Ves al contingut principal

Bitlles

Ahir va arribar-me un correu que m’informava de les subvencions que el Departament de Vicepresidència ha concedit. N’hi ha de tot tipus, culturals, esportives, recreatives, etc. Francament, m’he quedat amb un pam de nas. La Federació Catalana de Bitlles –suposo que molt respectable- cobra una "picossada" i d’altres semblants de la mateixa magnitud també. No sé què dir. No puc pas dir que m’impressionin, però en aquest moment, tenir un govern que faci de repartidora de collonades em sembla un excés que s’hauria d’evitar, o com a mínim procurar anar més amb compte.

Avui he tingut un dia molt estrany. M’he trobat a gent que m’ha dibuixat el seu futur i he de dir que he tornat a casa una mica preocupat. En un sol dia m’han passat per davant meu situacions personals que considero de poca broma. Les persones d’aquest país estan passant per unes escenes econòmicament complicades i això em fa especial ràbia que passi, en el mateix dia que el govern juga a bitlles amb diners públics. La humilitat i l’austeritat han de ser companys inseparables dels viatges complicats i difícils. No sembla pas que les coses vagin per aquí, almenys de moment. Els governs han de donar exemple i s’han de posar a primera línia de foc quan les coses van maldades. Existeix el risc de que els ciutadans tinguin la sensació de que els governants s’han desenganxat dels qui realment representen. Uns fan de bitlles i els altres tiren la bola. Sembla que no pugui ser, però tot plegat és un malson. És molt demanar que algú toqui de peus a terra? I, que tot fos una mica més ràpid?

Comentaris

anna ha dit…
Quim, has fet la suma d'aquestes subvencions? O no t'has atrevit? Jo hi tinc curiositat però també poques ganes, tenint en compte que a sobre, després d'acabar la suma agafaré un cabreig considerable. Tot plegat és certamen frustrant.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.