Ves al contingut principal

VCB

Anar a veure les pel·lícules d'en Woody Allen és tota una tradició, és un costum que celebro més o menys un cop l’any, en funció lògicament de l’estrena que el director tingui en circulació. Volia anar-hi amb el meu soci habitual de cinema, però una bona amiga va dir-me que baixés a Barcelona a veure-la, a la pel·lícula i a ella. I res, jo encantat d’anar-hi. Ella –l'amiga- està molt bé com està, i la peça de l’Allen és semblant a les últimes que ha fet. No està pas malament, però tenen un aire més comercial que d'altres que ha fet al llarg de la seva etapa com a director. Jo en sóc un entusiasta, però sobretot de les que són enmig de la seva carrera. Les primeres em semblen molt boges, i les últimes fan cara d’haver estat fetes una mica per guanyar-se la vida i cobrir una mica les seves necessitats. Suposo que una mica com tothom.

Vicky Cristina Barcelona és recomanable, això sí. Té postals de Barcelona, i una colla d’actors i actrius que la ballen força bé. Les dues americanes fan un paper molt ben cosit. El Bardem fa cara de murri sense cap mena d’esforç, i la Penèlope fa una interpretació que no saps si està propera a la Sara Montiel o a la Sofia Loren, separant les distàncies, com és lògic. La noia no em desagrada. Considero que és una actriu que va guanyant amb el temps i segurament serà –esperem- tant important com la segona que he mencionat.

El W.Allen retrata Barcelona com una ciutat espanyola on hi passen coses estranyes que són catalanes. No queda gaire clar aquest tema. Tira una mica de les castanyoles típiques que venem als turistes i al final de la sessió un està bastant content de que no hagi sortit cap barret mexicà, d’aquells que hi ha a les Rambles o a qualsevol botiga de Lloret de Mar per entendre’ns. Que consti que no tinc res en contra dels barrets mexicans, només faltaria! Jo sóc dels que penso que la gent ha d’anar com vulgui anar. I viure com es vulgui i es pugui.

Tampoc m’imagino cap altre ball regional a les pel·lícules, i menys en aquesta, però també admeto que qualsevol altra música hauria estat millor. Quan surt Londres o Nova York a les pel·lícules del Woody Allen tira bastant de Bach i d’altres clàssics que sempre agafen bé les imatges i no malbaraten els sentiments dels personatges. En fi, cosa seva.

Doncs res, ja l’he vista. No la recordaré especialment com d’altres que són més seves i que amb el temps he après que també siguin una mica meves. En realitat, aquesta la tenia més a prop, però és una pel·lícula més llunyana que d’altres. A veure si un dia roda alguna cosa a Girona i de fons posa una música que no xerriqui tant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…