Ves al contingut principal

Ventades

Em miro la crisi econòmica amb força preocupació; en general aquestes coses fan poca gràcia i l’ambient econòmic s’està enrarint a gran velocitat. Hi ha una certa cridòria en els mitjans. Esvalotament general. No acabo d’entendre del tot el desori que ha provocat la frenada general, sobretot aquells que queden una mica sorpresos. No és veia a venir tot això o què?

En escena un món més complicat. Polítiques socials que s’aturen i debats estranys que surten de tant en tant, bàsicament quan convenen; copagament de les prestacions sanitàries, taxes que s’apugen més del normal, etc. Tot el color que hem viscut darrerament va quedant esmorteït, grisós, sense el suc d’alegria que s’hi veia. Els responsables governamentals fan avisos tot dient que algunes coses no podran fer-se; la Llei de la dependència s’haurà d’endarrerir un temps, i ningú gosa parlar-ne, o –per exemple- de la nova cartera de serveis perquè jo diria que tothom té bastant clar que vindrà bastant buida, escassa, per no dir que serà una cartera sense anses i per tant de mal agafar.

Les crisis econòmiques d’aquest tipus serveixen per treure els mobles vells, fer endreça i tirar per la finestra tot allò que no farem servir, tot el que fa nosa. Quan les economies van malament sempre paguen els mateixos. Les anunciades polítiques socials –propaganda a tot drap- van quedant seques, i no passa res, perquè aquells que esperaven algun degoteig de les rifes que s’anunciaven es quedaran amb el paper mullat a la mà, esperant com sempre que vinguin noves ventades i promeses disfressades de dretes "progres" o d’esquerres responsables.

En el meu sector quan fa un bon sol mai arribem a temps, i en canvi, quan hi ha ventades sempre ens posen al davant, de paravents. Quan el tren arriba puntual hi arribem tard, i quan va tard no ens hi volen, no ens hi deixen pujar. Per cert, ara em ve al cap la crisi del 29 als EUA. L’home que va tirar endavant el país ensorrat econòmicament va ser una persona discapacitada, un tal F.D.Roosvelt, que n’era president.

Comentaris

A peu coix ha dit…
Hola Quim!

M’encanta com toques el tema. Jo també veig que el vent no ens va mai a favor.

I referent a Roosevelt, saps que degut a que era polític gairebé mai va sortir en públic en cadira de rodes o amb els seus aparells ortopèdic?

Per què serà?
bonaventura-ayats ha dit…
es veritat, tot i que té un monument que si està en cadira. "els morts és més fàcil fer-los seure"...
De tota manera els americans saben que el noi tenia un mal caminar, ho estudien de petits, tot i que alguns de grans fan força el "burro".
En fi, així estem aquí. Merci per llegir-me tant, no t'ho agafis tot al peu de la lletra, no convé prendre mal.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.