Ves al contingut principal

Cabòries

Avui he fet un tros de via verda solet. Tenia ganes de pujar-hi perquè portava algunes cabòries al cap. Amb tanta gent en el pensament sempre costa una mica d’arriar, com si els dugués a sobre. Abans de sortir he comprat el diari i quan he arribat al quilòmetre 31 m’he assegut a la pedra habitual i l’he repassat, això sí, sense veure els suplements. Els dissabtes donen suplements que fan nosa i els diaris pesen més. Gairebé no hi havia ningú, només quatre gats que s’animaven a esquivar el fred i la fredor dels racons on no hi toca mai el sol. És un camí bac, com diu el meu pare. Ha fet un dia net i clar, per embolicar-lo i treure’l enmig d’un mes calorós. Les vies verdes serveixen per fer esport, però també per tirar pel barranc els pensaments i les estressades que un va recollint al llarg de tota la setmana. No tot s’aprofita. L’aire fresc que ve de cara i el camí ple de fulles de tardor ajuden –sovint- a veure les coses més clares. Ara estic cansat i amb ganes de no fer res. A la tele en fan una d’en Manolo Escobar i tinc ganes d’apagar-la. El “mando” em cau una mica lluny i costa d’arribar-hi. No sé si el podré resistir gaire, l’Escobar vull dir...

La foto no és d'avui. És d'un dia d'estiu. Ara les fulles ja són a terra i el camí n'està farcit, com si hi hagués permanentment una catifa de Corpus.

Comentaris

A peu coix ha dit…
Es veu que ets una enamorat de les Vvies verdes.
Salut!
DOLORS ha dit…
Quim fa molt que no ens veiem però m'ha agradat aquest post.sobretot per que m'hi sento identificada!
A mi també m'agrada perdre'm pels camins, i jo que visc a Torroella de Montgrí ho solo fer pels camins del Montgrí, o pels de l'entorn del riu Ter. Les cabories no solen marxar del tot però potser el pensament s'ordena i es pensa amb les persones i els seus entrebancs amb un miratge més positiu, oi?
bonaventura-ayats ha dit…
Moltes gràcies pels comentaris, a tu Nuri, i també a tu Dolors.

El Montgrí és un lloc fantàstic per pasejar-s'hi. A tu t'agrada perquè és el teu lloc, les teves pedres, el teu riu. A les Vies Verdes d'allà dalt hi tinc els meus origens,

A veure si quedem per fer un cafè, ja sé que estàs molt liada -moguda- amb els temps que passem, però un cafè ens vindrà bé. Salut
Anònim ha dit…
vaja quin post mes maco.Espero que t´hagi servit per aclararte Quim
Anònim ha dit…
espero q no m´hagis empejat força aball pel barranc.
bonaventura-ayats ha dit…
No, no he tirar a ningú barranc avall. No podria pas fer-ho. De fet, de baixada encara els portava a tots al cap. Anava més ràpid. Pateixo una mica per la gent que m'aprecio, suposo que sóc una mica tonto, que hi farem!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.