Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

Assemblea d'ECOM

Assemblea General Ordinària d'ECOM ahir a El Prat de Llobregat amb assistència important. Aprovació del Pla Estratègic de la Federació i Confederació i també de tots els tràmits que s'aproven i es discuteixen en aquest tipus de reunions. Presència del Secretari General de la Discapacitat, Juan Carlos Ramiro que va dir coses importants, i va veure que som la casa gran de la discapacitat física a Catalunya. En Lluís Tejedor, alcalde de la ciutat va estar bé i la nostra presidenta va estar millor encara. Va dirigir l'orquestra en tot moment i tothom va seguir el bon ritme i compàs de la casa. Em penso que anem bé, les entitats de Catalunya s'identifiquen amb ECOM i això no pot pas dir-ho qualsevol.
També he de dir que l'Assemblea va fer-se a la Fundació Catalana de l'Esplai, en un edifici que tenen al barri de Sant Cosme, a El Prat. Es tracta d'un alberg-hotel, totalment accessible i molt ben pensat; espais amplis, molt funcionals i amb algun toc de gràcia que …

Dia 3 de desembre

El dia 3 de desembre se celebra a tot el món el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. En el marc d'aquesta celebració, ecom ha organitzat un acte lúdic reivindicatiu per al proper dissabte 29 de novembre per reclamar el dret que tenen les persones amb discapacitat a l'autonomia personal. Prou cadenes! Més autonomia personal, menys dependència serà el lema d'aquesta jornada que es durà a terme a la plaça Universitat. Tots hi hem d'anar!

Sota Zero

Hem fet Junta Directiva d’ECOM i la Confederació ECOM, avui a Vilafant. Molts temes damunt de la taula. Preocupació generalitzada per la situació que s’està vivint. Tothom coincideix que ambigüitat del govern de la Generalitat, del Departament d’Acció Social i Ciutadania, del Departament de Treball i d’un ICASS especialment absent en un moment tant complicat deixa al col·lectiu de la discapacitat en un punt mort. La cartera de Serveis, la nova llei de Serveis Socials, la llei de la dependència, l’IVA que se’ns vol aplicar en els concerts de serveis, la manca de definició en els Serveis d’Integració Laboral, el desinterès existent en els Centres Especials de Treball i la seva situació, provoca que la valoració dels gestors polítics –els que administren els interessos del gremi- estiguin sota zero. Serà un hivern llarg i fred.

Nova Derrota

(Crònica de Joan Saló i Darder, jugador del CB.MIFAS-Esplais)
El C.B. Mifas-Esplais ha viatjat fins a Ferrol, per enfrontar-se a l’equip gallec del Basketmi Ferrol. Els de l' Alt Empordà, afrontaven el partit amb l’única novetat del jugador “ Edu” respecte en els darrers partits.
El partit des del salt inicial ha estat dominat per l’equip local, que amb tres jugadors alts i amb una transició de pilota ràpida ha aconseguit una avantatge de 13 punts, després dels primers deu minuts. 16 a 3. En el segon quart els alt empordanesos s’han començat a trobar més còmodes a la pista i han aconseguit planta cara als gallecs, finalitzant el segon quart amb un parcial de 12 a 7. Marcador al descans de 28 a 11. La segona part s’intentava parar els pivots locals amb una defensa forta fora la zona ja que un cop dins, ja era difícils parar-los , però el resultat no ha estat l’esperat i els locals s’allunyaven cada vegada més, arribant a la finalització del tercer quart amb un marcador pràcticament s…

Roses, Palau i companys

Dinar amb amics i bona gent a Palau-Saverdera, un poble de l’Alt Empordà que m’ha deixat amb un pam de nas. El lloc és de luxe i a més està al cim d’un turó que permet veure la gran plana empordanesa. Hem fet un dinar els antics companys de feina. M’ha agradat tornar a veure gent que fa bona cara i que sempre en tenen unes quantes per explicar. Abans d’anar a Palau, hem estat a Roses, molt bufada avui. Roses a l’hivern és una vila que dona gust passejar-s’hi, no hi ha gaire sarau. Amb la cadira s’hi roda bastant bé, l’avinguda principal i els carrers del mig són adaptats i no hi ha especials problemes per córrer-hi. Aniré una estona d’aquestes a tafanejar-hi una mica més per veure-hi més coses.


El perfum

Això del Pla Estratègic de MIFAS és com la novel·la El Perfum. Hem posat en joc un grapat de conceptes que van quedant dins d'una gran garrafa d'idees, les anem filtrant, discutint, garbellant i acabarà sortint l'essència del que volem ser d'aquí en endavant. Ahir a la tarda vam tenir una nova sessió de treball, -ja s'acaba- i abans de final d'any tindrem els resultats al cim de la taula. Serà la feina ben feta de molta gent. La Marta de Neòpolis va retratar a la gent i jo la vaig retratar a ella. Sempre em surt borrosa, més aviat moguda, clar, però aquest cop l'he enganxada bé. Ja era hora!

La menjadora

Passejant aquesta tarda en Handbike a prop de Bonmatí m’hi he trobat una granja de vaques que m’ha fet gràcia retratar. Immediatament m’ha vingut al cap les escenes que no fa gaire –més o menys un any- vaig poder veure i que tenien com escenari la Confederació Espanyola de Minusvàlids Físics. Sap greu dir-ho així, però ens costa molt traslladar la problemàtica de la Llei de la Dependència, quan l’entitat que representa els minusvàlids del país (Espanya) no diu ni mu.

A favor de les retratades d’avui he de dir que tampoc han dit res. Estaven pendents de la menjadora i les poques que m’han mirat ho ha fet sense cap interès. Això de la Confederació aquesta m’irrita especialment perquè quan vénen els polítics ens diuen que els que ens representen callen.

Junts i res més

Seguint el rastre d’Audrey Tautou he descobert –això d’Internet és així- una pel·lícula francesa que m’ha agradat. “Ensemble c’est tout” Junts i res més. És una peça que ens parla de l’amor veritable, d’aquell que vol ser una mica diferent de tots aquells que ens venen en altres cintes. No acabo d’entendre que el cinema que fan al costat de casa ens sigui tan llunyà, tan distant. Sovint penso que ens perdem coses que realment valen la pena. En penjo un vídeo que he trobat a youtube i que se suposa que era això que en diuen tràiler.

Visita a Vilafant

Ens han visitat la Montse Palma-Diputada de Girona al Congrès- pel PSC, la Pía Bosch, diputada al Parlament de Catalunyai la Consol Cantenys, regidora d'aquest mateix partit a l'Ajuntament de Vilafant. La Montse i la Pía no van poder estar el dia de la inauguració del Centre de Recursos i Ocupacional Pere Llonch, que MIFAS té a Vilafant i no havien vist l'equipament. Totes dues hi tenen implicacions importants, tant per les subvencions que han anat arribant des del Ministeri de Treball -primer- i Educació després, com per les quantitats que també va aportar la Generalitat de Catalunya. La Pia va estar present també el dia que vam posar la primera pedra, llavors ella era la Delegada del Govern a Girona i l'hi ha fet il·lusió veure una obra acabada i en funcionament. Hem fet un repàs als temes que ballen; llei de la dependència, PUAD, Centres Especials de Treball i n'han pres nota. Sempre han estat pendents -tot sigui dit- de la mirada que fa MIFAS als problemes del …

MIFAS-Esplais vs UNES

(Crònica de Joan Saló Darder, jugador de l'equip) ---El C.B. MIFAS-Esplais, no ha pogut estrenar-se amb victòria en el primer partit de lliga 2008/09 a casa, ja que ha perdut per un contundent 30 a 74 contra l’ Unes Sant Feliu del Llobregat. Els Castellonins afrontaven el partit amb les mateixes baixes que la setmana passada a Sant Sebastià, amb poques puntuacions baixes, que no permetien fer totes les combinacions possibles a l’entrenador Jose Luís Luna. L’Unes, volia resarir-se de la derrota a la lliga catalana, i amb casi tot l’equip al complet ha sortit a per el partit des del primer minut. Els castellonins, només han pogut aguantar les acometides dels pivots de l’Unes el primer quart que ha finalitzat amb un 16 a 20 al marcador. El segon període, amb un Unes amb dos o tres homes alts enfront a un dels locals, aconseguia posicions de tir còmodes que acabaven amb cistelles fàcils. El parcial d’aquest segon quart ha estat de 6 a 19 arribant al descans del parit amb un resultat d…

Cabòries

Avui he fet un tros de via verda solet. Tenia ganes de pujar-hi perquè portava algunes cabòries al cap. Amb tanta gent en el pensament sempre costa una mica d’arriar, com si els dugués a sobre. Abans de sortir he comprat el diari i quan he arribat al quilòmetre 31 m’he assegut a la pedra habitual i l’he repassat, això sí, sense veure els suplements. Els dissabtes donen suplements que fan nosa i els diaris pesen més. Gairebé no hi havia ningú, només quatre gats que s’animaven a esquivar el fred i la fredor dels racons on no hi toca mai el sol. És un camí bac, com diu el meu pare. Ha fet un dia net i clar, per embolicar-lo i treure’l enmig d’un mes calorós. Les vies verdes serveixen per fer esport, però també per tirar pel barranc els pensaments i les estressades que un va recollint al llarg de tota la setmana. No tot s’aprofita. L’aire fresc que ve de cara i el camí ple de fulles de tardor ajuden –sovint- a veure les coses més clares. Ara estic cansat i amb ganes de no fer res. A la te…

L'Artur Mas visita a la Junta Directiva de MIFAS

Avui la gent de MIFAS fèiem Junta Directiva de l’Associació i Patronat de la Fundació a la ciutat de Girona. A mitja sessió ens ha vingut a veure l’Artur Mas, cap de l’oposició i President de Convergència. S’ha interessat per la situació que està vivint el sector social i de manera molt concreta com portem els temes i la situació a MIFAS. N’hi hem fet cinc cèntims. Què puc fer? –ens ha dit- Nosaltres l’hi hem dit que estigui al cas i que ens tingui presents, per la feina que fem i sobretot per la gent que representem. Som dèbils i sovint no s’escolta allò que diem. Lògicament hem parlat de la dependència, de la cartera de serveis i de la nova Llei de Serveis Socials. La propaganda d’aquest país funciona molt bé, però les reclamacions pels estralls que provoca costa més de fer saber.

Màxima preocupació

Els responsables de Serveis Socials d’aquest país estan aplaçant les reunions que havien de servir per explicar-nos com estan les coses. Alguna d’aquestes s’ha desconvocat fins i tot quatre vegades, la que es refereix a la situació dels Centres Especials de Treball i els Serveis d’Integració Laboral n’és l’exemple. No sabem, no saben si tots aquests programes penjaran d’Acció Social i Ciutadania o passaran a Treball. No ens ho volen dir, em penso.

Hi ha màxima preocupació per temes de finançament, temes d’IVA, ara surten problemes que poden suposar la pèrdua d’un 7 per cent dels ingressos que reben les organitzacions prestadores de serveis -que tot sigui dit- haurien de fer les administracions públiques. Això ja comença a fer un tuf estrany. Ens convoquen i ens desconvoquen amb una rapidesa extraordinària. No s’aclareixen les coses. El sector està amb una gran incertesa i els responsables polítics creuen que tot plegat està sota control. Són una colla de desmanegats. Només en Centres E…

Sant Sebastià per la Jonquera

Sant Sebastià és una ciutat molt agradable. És de les que fa més goig passejar-s’hi. Per cert, aprofito per dir que el tema de barreres està bastant superat i per tant donar-hi un vol no requereix cap maldecap especial. Les voreres estan totes presentables. Ara bé, aparcar-hi té el seu què, com a Girona. Hi ha places reservades –no gaires- i totes estan plenes. No vaig tenir l’oportunitat -no en tenia ganes- de veure si els usuaris d’aquestes eren del gremi o, com Girona que hi ha un gran tendència fotocopiadora de les targetes.

Vaig anar-hi acompanyant l’equip de bàsquet de MIFAS, una tropa excel·lent, tot i que al final vam perdre. Per anar a Donosti vam passar per la Jonquera és a dir, Narbone, Tolouse, Pau i fins arribar a Irún. És més curt i més agradable, jo no ho havia fet mai. Els Pirineus estan molt nevats i la tardor s’ha instal·lat allà i sembla no té massa ganes de passar al nostre costat.

Més enllà de la crònica esportiva, que ja he penjat de la mà d’en Joan Saló, he dir qu…

Resultat inesperat

Mal començament de lliga del C.B. MIFAS-Esplais ja que contra tot pronòstic ha perdut a la pista del Salto Bera Bera 50-35. L'equip castelloní mancat de jugadors de puntuació baixa per fer combinacions a la pista ha ensopegat contra un rival teòricament més dèbil. El joc ha estat molt trabat amb errors constants d´un i altre equip. Des del primer quart ja s´ha vist que el conjunt donostiarra ha millorat el seu joc respecte a la temporada passada (10-12). En el segon, el partit ha continuat amb un ritme lent i sense massa criteri per part dels àrbitres (21-17). A la represa els castellonins han aconseguit empatar el marcador però una vegada més la falta d´encert de cara a cistella i les decisions arbitrals han superat als jugadors del C.B. MIFAS-Esplais que han sortit completament del partit (30-26). A l´últim quart el conjunt local ha sabut aprofitar el nerviosisme del CB.MIFAS-Esplais que continuava sense trobar el seu lloc a la pista tot desesperant-se per l´actuació arbitral (5…

Minusfera, segon curs

Ahir divendres va fer-se el segon curs de blocs a MIFAS, amb la pretensió d'impulsar la MINUSFERA -els blocs del gremi o fets per gent del gremi- D'aquest segon curs s'hauria de destacar-ne una fet; gairebé tots el participants eren dones. Ara convindria fer una trobada de blocaires una estona d'aquestes, i així ens coneixeríem en persona tots els que formem la tropa. A veure si animen a la gent de Lleida a que s'apunti i venen a donar un vol per Girona. Podríem fer-ho a prop d'una via verda i anar a pedalar una mica, cadascú a la seva manera. Ahir vam comptar amb la participació d'en Fermí Siderai ens va explicar el què de tot això a través de la seva experiència.


Forges a EL PAIS

En Manel de Vic

Diu en Manel Ávila de Vic, que la discapacitat neix en la mirada de l'altre. I que entre uns i els altres no hem estat capaços -així ens tenen distrets- de definir-nos exactament el què som. Discapacitats, Minusvàlids, Disminuïts, tararí que te ví, etc.. De manera que ara -sovint- la gent parla de que som persones amb diversitat funcional. En fi, conceptes nous per gent diferent, això sí. Jo sóc diferent i ara mateix ja m'hi he acostumat. No sé pas si sabria ser igual que l'altre gent. De tota manera jo sóc dels que penso que les coses iguals són avorrides i de vegades el sentit comú m'ofega una mica.
En Manel ha fet i dissenyat unes camisetes (bruses diu ell, perquè és de Vic) que són negres i al darrera hi ha paraules ben escrites. En Manel em diu que les ven a 15 euros -la moda és la moda- i que la gent interessada contactin amb; menfis81@yahoo.esAquí penjo una foto, que l'he agafada d' Internet, d'allà on surt ell i explica tot allò que fa.

Bitlles

Ahir va arribar-me un correu que m’informava de les subvencions que el Departament de Vicepresidència ha concedit. N’hi ha de tot tipus, culturals, esportives, recreatives, etc. Francament, m’he quedat amb un pam de nas. La Federació Catalana de Bitlles –suposo que molt respectable- cobra una "picossada" i d’altres semblants de la mateixa magnitud també. No sé què dir. No puc pas dir que m’impressionin, però en aquest moment, tenir un govern que faci de repartidora de collonades em sembla un excés que s’hauria d’evitar, o com a mínim procurar anar més amb compte.

Avui he tingut un dia molt estrany. M’he trobat a gent que m’ha dibuixat el seu futur i he de dir que he tornat a casa una mica preocupat. En un sol dia m’han passat per davant meu situacions personals que considero de poca broma. Les persones d’aquest país estan passant per unes escenes econòmicament complicades i això em fa especial ràbia que passi, en el mateix dia que el govern juga a bitlles amb diners públics. …

Ball de matinada

La Pita m'ha trucat a les cinc de la matinada per dir-me que l'Obama havia guanyat les eleccions americanes. Estava eufòrica i contenta. Hem quedat a la Plaça Catalunya de Girona per celebrar-ho. A un quart de sis estàvem allà i no hi havia ni una ànima. Hem pogut ballar un vals - jo en cadira de rodes- sense que ningú ens digués res, tota la plaça era nostra. Han passat els escombriaires a regar i ens han mirat de reüll, però sense donar-nos cap importància. Finalment volíem banyar-nos a la font, però els novembres no són gaire aconsellables i la Pita se n'ha desdit. L'Obama serà president i jo m'alegro de que així sigui. A Girona, la plaça de Catalunya i de matinada ha quedat expectant també, a l'espera de que hi passi el dia i que la gent que hi transiti ho faci, almenys avui, una mica més contenta.

Cop d'ull

Hem convidat a Ramon Nicolau -Comissionat de l'Alcaldia de Barcelona per a la participació ciutadana- perquè ens fes un cop d'ull als serveis socials i el paper que hi podem jugar les entitats. Tot això està emmarcat dins del Pla Estratègic de MIFAS que venim treballant des de fa un cert temps. En Ramon ens ha donat algunes pistes per on van les coses. Recomana ajuntar esforços entre les diferents entitats que treballen en un territori concret, també reforçar el paper de les entitats del tercer sector per tenir més possibilitats davant de les administracions públiques i està convençut de que les crisis també ofereixen oportunitats per posar en marxa iniciatives noves i serioses. No creu en canvi que existeixen retrocessos en l'estat del benestar. "No es pot renunciar a tot allò que s'ha aconseguit" Tenir una trobada amb Ramón Nicolau és molt recomanable, interessant i sempre ajuda a entendre i veure una mica més clar els camins que sovint no estan gaire ben…

Rodant per Girona i paisatge

Tardor i pluja. Ahir al vespre fèiem un entrepà al barri vell de Girona després d'haver badat una bona estona per la Rambla, veient pintures i fent una mica de fira. Varem haver de sortir per cames (rodant vull dir) La pluja ens va aixafar el capvespre i tot Girona es va tornar reumàtica de cop. Sant Narcís ja se sap, o vas en màniga curta o acabes xop com un ànec.

Avui baixant de les Planes he passat pel saltant d'aigua de la Colònia Dusol i el riu baixava amb força goig. També a Vilanna (Bescanó) he retratat un tros de Via verda que està al peu de carretera i el canal del Ter que no s'havia pas immutat gaire amb les pluges que cauen.