Ves al contingut principal

La sabatada

Dels vuit anys que el president Bush haurà estat a la presidència dels EUA només se’n podrà parlar bé d’una cosa; va esquivar bé el cop de sabata que li van tirar l’altra dia a l’Iraq. No tindrà cap altra motiu per passar als bons records de la història. D'ell només podrà dir-se que quan va arribar a la Casablanca el món girava igual que fins ara –sembla que el motor que fa rodar el planeta està en un lloc que encara no sé sap- però que l’ha deixat força regirat. No solament com a impulsor de guerres i desoris diversos, sinó també com un lloc que és més difícil viure-hi, més complicat poder-ho fer amb una certa dignitat i justícia.

L’altre qüestió és que els EUA continuen sent el punt de referència mundial en la majoria de decisions i al mateix temps també s’ha de dir que Europa –no li vindria pas malament una sabatada- no ha sabut o no ha volgut trobar el paper que li toca fer. Els europeus sempre tant tolerants, tant respectuosos amb tot i per tot, tant que han permès que la crisi econòmica mundial estigui desmuntant el benestar dels seus estats.

No sóc antiamericà, -en general no sóc anti res- més que tot perquè sóc admirador d’aquell país per molts motius. Però hem d’admetre que darrerament no n’hi ha cap. El President Obama -que tingui sort, que tinguem sort- té per endavant aixecar la moral de tot això que en diem occident, i que quan va malament afecta a orient, a dalt, al mig i com sempre –aquests no fallen mai- als de baix, als de sota exactament...

Per acabar tinc que dir que he llegit que a l’Iraq jutjaran al periodista que va tirar la sabata al president Bush. No hi estic pas d’acord. Era una sabatada en representació de molta gent. Jo si hagués pogut també l’hi hauria tirat la cadira de rodes, però amb el preu que tenen és molt més pràctic una sabata qualsevol. És un dir, ja m’enteneu...

Comentaris

Anònim ha dit…
Aquest matí o ahir, el temps passa tant de pressa, escoltat la ràdio, han explicat que el fabricant de les sabates, que el periodista va llençar al president Busch, té tantes comandes que ha tingut d'agafar més de 100 persones a treballar! potser en temps de crisi aquests llocs de treballs seran una de les poques coses bones que haurà aconseguit Busch. Cristina.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…