Ves al contingut principal

2008 is over


Amb el sainet aquest de la crisi, enguany se'n veuen menys. Els pares Noel penjats en balcons i finestres han minvat una mica. En part m'alegro perquè no sé que hi fan aquí; vull dir que no és pas una tradició d'aquest país. Que quedi clar que no sóc gens tradicionalista, més aviat contrari a totes aquestes pedretes que ens van posant al llarg de la vida i del temps. La gent de la residència de MIFAS de Girona, n'han penjat un de diferent. Va en cadira de rodes, està penjat en un dels balcons i al darrere, en el sac hi porta una cama ortopèdica. L'home està fet un nyap. És representatiu del país. La cama representa l'esperança de que algú (qui sigui) trobi el camí i el pugui fer a poc a poc, però en la línia adequada. No sabem, no m'ho han dit, si en alguna de les butxaques hi porta una brúixola.

En fi, 2008 s'acaba i jo estic content de que així sigui. No m'ha agradat gaire, bàsicament perquè em sembla que ha estat un any força perdut pel que fa a les persones amb discapacitat. Si faig un repàs de com he portat l'any, en l'àmbit més personal he de dir que he tingut una mica de tot. Em quedo -clar- amb bons moments que els procuraré estirar cap a l'any 2009. Els dolents, els llenço per la finestra, perquè ja he dit abans de no sóc tradicionalista i en aquestes alçades de la vida surt poc a compte ser-ho.

Comentaris

Anònim ha dit…
Els meus millors desitjos pel 2.009. Cristina
bonaventura-ayats ha dit…
Cristina, també per a tu. Et desitjo el millor pel 2009. Cuidat molt
Anònim ha dit…
un 10 per la idea de la residencia,m´encantat.

Bon any!!!!!!!
sandra
bonaventura-ayats ha dit…
ep Sandra,
felicitats a tu també, espero que tinguis un any 9 magnífic. Cuidat molt i ja ens veurem

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.