Madrid sempre ha estat una ciutat molt complicada per la gent que va amb cadira de rodes. Ho vaig poder comprovar ahir. Tot i viure-hi durant 10 anys, he de dir que mai m’hi havia mogut assegut. Aquí s’ha d'esmentar que les ciutats catalanes, en general són una bassa d’oli (si fem una comparació), tot i que no convé –i a Girona encara menys- baixar la guàrdia.
Amb Maria José Vázquez, -Presidenta d’ECOM- l’Antoni Guillén i un servidor varem fer una passejada per la coneguda “Puerta del Sol” i no ens varem trencar el nas de miracle, tot i que va faltar molt poc per ser víctima d'una entrebancada que hauria estat aplaudida. L’estranya eliminació de barreres de la capital d’Espanya és poc exportable, molt difícil d’explicar. Està plena de sots, forats, obstacles, desnivells, rampes mal fetes, pedretes i tota mena d’esquerdes imprevistes que segurament és la conseqüència de la feina no feta durant els darrers trenta anys.
Després, la incansable presidenta va voler baixar al Metro –no vaig poder fer-hi res per evitar-ho- i allà varem anar a petar de cap. L’ascensor va funcionar i una vegada a l’andana de la línia 2, el maquinista va dir-nos que si pujàvem no podríem baixar enlloc. Resumint; l’ascensor serveix per anar a veure el Metro, però no per pujar-hi. Deu ser per turistes tafaners, metròlecs i una mica sofisticats.
Madrid té l’encant de la seva gent. Esplèndida en general. Per veure alguns gamarussos no cal anar-hi, ens podem quedar aquí tranquil·lament, en tenim per donar i vendre. Sóc dels que penso que la ciutat hauria de ser olímpica, així resoldrien el tema de les barreres seriosament, s’hi haurien de posar de debò.
Amb Maria José Vázquez, -Presidenta d’ECOM- l’Antoni Guillén i un servidor varem fer una passejada per la coneguda “Puerta del Sol” i no ens varem trencar el nas de miracle, tot i que va faltar molt poc per ser víctima d'una entrebancada que hauria estat aplaudida. L’estranya eliminació de barreres de la capital d’Espanya és poc exportable, molt difícil d’explicar. Està plena de sots, forats, obstacles, desnivells, rampes mal fetes, pedretes i tota mena d’esquerdes imprevistes que segurament és la conseqüència de la feina no feta durant els darrers trenta anys.
Després, la incansable presidenta va voler baixar al Metro –no vaig poder fer-hi res per evitar-ho- i allà varem anar a petar de cap. L’ascensor va funcionar i una vegada a l’andana de la línia 2, el maquinista va dir-nos que si pujàvem no podríem baixar enlloc. Resumint; l’ascensor serveix per anar a veure el Metro, però no per pujar-hi. Deu ser per turistes tafaners, metròlecs i una mica sofisticats.
Madrid té l’encant de la seva gent. Esplèndida en general. Per veure alguns gamarussos no cal anar-hi, ens podem quedar aquí tranquil·lament, en tenim per donar i vendre. Sóc dels que penso que la ciutat hauria de ser olímpica, així resoldrien el tema de les barreres seriosament, s’hi haurien de posar de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada