Ves al contingut principal

Assemblea d'ECOM

Assemblea General Ordinària d'ECOM ahir a El Prat de Llobregat amb assistència important. Aprovació del Pla Estratègic de la Federació i Confederació i també de tots els tràmits que s'aproven i es discuteixen en aquest tipus de reunions. Presència del Secretari General de la Discapacitat, Juan Carlos Ramiro que va dir coses importants, i va veure que som la casa gran de la discapacitat física a Catalunya. En Lluís Tejedor, alcalde de la ciutat va estar bé i la nostra presidenta va estar millor encara. Va dirigir l'orquestra en tot moment i tothom va seguir el bon ritme i compàs de la casa. Em penso que anem bé, les entitats de Catalunya s'identifiquen amb ECOM i això no pot pas dir-ho qualsevol.

També he de dir que l'Assemblea va fer-se a la Fundació Catalana de l'Esplai, en un edifici que tenen al barri de Sant Cosme, a El Prat. Es tracta d'un alberg-hotel, totalment accessible i molt ben pensat; espais amplis, molt funcionals i amb algun toc de gràcia que s'ha de tenir present, especialment aquells que fan i fem edificis públics i que volem que siguin oberts a la gent. Una companya de la Federació va aprofitar per retratar-me en una de les meves fugides de l'Assemblea.



Comentaris

Anònim ha dit…
t´hauries de fer politic.jo et votaria QUIMET PRESIDENT!!!!!!!!!!!(s.dusseldorf)

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.