L'Erli i el meu mòbil artrític

Ahir diumenge varen pujar a fer la via verda una colla d’amics de Barcelona, encapçalats per la meva amiga Anna. La resta era gent que no coneixia, tot i que he d’admetre que alguns d’ells i elles feien cara com de ser una mica meus de tota la vida. Són –lògicament- impressions, sempre favorables que sovint em passen quan conec gent nova.

La meitat de la tropa va fer la baixada amb handbike i la resta amb bicicletes normals. No hi havia cap diferència, perquè ens estiràvem els uns als altres; gestos de complicitat que a mi m’agraden especialment i que solen funcionar quan hi ha bona sintonia.

He de dir que el meu mòbil va caure a mig camí, i l’Erli –a la foto- va passar-hi per sobre. L’artefacte, que ha tingut un recorregut més aviat curt, ha quedat amb un teclat artrític i la pantalla ha tingut un derrame digital greu, tirant a irreversible. El tècnic de Telefónica aquest matí m’ha confessat la gravetat de la situació i m’ha suggerit que m’oblidi d’ell i traspassi el meu afecte a un terminal nou.

El mòbil ha funcionat a tranques i barranques tot avui; el timbre toca, i fins i tot puc parlar-hi, tot i que no em diu amb qui ho faig. El telèfon, molt atrotinat, coix, rallat i molt mal ferit fa el que pot. Amb la gent és diferent -m’ha dit el tècnic de Telefònica- quan ha vist que estava assegut en un despatx de MIFAS, però en el cas dels mòbils, recomano treure’n un de nou. Així hem quedat. I a l’Erli, dir-li que tranquil·la, m’han promès que el telèfon avariat reposarà feliçment en una exposició de Telefónica especial per a telèfons atropellats, i d'accidentat a la Via Verda de Girona encara no en tenien cap.

En Gus ha penjat un vídeo a Youtube de la jornada i aquí el teniu: