Ves al contingut principal

Junts i res més

Seguint el rastre d’Audrey Tautou he descobert –això d’Internet és així- una pel·lícula francesa que m’ha agradat. “Ensemble c’est tout” Junts i res més. És una peça que ens parla de l’amor veritable, d’aquell que vol ser una mica diferent de tots aquells que ens venen en altres cintes. No acabo d’entendre que el cinema que fan al costat de casa ens sigui tan llunyà, tan distant. Sovint penso que ens perdem coses que realment valen la pena. En penjo un vídeo que he trobat a youtube i que se suposa que era això que en diuen tràiler.

Comentaris

Anònim ha dit…
el planteixament es interesant si, pero es molt dificil aixo de trobar un amor diferent a lo que ens venen,massas presions.Sembla que si surts de la norma no fas be i qui ho intenta surt mal parat.Amb lo facil que seria dir junts i res mes oi?La vida es complicada
Rachel ha dit…
M'agrada molt aquesta actriu. l'has vist en una pel.li que fa com de neuròtica? fins i tot fa por...ara no m'enrecordo com es deia.. en fi, miraré aquesta avera què tal..les franceses solen estar bé.... ens veiem per aquí!!
Anònim ha dit…
No he vist la pel.lícula, però sí que he llegit el llibre "junt i prou" de l'Anna Gavalda. Vaig descobrir aquesta autora gràcies a les recomenacions de la meva germana i el llibre em va encantà. M'agrada com els 4 personatges principals deixen d'estar sols i es converteixen en amics incondicionals.També us recomano un altre llibre de la mateixa autora que s'anomena "el consol".
bonaventura-ayats ha dit…
Rachel: Si l'he vist, és una pel.lí que és diu "Sólo te tengo a tí" i segueix a un cardiòleg en plan total.. És molt bona

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…