Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2008

2008 is over

Amb el sainet aquest de la crisi, enguany se'n veuen menys. Els pares Noel penjats en balcons i finestres han minvat una mica. En part m'alegro perquè no sé que hi fan aquí; vull dir que no és pas una tradició d'aquest país. Que quedi clar que no sóc gens tradicionalista, més aviat contrari a totes aquestes pedretes que ens van posant al llarg de la vida i del temps. La gent de la residència de MIFAS de Girona, n'han penjat un de diferent. Va en cadira de rodes, està penjat en un dels balcons i al darrere, en el sac hi porta una cama ortopèdica. L'home està fet un nyap. És representatiu del país. La cama representa l'esperança de que algú (qui sigui) trobi el camí i el pugui fer a poc a poc, però en la línia adequada. No sabem, no m'ho han dit, si en alguna de les butxaques hi porta una brúixola.

En fi, 2008 s'acaba i jo estic content de que així sigui. No m'ha agradat gaire, bàsicament perquè em sembla que ha estat un any força perdut pel que fa a l…

Segona esquiada a la Molina en vídeo

Una mica fosc, però se'ns pot veure bé. En Manu té una càmera que serveix per gravar totes aquestes anades i vingudes. En fi, tenim la traça que hi tenim. Amb un parell de sessions més, sembla que la ballarem millor i sense que estiguem tant vigilats. (tampoc és qüestió de quedar embarrancat en alguna d'aquelles baixades)


De tota manera, en aquest vídeo si que es pot veure que en Manu la balla millor. És un mono-ski i amb la cosa dels equilibris no és gens fàcil.

Segona esquiada a la Molina

Jornada d'esquí adaptat a la Molina ahir, dimarts 30. Vaig poder-ho fer amb un artefacte anomenat Sky-Car que te força estabilitat i una certa independència. Un cop més agraeixo a la gent de l'estació d'esquí i a la Fundació Johann Cruyff les facilitats que posen al nostre abast. La Mariona i el seu equip són uns magnífics professionals.

També hi he vist un discapacitat de només 2 anys que el portaven a esquiar. Va agradar-me molt poder-ho veure. L'any 2009 podria ser un bon any per iniciar a una colla de persones discapacitades en aquesta activitat. Val la pena. S'ha d'estimular a la gent i quan més aviat millor. Em penso que m'hi començo a enganxar una mica. Penjo algunes fotos de la tropa que hi hem




Sant Silvestre de Lloret de Mar

Tres moments de la Cursa de Sant Silvestre a Lloret de Mar (5.000 metres), avui diumenge 28. En Xavi Terradas, en Manu Heras, en José Luís Luna i un servidor a la meta. Hem arribat cansats, però bé. Dia molt humit a Lloret. L'any vinent hi tornarem per reduïr el temps que hem fet. Un merescut dinar amb bona companyia i un passeig fins el castell han tancat el dia. Demà toca reposar.


Fenòmens estranys

A Girona ha plogut tot el dia. Lleig, un dia molt fosc, humit i reumàtic. Després de dinar he decidit fer un tomb per la ciutat, perquè convé veure’n els seus detalls quan tot plegat raja, quan les voreres rellisquen, els semàfors no funcionen i les fulles dels arbres cauen fins tapar els desaigües. Tot té el seu encant i a més pots fer-ho sense que hi hagi trànsit.

Quan he arribat a l’alçada de la Devesa he vist que el riu Ter anava més ple del que és habitual. Fins aquí tot normal, però l’he hagut de mirar bé perquè l’aigua pujava, dit d’una altra manera; anava en direcció contrària del que li toca. Un pot portar un mal dia i veure coses un pèl estranyes, però m’ha passat al mateix quan he fet un cop d’ull al riu Onyar.

En vistes d’aquest panorama i sense dir-ho a ningú –no vull que en prenguin per boig- he trucat al meu pare per preguntar-li si el que jo havia vist era normal. M’ha dit que sí; --fill meu això passa de tant en tant i sense que ningú avisi i digui res--

Quan xerrava amb…

Dietari de Pla, 25 de desembre de 1918

El Quadern Gris, 25 de desembre de 1918 -- Nadal. Arriba un moment, quan s'ha portat moltes hores el vestit de les festes i s'han dit les coses corresponents a la indumentària d'aquesta categoria, que l'engavanyament de tot plegat fatiga una mica. La combinació del pollastre rostit amb els xampanys del país no és realitzable en un cos humà normal. Els xampanys francesos --que anys enrera havia begut amb Josep Sagrera-- han passat a la història, s'han debolit. Els d'ací no valen res; els simplement potables tenen un regust de terra i una dolçor insuportable. Potser la terra d'ací és massa forta, terreja massa, per a arribar a donar un vi tan lleuger i alat. La combinació dels productes de la confiteria i el vi dolç és embafadora per tota l'eternitat. Havent lleugerament sopat, vaig a dormir. Llegeixo Stendhal --que és sec i desintoxicant.

El vídeo de Nadal

En el bloc d'en Xavi Terradashi veig penjat el vídeo que ha preparat aquests dies en Manu Heras per felicitar el Nadal a la penya. I res, jo m'hi enganxo, de manera que Bon Nadal a tothom i que el 2009 la balleu com pogueu; vaja, que sigui millor que aquest 2008 que tanquem. A veure si el proper any és una mica més tranquil.

Dels vídeos dir que en el primer hi podeu veure l'Albert Carbonell, en Manu Heras, en Xavi Terradas i un servidor. I en el segon; l'Isabel Juscafresa, l'Elvira Serra, en Julio Merino, l'Antonio Hinojosa i al President de MIFAS Pere Tubert.


Preparació de la St.Silvestre de Lloret

Aquest proper diumenge 28 farem -si el temps ho permet- la Sant Silvestre de Lloret de Mar, que diuen que és la tercera d'Espanya després de Madrid i Barcelona. No l'he pas feta mai i per tant no sé massa què dir. Avui els Mifoides habituals hem anat a fer un tomb per veure'n el recorregut i si finalment la cosa serà senzilla de fer. Ja en parlarem. A l'estadi de Lloret ens hem retratat. El més petit de la foto estava allà mirant i també s'ha afegit al grup per fer-se la foto. M'ha dit que es deia David i diumenge correrà -jo diria que una mica més de pressa que nosaltres- la cursa. Al final de MIFAS serem 10 o 12. A veure què passa...

Wheelchair dancing

Ja fa uns dies que en parlava en Fermí Sidera en el seu bloc. Avui m'ha passat a mi. Per una estranya coincidència m'he trobat en Francesc Ramírez. De fet, el conec de fa molts anys. Hem estat una estona parlant i semblàvem dues velles revivint guerres i batalles. M'ha emocionat una mica veure'l i tan bé. Viu a Girona igual que jo, sembla mentida. Les distàncies massa curtes provoquen -sovint- que les amistats quedin perdudes en el temps. Hem quedat passat festes per a posar-nos al dia i celebrar-ho d'alguna manera.

Una de les activitats que fa, és fer ball amb cadira de rodes. Ho fa molt seriosament i penjo aquest vídeo de Youtube que ho demostra. Vull pensar que les veritables amistats sempre tenen punts de trobada al llarg de la vida. Ha estat un bon regal de Nadal, de debò.

La sabatada

Dels vuit anys que el president Bush haurà estat a la presidència dels EUA només se’n podrà parlar bé d’una cosa; va esquivar bé el cop de sabata que li van tirar l’altra dia a l’Iraq. No tindrà cap altra motiu per passar als bons records de la història. D'ell només podrà dir-se que quan va arribar a la Casablanca el món girava igual que fins ara –sembla que el motor que fa rodar el planeta està en un lloc que encara no sé sap- però que l’ha deixat força regirat. No solament com a impulsor de guerres i desoris diversos, sinó també com un lloc que és més difícil viure-hi, més complicat poder-ho fer amb una certa dignitat i justícia.

L’altre qüestió és que els EUA continuen sent el punt de referència mundial en la majoria de decisions i al mateix temps també s’ha de dir que Europa –no li vindria pas malament una sabatada- no ha sabut o no ha volgut trobar el paper que li toca fer. Els europeus sempre tant tolerants, tant respectuosos amb tot i per tot, tant que han permès que la cris…

L'estupidesa

La gent de CajaMar que jo diria que són d'Almeria, han obert una oficina a Blanes, en un dels seus principals carrers. La part tràgica d'aquesta Caixa d'estalvis és l'entrada. Només és una mica accessible en part, per poder-hi entrar per la porta, i després ha estat victima d'un cop de disseny d'algun arquitecte desorientat i desenfocat; ens posen una barana i un esglaó que no permet anar al caixer automàtic. Em penso que a la fotografia s'hi pot veure bastant bé el desori.

Podríem haver fotografiat l'oficina del Banc de Santander o del BarklaysBank, que tenen pífies semblants o pitjors i estan al costat, finalment vàrem retratar aquesta. Ja sabíem que la banca té dissenys inútils, no és cap novetat, però un és pregunta que han dit els responsables polítics municipals?. I el famós Consell de Accessibilitat de Catalunya?

Estic segur -bastant convençut- que l'obra social d'aquesta Caixa dóna algunes ajudes a persones amb discapacitat. No hi deuen t…

Els terres de Madrid

El dijous vaig estar a Madrid per poder assistir a una sessió de treball de la Fundació Lluís Vivesque ens ha fet un cop de mà per endegar el Pla Estratègic de MIFAS. La trobada va ser intensa i molt interessant, donat que vàrem poder compartir amb altres entitats les experiències que han suposat tirar-lo endavant.

De tota manera he de dir que les meves anades a Madrid sempre acaben en algun moment o altre passant per terra. Mentre anava passejant pel Carrer Serrano amb cadira de rodes, vaig topar-me amb un sot (una eliminació de barreres a la madrilenya) que va provocar que sortís disparat de la cadira. Uns vianants –l’amabilitat és un què a Madrid- van recollir-me i així poder reiniciar la passejada, encara que fós a tranques i barranques.
Després d’estar una estona –més tranquil- en un centre comercial d’aquell carrer, vaig sortir per agafar un taxi i poder anar cap a l’aeroport de Barajas. El problema que tenia és que els taxis no paraven perquè veien amb mi un artefacte estrany que…

Ja tocava! (Crònica de Joan Saló)

Així va ser, i com estem acostumats en el que portem de temporada no podia succeir d'una altra manera, tot i que, aquesta vegada el partit es va decantar del costat castelloní.
A les baixes ja conegudes es va afegir a última hora la del base Bermúdez, que va fer plantejar al tècnic del Mifas-Esplais el matx de manera diferent.

En el primer quart les coses no acabaven de funcionar i tot i fer alguns petits canvis no s'aconseguia aturar al jugador local Oliva que amb 10 punts al primer quart va liderar l'atac del seu equip això sumat a les facilitats defensives donades pels visitants i a opcions clares d'atac degut a que no es tancava bé el rebot defensiu van ser les claus de que a la fi del primer període l'electrònic reflectís un clar 17 a 8 a favor del CEM Hospitalet.
El segon quart no començava bé, no s'eixugàven les diferències en el marcador i els jugadors Estévez i Bendriss es carregaven de faltes i obligaven a demanar un temps mort per tornar a reestructura…

Sense complexos

Avui en el suplement L'Aula del Diari de Girona hi surt un petit article que explica l'experiència que suposa per l'escola St.George's School la presència d'un membre de l'associació que explica als alumnes l'esport adaptat per a persones amb disminució. Aquesta és una petita mostra de la feina que s'està fent a diverses escoles de les comarques de Girona i que també s'hi suma les aportacions que MIFAS fa per prevenir els accidents de trànsit. La casa compta amb gent que és capaç de transmetre amb entusiasme les possibilitats que tenim els discapacitats a l'hora de fer esport -feina que fa en Manu Heras - i d'una altra manera diferent, fer prevenció d'accidents, en aquest cas per part d'en Xavi Terradas, l'Isabel Juscafresa i l'Elvira Serra. Tota aquesta gent té una bona capacitat de seducció que enganxa ràpidament.
Quan jo era petit, a la meva escola, mai vàrem tenir cap visita que ens expliqués que el món era rodó i que els…

L'aniversari de l'ICASS

Avui MIFAS comparteix la portada del Diari de Gironaamb el Barça. No pas amb la mateixa alegria, jo diria. L'ICASS -Institut Català d'Assistència i Serveis Socials- celebra el seu aniversari, (ja en faré un escrit a part) i de cop i volta s'han convertit en una ordre mendicant. Déu n'hi do! Fa uns dies, en aquest bloc vaig penjar l'acudit del ninotaire Forges, del diari EL PAÍSsobre la crisi. És realment impressionant veure com la realitat supera la ficció. Penjo la foto que he fet aquest matí a la portada del Diari de Girona amb el meu mòbil, i us enllaço l'article que surt publicat a primera plana i enterament a la tercera plana. Si ho mireu per Internet també podeu fer-hi els vostres comentaris.

Pla Estratègic de MIFAS

Ahir dissabte, en el centre ocupacional que MIFAS té a Riudellots de la Selva, va fer-se una sessió de treball sobre el Pla Estratègic de l'entitat. Bona participació i propostes finals que ara hauran de ser treballades per la Comissió de Seguiment que s'ha creat per desenvolupar aquest programa. Es van crear quatre grups que van analitzat les idees i els suggeriments que s'han posat en escena en els darrers mesos. El dia 18 s'explicarà a la Fundació Lluís Vivesde Madrid les primeres conclusions i el proper 2009 -a principis- posarem fil a l'agulla per fer -a poc a poc- la feina que ha de servir per tirar endavant la MIFAS dels propers anys.




Una certa enveja

Aparcar a Girona en una de les places reservades per a persones amb discapacitat és tota una aventura. Has d'aguantar escenes lamentables. La gent té la consciència desenfocada. Les autoritats han permès que la ciutat estigui plena de targetes falsificades, caducades, amb els seus titulars morts. A la resta de Catalunya les coses no són millor, però a Girona estem vivint el que mai s'havia vist. Ahir mateix un xicot -que caminava molt bé- va dir-me que ell aparcava perquè tenia una targeta, sense més contemplacions.
A França les coses són una mica diferents. Suposo que existeix una mica més de respecte. En tot cas, i sempre que algú infringeix la norma, la llei, tenen clar el preu de la sanció que hauran de pagar. A la foto que penjo aquí i que està feta a Elna es pot veure clarament. L'enviaré novament a l'alcaldessa de Girona per si agafa la idea i la copia. Alguns companys diuen que això de l'aparcament reservat a Girona no té solució. Admeto que és difícil, però…

Elna i Sant Genís

Jornada amb els amics de "Jubilates Intrèpids", és a dir, l'Eduard Cantos, en Josep Badia i un servidor. Sortida fins a Elna i Sant Genís de Fontana, dos pobles que estan aquí al costat de casa però a França, just a l'altre costat de les Alberes. Hem vist la catedral d'Elna i el seu claustre, peces molt interessants del romànic català. La tramuntana ha estat present tot el dia. En un moment donat la cadira de rodes anava sola tot i que el carrer feia pujada i era empedrat. A més d'emprenyar al personal era freda com mai. Hem vist més banderes catalanes que aquí a Girona, però no hem vist ningú parlar català. Els papers que pengen als carrers, locals, bars i tota mena d'establiments públics estan només en francès. Les explicacions turístiques que hem rebut -molt atents- també han estat en francès. El català és simbòlic i folklòric. Té el mateix diagnòstic que l'occità a Tolosa o qualsevol altra ciutat d'Occitània. No és necessari i no té cap interè…

La Crisi, Forges

Esquiada a la Molina

Avui, amb la tropa habitual d’aventures esportives hem anat fins a la Molina per esquiar una estona. No és gens senzill fer-ho. Alguns ho havien fet abans, però d’altres sempre ens havíem mirat la neu des d'alguna finestra. La gent de l’estació d’esquí posa tot tipus de facilitats i els monitors gaudeixen fent la seva feina, transmetent seguretat, confiança i diversió. En algunes d’aquestes fotos es pot veure el tipus de material que s’utilitza per practicar l’esquí adaptat; diferents, de manera que cadascú pot ajustar-se a les seves possibilitats. He de fer menció de l’amabilitat de la Mariona Masdemont que dirigeix amb un gran encert tota l’orquestra de persones que fa possible que la neu pugui estar més a prop de la gent que sempre l’ha tinguda un tros lluny.

I de la tropa habitual res a dir. Terra, mar i aire. Hem repetit la fotografia de l’estiu feta a Sant Feliu de Guíxols, versió hivernal, clar. De fet, de la manera que anem abrigats i tapats, sembla que hàgim sortit d’aquel…

Una mica d'Orsay

Després de llegir alguns -no pas tots- dels manifests del dia de les persones amb discapacitat, necessitava escampar la boira. Un puja i baixa a París per fer-hi una passejada (parissejada) i veure'n una de les seves joies. El musée d'Orsay. L'entrada per a les persones discapacitades és gratuïta i preferent -deu ser cosa de la fraternité- i el museu té una accessibilitat de 9,9 sobre 10. És un lloc on la mainada fan dibuixos de colors davant d'un Van Gogh i, artistes de tot el món s'hi acampen per fer proves del seus talents.

Rodar per París és bastant acceptable. És segurament la ciutat que més m'agrada, tot i que no l'havia feta mai amb cadira de rodes. T'entrebanques menys que a Madrid però molt més que a Barcelona. En general els francesos són gentils amb la gent que té un caminar diferent. Els que són una mica diferents han aportat molt a la cultura francesa, i els seus museus en són una veritable mostra. El d'Orsay és per agafar un atac d'…

Carta Oberta

En el bloc d'en Josep Giralt hi surt publicada una carta oberta al President de la Confederació Espanyola de Minusvàlids Físics. M'he quedat amb un pam de nas al veure-la. En Josep l'encerta plenament i vull dir-li que segurament el receptor no l'entendrà, no pas per res, sinó perquè em sembla una qüestió de conveniència. No crec que el President de la Confederació li preocupi el més mínim el que diguin els seus representats. Se'n fot des de fa molts anys. I així ens va a tots plegats. El cost final de tot és elevadíssim i al capdavall lamentable. L'enllaç per veure l'escrit; http://lo-giralt.blogspot.com/