Ves al contingut principal

En Manel de Vic

Diu en Manel Ávila de Vic, que la discapacitat neix en la mirada de l'altre. I que entre uns i els altres no hem estat capaços -així ens tenen distrets- de definir-nos exactament el què som. Discapacitats, Minusvàlids, Disminuïts, tararí que te , etc.. De manera que ara -sovint- la gent parla de que som persones amb diversitat funcional. En fi, conceptes nous per gent diferent, això sí. Jo sóc diferent i ara mateix ja m'hi he acostumat. No sé pas si sabria ser igual que l'altre gent. De tota manera jo sóc dels que penso que les coses iguals són avorrides i de vegades el sentit comú m'ofega una mica.

En Manel ha fet i dissenyat unes camisetes (bruses diu ell, perquè és de Vic) que són negres i al darrera hi ha paraules ben escrites. En Manel em diu que les ven a 15 euros -la moda és la moda- i que la gent interessada contactin amb; menfis81@yahoo.es Aquí penjo una foto, que l'he agafada d' Internet, d'allà on surt ell i explica tot allò que fa.

Comentaris

Anònim ha dit…
la frase m'agrada molt, però no és certa, si pensem així estem obviant una realitat, la realitat a la que ens afrontem dia a dia persones com jo que caminem amb moltes dificultats. La discapacitat es un fet i s'ha de fer tots els possibles per a que aquesta discapacitat sigui només en tret físic i no un condicionant impossibilitador per portar una vidad el més normalitzada possible.M'importa més com em veig jo¡

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.