Ves al contingut principal

Estimada Carme

El passat dissabte 28 de setembre, la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila publicava un article al Diari de Girona on parlava de la Llei de la Dependència i els seus processos de participació. Aquesta qüestió no és el que més preocupa a la gent. Jo penjo aquí una petita reflexió, amb la poca esperança -ho admeto- de què la cosa millori o s'hi pugui fer alguna cosa.

Veiem en el teu article del Diari de Girona del passat dissabte que fas una explicació del seguiment que la gent del teu Departament fa sobre la qüestió de la dependència i com s’està gestionant actualment. En el teu escrit fas un resum dels processos de participació que existeixen i ens recordes que la Federació ECOM està present en aquestes taules informatives i consultives. MIFAS, lògicament pertany a la Federació i per tant hi estem representats de forma indirecta.

Quan MIFAS planteja la seva decepció sobre la Llei de la dependència i la seva aplicació a Catalunya no qüestiona tant els canals de representació que existeixen, sinó l’eficàcia que dius que teniu a l’hora de la seva aplicació. No discutim si els administrats estan informats pels administradors, sinó més aviat la poca satisfacció existent entre els usuaris o si vols els administrats, sobretot després que els polítics feu d’aquest tema una bandera de la qual ha quedat palès que al final és un gran bluf, una aixecada de camisa, permetent que la gent s’il·lusioni amb tanta propaganda i quan la gent necessita uns recursos que heu anunciat del tort i del revés queden decebuts, enganyats i amb una gran sensació de tristesa i d’impotència.

Queda clar que amb els col·lectius vulnerables us hi veieu amb cor de fer-ne un ús inadequat, poc ètic fins i tot; fent una demostració d’una certa mala fe. La llei de la dependència no és una oportunitat a la que la classe política heu de recórrer per presumir sobre les polítiques socials, sinó ha de ser una eina que permeti a la gent i a les famílies poder canviar i millorar les situacions que en molts casos són molt complicades.

No n’hi ha prou en dir al diari que la llei funciona perquè hi ha un òrgan on les entitats estan representades. Aquesta no és la qüestió important ni tampoc la que més preocupa a la gent de MIFAS i si tu vols a la gent d’ECOM. El que ens preocupa a nosaltres, com a organització d’autoajuda de les persones amb disminució física és que la Llei de la dependència i la forma de gestionar-la a Catalunya és francament millorable, i no ens agrada que se’n presumeixi quan tot plegat és un desori i quan a qualsevol altra comunitat autònoma és més fàcil ser una persona disminuïda i viure-hi amb una mica més de dignitat que no pas aquí, tot i que teòricament nosaltres som els moderns, els que ens avancem sempre, o això expliquem entre uns i d’altres.

A nosaltres ens agradaria que tot plegat fos d’una altra manera, i estem a la teva disposició per si tu vols canviar l’estil amb la pretensió això sí, de que la nostra gent tingui el què ha de tenir. Carme, nosaltres igual que la cançó d’en Llach, volem dir-te que hi som, si tu vols ser-hi...

Comentaris

Josep Giralt. ha dit…
Brillant Quim.

Comparteixo el teu posicionament sobre la desil·lusió que ha generat en el nostre col·lectiu l'aplicació de la llei de dependència.

La demagògia que s'ha utilitzat en tota la gestió i tramitació d'aquesta llei no ha tingut límits.

La nostra gent viu aquesta història com una autèntica aixecada de camisa, i el més trist és que les persones que estem al capdavant de les nostres organitzacions, no hem sabut treure la gent al carrer.

No estic content amb el paper que hem tingut.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…