Ves al contingut principal

Sense complexos

Avui en el suplement L'Aula del Diari de Girona hi surt un petit article que explica l'experiència que suposa per l'escola St.George's School la presència d'un membre de l'associació que explica als alumnes l'esport adaptat per a persones amb disminució. Aquesta és una petita mostra de la feina que s'està fent a diverses escoles de les comarques de Girona i que també s'hi suma les aportacions que MIFAS fa per prevenir els accidents de trànsit. La casa compta amb gent que és capaç de transmetre amb entusiasme les possibilitats que tenim els discapacitats a l'hora de fer esport -feina que fa en Manu Heras - i d'una altra manera diferent, fer prevenció d'accidents, en aquest cas per part d'en Xavi Terradas, l'Isabel Juscafresa i l'Elvira Serra. Tota aquesta gent té una bona capacitat de seducció que enganxa ràpidament.

Quan jo era petit, a la meva escola, mai vàrem tenir cap visita que ens expliqués que el món era rodó i que els de sota no cauen, encara que teòricament caminin al revés. És una manera de dir-ho, però si de petit un pot aprendre conceptes senzills i fàcils, de gran i de més gran podrà viure la vida amb més intensitat i sense repartir complexos amb la mirada.

Comentaris

Anònim ha dit…
em sento orgullosa de veura al manu fent akesta feina que tant li agrada, fer adonar a la gent de que hi han mes coses pero fer que quedarse a casa lamentanse de per vida.gracies per la foto!(s.dusseldorf)

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.