy totalmente de acuerdo contigo. La noia es gran!. La verdad que ha sido también una experiencia para los que estamos más cerca de ella la realización de su trabajo y por lo menos a mi ha conseguido concienciarme más sobre ese tema.
Antes cuando subía por una rampa no pensaba ¿lo podrá subir alguien con silla de ruedas? Ahora sí lo pienso.
Lo cierto es que creo que falta concienciación sobre este tema y bueno la verdad que con muchos otros también.

Un saludo.
Pia ha dit…
Hola Quim
He rebut el teu comentari, però (misteris de la xarxa) no puc "publicar-lo". No sé que passa. Gràcies pel que dius sobre mí. No m'ho mereixo, però s'agraeix de cor. Tu si que ets un crack, i tens tot el mèrit del món.
Una abraçada.
Pia

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…