Ves al contingut principal

Estimada Carme

El passat dissabte 28 de setembre, la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila publicava un article al Diari de Girona on parlava de la Llei de la Dependència i els seus processos de participació. Aquesta qüestió no és el que més preocupa a la gent. Jo penjo aquí una petita reflexió, amb la poca esperança -ho admeto- de què la cosa millori o s'hi pugui fer alguna cosa.

Veiem en el teu article del Diari de Girona del passat dissabte que fas una explicació del seguiment que la gent del teu Departament fa sobre la qüestió de la dependència i com s’està gestionant actualment. En el teu escrit fas un resum dels processos de participació que existeixen i ens recordes que la Federació ECOM està present en aquestes taules informatives i consultives. MIFAS, lògicament pertany a la Federació i per tant hi estem representats de forma indirecta.

Quan MIFAS planteja la seva decepció sobre la Llei de la dependència i la seva aplicació a Catalunya no qüestiona tant els canals de representació que existeixen, sinó l’eficàcia que dius que teniu a l’hora de la seva aplicació. No discutim si els administrats estan informats pels administradors, sinó més aviat la poca satisfacció existent entre els usuaris o si vols els administrats, sobretot després que els polítics feu d’aquest tema una bandera de la qual ha quedat palès que al final és un gran bluf, una aixecada de camisa, permetent que la gent s’il·lusioni amb tanta propaganda i quan la gent necessita uns recursos que heu anunciat del tort i del revés queden decebuts, enganyats i amb una gran sensació de tristesa i d’impotència.

Queda clar que amb els col·lectius vulnerables us hi veieu amb cor de fer-ne un ús inadequat, poc ètic fins i tot; fent una demostració d’una certa mala fe. La llei de la dependència no és una oportunitat a la que la classe política heu de recórrer per presumir sobre les polítiques socials, sinó ha de ser una eina que permeti a la gent i a les famílies poder canviar i millorar les situacions que en molts casos són molt complicades.

No n’hi ha prou en dir al diari que la llei funciona perquè hi ha un òrgan on les entitats estan representades. Aquesta no és la qüestió important ni tampoc la que més preocupa a la gent de MIFAS i si tu vols a la gent d’ECOM. El que ens preocupa a nosaltres, com a organització d’autoajuda de les persones amb disminució física és que la Llei de la dependència i la forma de gestionar-la a Catalunya és francament millorable, i no ens agrada que se’n presumeixi quan tot plegat és un desori i quan a qualsevol altra comunitat autònoma és més fàcil ser una persona disminuïda i viure-hi amb una mica més de dignitat que no pas aquí, tot i que teòricament nosaltres som els moderns, els que ens avancem sempre, o això expliquem entre uns i d’altres.

A nosaltres ens agradaria que tot plegat fos d’una altra manera, i estem a la teva disposició per si tu vols canviar l’estil amb la pretensió això sí, de que la nostra gent tingui el què ha de tenir. Carme, nosaltres igual que la cançó d’en Llach, volem dir-te que hi som, si tu vols ser-hi...

Comentaris

Josep Giralt. ha dit…
Brillant Quim.

Comparteixo el teu posicionament sobre la desil·lusió que ha generat en el nostre col·lectiu l'aplicació de la llei de dependència.

La demagògia que s'ha utilitzat en tota la gestió i tramitació d'aquesta llei no ha tingut límits.

La nostra gent viu aquesta història com una autèntica aixecada de camisa, i el més trist és que les persones que estem al capdavant de les nostres organitzacions, no hem sabut treure la gent al carrer.

No estic content amb el paper que hem tingut.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.