Ves al contingut principal

L'Erli i el meu mòbil artrític





Ahir diumenge varen pujar a fer la via verda una colla d’amics de Barcelona, encapçalats per la meva amiga Anna. La resta era gent que no coneixia, tot i que he d’admetre que alguns d’ells i elles feien cara com de ser una mica meus de tota la vida. Són –lògicament- impressions, sempre favorables que sovint em passen quan conec gent nova.

La meitat de la tropa va fer la baixada amb handbike i la resta amb bicicletes normals. No hi havia cap diferència, perquè ens estiràvem els uns als altres; gestos de complicitat que a mi m’agraden especialment i que solen funcionar quan hi ha bona sintonia.

He de dir que el meu mòbil va caure a mig camí, i l’Erli –a la foto- va passar-hi per sobre. L’artefacte, que ha tingut un recorregut més aviat curt, ha quedat amb un teclat artrític i la pantalla ha tingut un derrame digital greu, tirant a irreversible. El tècnic de Telefónica aquest matí m’ha confessat la gravetat de la situació i m’ha suggerit que m’oblidi d’ell i traspassi el meu afecte a un terminal nou.

El mòbil ha funcionat a tranques i barranques tot avui; el timbre toca, i fins i tot puc parlar-hi, tot i que no em diu amb qui ho faig. El telèfon, molt atrotinat, coix, rallat i molt mal ferit fa el que pot. Amb la gent és diferent -m’ha dit el tècnic de Telefònica- quan ha vist que estava assegut en un despatx de MIFAS, però en el cas dels mòbils, recomano treure’n un de nou. Així hem quedat. I a l’Erli, dir-li que tranquil·la, m’han promès que el telèfon avariat reposarà feliçment en una exposició de Telefónica especial per a telèfons atropellats, i d'accidentat a la Via Verda de Girona encara no en tenien cap.

En Gus ha penjat un vídeo a Youtube de la jornada i aquí el teniu:

Comentaris

Laura ha dit…
Descansa en pau mòbil d'en Quim.

Per cert, no estava convidada a fer una via verda amb vosaltres algun dia? Pensava que ho deies en serio :(! jejeje
cuida't!
bonaventura-ayats ha dit…
Era i és una proposta totalment seriosa. Quin dia vols pujar-hi?
A peu coix ha dit…
Un post que m'ha fet somriure amb ganes. Crec que us va fer un dia magnífic a tots, tret del teu mòbil clar.
Una abraçada
Erlinda ha dit…
kin honor tenir una dedicació al teu blog, amb imatge i tot, només acabat de conèixer-te!!!
A sobre ha sigut ben fàcil: només per atropellar el teu mòbil...

Ahir va ser un dia genial per l'activitat, el temps i la bona companyia.

Una abraçada
bonaventura-ayats ha dit…
per cert, Erli, digues-li el Gus que em passi fotos de la journé, que les penjaré aquí.
Nota: El mòbil segueix igual.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…