Ves al contingut principal

Dissabte i tarda de clausura

Els socialistes de Girona han fet el sisè congrés del seu partit i ens han convidat a assistir a la clausura d’avui dissabte, com a representants d’una de les entitats del tercer sector social –això que es diu ara- i res, a quarts de cinc he anat juntament amb el Pere cap al Palau de Congressos de Girona. Entrant a la sala he pogut escoltar la Marina Geli que és la presidenta del socialistes gironins, i m’ha agradat especialment perquè parla de les comarques senceres, les actuals, les d’ara i de sempre. Ha parlat de la Cerdanya i també de les comarques de muntanya. No puc pas dir que sigui un especial seguidor de la Marina, però he d’admetre que és una dona que políticament té la capacitat que altres polítics en l’exercici del seu càrrec no tenen. Accepta la crítica i l’aprofita per millorar les coses. D’altres conselleres no ho fan; aniria bé que la seguissin, segurament viurien la política més intensament i també s’estalviarien ressentiments que sempre són poc saludables. Després en Nadal ha intervingut llargament. S’explica bé perquè coneix molt bé allò que trepitja. Ha parlat del paisatge, de les coses per fer i també de les persones. Després ha pujat la nova executiva a l’escenari, però jo m’he quedat a mitges, perquè estava al darrera de tot i quan la gent s’aixeca quedo a les fosques. M’ha semblat que la Pia Bosch brillava i també l’alcalde d’Olot. A la Pia l’he perduda perquè tothom ha fugit corrents i no l’he pogut saludar.

Sortint he xerrat amb gent coneguda. La diputada al Congrés, Montse Palma li deia al Lluís Sacrest mirant-me i amb una certa sornegueria; "no sé pas aquest d’on ha sortit..." En Sacrest l’hi ha dit; "jo era el seu professor" M’ha fet gràcia. I és que Girona és tant petita... Penjo una foto de la Montse Palma. N’he trobada una que m’agrada, està castissa, diguem-ne

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…