Ves al contingut principal

Una certa enveja


Aparcar a Girona en una de les places reservades per a persones amb discapacitat és tota una aventura. Has d'aguantar escenes lamentables. La gent té la consciència desenfocada. Les autoritats han permès que la ciutat estigui plena de targetes falsificades, caducades, amb els seus titulars morts. A la resta de Catalunya les coses no són millor, però a Girona estem vivint el que mai s'havia vist. Ahir mateix un xicot -que caminava molt bé- va dir-me que ell aparcava perquè tenia una targeta, sense més contemplacions.

A França les coses són una mica diferents. Suposo que existeix una mica més de respecte. En tot cas, i sempre que algú infringeix la norma, la llei, tenen clar el preu de la sanció que hauran de pagar. A la foto que penjo aquí i que està feta a Elna es pot veure clarament. L'enviaré novament a l'alcaldessa de Girona per si agafa la idea i la copia. Alguns companys diuen que això de l'aparcament reservat a Girona no té solució. Admeto que és difícil, però jo encara no em rendeixo.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola Quim: és veritat que a França les coses són una mica diferents. Nosaltres tenim molta tendència a visitar la provença i sovint les places d'aparcament que trobem estan molt ben delimitades i amb un escrit que diu: " si prens la meva plaça, pren també la meva discapacitat", ho trobo molt encertat!. A més quan t'aparques la gent està pendent i quan veuen sortir en Toni del cotxe fan mala cara fins que surto jo i continuen el seu camí... una abraçada. Cristina (de Breda)
Anònim ha dit…
Hi ha coses que no tenen nom.

L'eslogan de França m'agrada molt.

Tinc un amic que li ha passat el mateix que a tu Quim.
Va veure aparcar un cotxe al reservat i li va demanar el lloc. L'altre li va negar i va marxar tan fresc. El meu amic va haver de marxar cap a casa.
Núria
Anònim ha dit…
jo també tinc molts problemes amb els reservats, tothom es creu amb dret d'ocupar-los, a mi m'han dit que aparques en un altre lloc, i això que el reservat és amb matricula i devant de casa meva¡¡¡¡ la mateixa poli m'ha dit que encara que hi hagi la matricula és un reservat per tothom amb targeta, llavors perque la maatricula??? m.jesús de Malgrat
Anònim ha dit…
Ostres, M Jesús, no crec que funcioni d'aquesta manera això de l'aparcament amb matrícula. Crec que t'hauries d'informar bé en alguna associació.
Pel Maresme ara n'hi ha una de nova que treballa molt per l'accessibilitat, es diu MASBA.
Núria
Anònim ha dit…
Jo porto enganxines amb una tarjeta en blanc i negre i la frase "Per aparcar aquí s'ha de tenir la desgràcia de ser titular d'una d'aquestes tarjetes", i les enganxo enmig del parabrises perquè el conductor no hi vegi sense desenganxar-la; incívics ells, incívic jo... Un conegut el que fa es punxar-li dues rodes al cotxe(així han de trucar l'assistència, no els hi val amb canviar la roda per anar-se'n.
Arribes a això quan ja n'estàs fart...
Gabriel

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.