Ves al contingut principal

Cabòries

Avui he fet un tros de via verda solet. Tenia ganes de pujar-hi perquè portava algunes cabòries al cap. Amb tanta gent en el pensament sempre costa una mica d’arriar, com si els dugués a sobre. Abans de sortir he comprat el diari i quan he arribat al quilòmetre 31 m’he assegut a la pedra habitual i l’he repassat, això sí, sense veure els suplements. Els dissabtes donen suplements que fan nosa i els diaris pesen més. Gairebé no hi havia ningú, només quatre gats que s’animaven a esquivar el fred i la fredor dels racons on no hi toca mai el sol. És un camí bac, com diu el meu pare. Ha fet un dia net i clar, per embolicar-lo i treure’l enmig d’un mes calorós. Les vies verdes serveixen per fer esport, però també per tirar pel barranc els pensaments i les estressades que un va recollint al llarg de tota la setmana. No tot s’aprofita. L’aire fresc que ve de cara i el camí ple de fulles de tardor ajuden –sovint- a veure les coses més clares. Ara estic cansat i amb ganes de no fer res. A la tele en fan una d’en Manolo Escobar i tinc ganes d’apagar-la. El “mando” em cau una mica lluny i costa d’arribar-hi. No sé si el podré resistir gaire, l’Escobar vull dir...

La foto no és d'avui. És d'un dia d'estiu. Ara les fulles ja són a terra i el camí n'està farcit, com si hi hagués permanentment una catifa de Corpus.

Comentaris

A peu coix ha dit…
Es veu que ets una enamorat de les Vvies verdes.
Salut!
DOLORS ha dit…
Quim fa molt que no ens veiem però m'ha agradat aquest post.sobretot per que m'hi sento identificada!
A mi també m'agrada perdre'm pels camins, i jo que visc a Torroella de Montgrí ho solo fer pels camins del Montgrí, o pels de l'entorn del riu Ter. Les cabories no solen marxar del tot però potser el pensament s'ordena i es pensa amb les persones i els seus entrebancs amb un miratge més positiu, oi?
bonaventura-ayats ha dit…
Moltes gràcies pels comentaris, a tu Nuri, i també a tu Dolors.

El Montgrí és un lloc fantàstic per pasejar-s'hi. A tu t'agrada perquè és el teu lloc, les teves pedres, el teu riu. A les Vies Verdes d'allà dalt hi tinc els meus origens,

A veure si quedem per fer un cafè, ja sé que estàs molt liada -moguda- amb els temps que passem, però un cafè ens vindrà bé. Salut
Anònim ha dit…
vaja quin post mes maco.Espero que t´hagi servit per aclararte Quim
Anònim ha dit…
espero q no m´hagis empejat força aball pel barranc.
bonaventura-ayats ha dit…
No, no he tirar a ningú barranc avall. No podria pas fer-ho. De fet, de baixada encara els portava a tots al cap. Anava més ràpid. Pateixo una mica per la gent que m'aprecio, suposo que sóc una mica tonto, que hi farem!

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…