Ves al contingut principal

Fenòmens estranys

A Girona ha plogut tot el dia. Lleig, un dia molt fosc, humit i reumàtic. Després de dinar he decidit fer un tomb per la ciutat, perquè convé veure’n els seus detalls quan tot plegat raja, quan les voreres rellisquen, els semàfors no funcionen i les fulles dels arbres cauen fins tapar els desaigües. Tot té el seu encant i a més pots fer-ho sense que hi hagi trànsit.

Quan he arribat a l’alçada de la Devesa he vist que el riu Ter anava més ple del que és habitual. Fins aquí tot normal, però l’he hagut de mirar bé perquè l’aigua pujava, dit d’una altra manera; anava en direcció contrària del que li toca. Un pot portar un mal dia i veure coses un pèl estranyes, però m’ha passat al mateix quan he fet un cop d’ull al riu Onyar.

En vistes d’aquest panorama i sense dir-ho a ningú –no vull que en prenguin per boig- he trucat al meu pare per preguntar-li si el que jo havia vist era normal. M’ha dit que sí; --fill meu això passa de tant en tant i sense que ningú avisi i digui res--

Quan xerrava amb ell he sentit que de fons tenia la televisió encesa, i que hi estava parlant el president Zapatero. Feia el balanç de l’any 2008 dient que l’economia espanyola era una de les més fortes del món i que estem més preparats que mai per superar les escenes que s'están vivint. No ha dit res –suposo que no deu ser massa important- del canvi estrany de direcció dels rius que passen per Girona. Sempre he pensat que estem lluny de Madrid i que no acaben d’estar al cas dels nostres problemes; tampoc hi entenen gaire de rius.

M’he fitxat que en tota la ciutat mullada ningú ha posat cap interès en el fenomen i per tant he decidit tornar a casa i reposar. A la televisió encara hi xerrava el president, però fent la becaina al sofà he tret el volum, inconscientment, suposo.

Comentaris

Alba ha dit…
Hola nen, això si que deu ser un fenomen molt estrany, mentre llegia he pensat que els canalons no t'avien sentat gaire bé, o potser el cava. Per aquí St.Hilari el que va fer va ser nevar tot el dia,tot i que ha plogut tota la nit encara no puc sortir al carrer, tot està blanc, per cert, aquesta nit al treure el cap per la finestre he vist molta llum al poble, no es feia fosc, també ho he preguntat a casa i m'han dit que era normal, tota la vida visquen a un poble que avans nevava molt hi encara no sabia que passava això.......
Lo Bep ha dit…
Molt bona la teva observació d'aquests fenòmens *paranormales que passen en els rius de Girona.

Però lo de Zapatero no es tracta d'un fenomen extraterrestre, és que senzillament el viu instal·lat en una altra galàxia a molts anys llum de la nostra. Des de la seva galàxia es té una altra perspectiva i dimensió de les persones amb dependència o de l'Espanya de la pandereta i la sagnia.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.