Ves al contingut principal

La volada

Fa unes setmanes van dir-me si volia anar a donar un vol en una d’aquestes avionetes que no tenen motor, i que són arrossegades per una altra que si que en té. Parlen –els que estan en aquest gremi- de vol a vela, i el bateig aeronàutic s’ha produït a l’aeròdrom d’Alp, a la Cerdanya gironina. La gent que facilita que les persones amb disminució puguem tenir aquesta experiència són els de l’Escola Aeronàutica de la Cerdanya i el tractament que tenen cap a nosaltres és tot el que un pot desitjar.

En Manu Heras, en Manel Ávila, en Johnatan Latorre i un servidor hem volat avui en un d’aquests artefactes sent per tots nosaltres una experiència molt interessant. He de dir que l’enlairament i l’aterratge són dues maniobres molt suaus, -un espera exactament el contrari- i quan estàs a gairebé dos mil metres d’alçada, assegut a primera fila i amb la Cerdanya als peus, com si estiguessis a la butaca de casa, un ha d’admetre que està vivint una nova sensació.

No obstant això, quan el professor-volador-instructor-pilot et dóna els comandaments, la cosa fa gràcia, però només a mitges. Quan cerquem un aire per pujar i comences a ballar-la enmig de la no res, impressiona una mica, i després m’he adonat que el món era rodó i que jo no tocava de peus a terra, suggerint a Xavier Jofre –esplèndid- que jo volia anar en línia recta, i na fent xino-xano.

Penjo quatre fotos, del Manu Heras, amic de terra, mar i ara també d’aire, del Manel de Vic, un personatge molt intrèpid, i meves de quan anava arrancar el vol, quan ens arrancaven més ben dit. En el moment de la foto les tenia totes, més endavant no pas ben bé del tot. Val la pena, de debò.




Comentaris

Josep Giralt. ha dit…
Es una experiencia brutal. L'he viscut i la sensació de llibertat que tens només puc comparar-la amb el submarinisme.

Aquest esport ens fa menys coixos als coixos...

Salut.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…