Ves al contingut principal

2008 is over


Amb el sainet aquest de la crisi, enguany se'n veuen menys. Els pares Noel penjats en balcons i finestres han minvat una mica. En part m'alegro perquè no sé que hi fan aquí; vull dir que no és pas una tradició d'aquest país. Que quedi clar que no sóc gens tradicionalista, més aviat contrari a totes aquestes pedretes que ens van posant al llarg de la vida i del temps. La gent de la residència de MIFAS de Girona, n'han penjat un de diferent. Va en cadira de rodes, està penjat en un dels balcons i al darrere, en el sac hi porta una cama ortopèdica. L'home està fet un nyap. És representatiu del país. La cama representa l'esperança de que algú (qui sigui) trobi el camí i el pugui fer a poc a poc, però en la línia adequada. No sabem, no m'ho han dit, si en alguna de les butxaques hi porta una brúixola.

En fi, 2008 s'acaba i jo estic content de que així sigui. No m'ha agradat gaire, bàsicament perquè em sembla que ha estat un any força perdut pel que fa a les persones amb discapacitat. Si faig un repàs de com he portat l'any, en l'àmbit més personal he de dir que he tingut una mica de tot. Em quedo -clar- amb bons moments que els procuraré estirar cap a l'any 2009. Els dolents, els llenço per la finestra, perquè ja he dit abans de no sóc tradicionalista i en aquestes alçades de la vida surt poc a compte ser-ho.

Comentaris

Anònim ha dit…
Els meus millors desitjos pel 2.009. Cristina
bonaventura-ayats ha dit…
Cristina, també per a tu. Et desitjo el millor pel 2009. Cuidat molt
Anònim ha dit…
un 10 per la idea de la residencia,m´encantat.

Bon any!!!!!!!
sandra
bonaventura-ayats ha dit…
ep Sandra,
felicitats a tu també, espero que tinguis un any 9 magnífic. Cuidat molt i ja ens veurem

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…