Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

La punxa d'en Jap per acabar 2009

Tanquem aquest estrany 2009. Millor fer-ho amb la Punxa d'en Jap, que diàriament surt al diari El Punt. Sempre l'encerta. L'acudit d'avui em sembla clavat. Amb el seu permís el penjo. Que tothom tingui un bon any 2010, em de procurar que sigui millor i assumir-ho amb humor. Sort a tots i a totes.

Bloc d'en Pep

En Pep està de visita al Senegal, veient família i amics. Vàrem quedar que quan pugues faria alguna anotació en el seu bloc. Així ha estat, tot i que sembla -com ell diu- que hi té algun problema de connexions. Si feu un cop d'ull al seu bloc us agradarà. Feu clic aquíi el descobrireu. He demanat que em porti un barret. No sé pas...

Sansi de Lloret de Mar

Participació important de gent de MIFAS a la Sant Silvestre de Lloret de Mar, en la seva tercera edició. Hi varen participar fins a 7 persones del gremi, fent uns bons resultats. En Joan Saló va guanyar la cursa entre els participants discapacitats. Mirarem de fer algunes aportacions de manera que el proper any facin alguns retocs i sigui més fàcil participar en aquesta cursa amb cadira de rodes, que en general està molt bé. Era la segona vegada que la gent de MIFAS hi participava, i res, penjo alguna de les fotografies fetes.



Boira

Guies

A la botiga de l'Estació he vist que hi tenen guies de la ciutat en diferents idiomes. No havia vist mai cap guia de Girona en rus. Ara hi és. Les fotografies de les portades d'aquests llibres que tenen un format simpàtic hi surten llocs poc accessibles. No són massa recomanables per la gent que té caminars --diguem-ne una mica diferents-- A la versió russa hi surt el pont de les Peixateries Velles, un racó fantàstic però que jo en cadira no he pogut portar-hi mai a ningú. Potser també hauria de fer-se una guia en un format que enganxés una mica i que expliqués com fer la visita a Girona, en versió accessible, a peu coix, amb bastó, a poc a poc, en bastó blanc, en cadira de rodes manual, elèctrica, scutter plegable, sense plegar. Girona amb escales, sense escales. Girona amable. Seria una guia simpàtica i jo en regalaria moltes per Nadal, vaja, unes quantes.

Fred radiant

A les Deveses de Salt aquest matí hi feia molta fred. No hi havia gairebé ningú. Quedaven rastres de les quatre guspires de neu que ahir varen caure cap al tard. No s'havien desfet tot i el dia radiant que avui feia. Si pedales no tens fred, si t'atures ja n'ets! -- El circuït s'ha de fer ràpid i sense gaires encanteris, només m'he parat un instant per tirar aquesta fotografia.

Deveses fredes

Matí fred a les Deveses de Salt. Camí cap a Bescanó, aquest cop amb la companyia d'en Pau, company de MIFAS, membre de l'equip de bàsquet de la casa. En arribar a Bescanó hem fet parada al nou forn de Pa que es diu Salitja. Un cafè que ha estat molt benvingut. En Pau també ha demanat un gelat, i aquí no passa res. Ens hem passejat pel poble de Bescanó en bicicleta una estona. Ben arreglat, molt net i la majoria de carrers accessibles, ben senyalitats i pintats. (no és un poble descolorit...) Anada, passejada i tornada, 18 quilòmetres, més o menys.

Crisi i discapacitat

El CERMIha fet un estudi sobre la crisi econòmica i les persones amb discapacitat. Em sembla interessant, un document que fa menció d'alguns punts que tot i ser coneguts s'hi remarquen de manera especial. La crisi actual repercuteix sobre tota la societat, però especialment la part més feble i la gent amb discapacitat no és cap excepció. Feu clic aquí i podeu baixar-vos l'estudi.

Hansel i Gretel

Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel
Ses parets de tots els colors
eren grogues i liles i de xocolates marrons

Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel
i na Gretel venia a sopar i volia estar amb jo
i tot això amb un esforç inhumà

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciaba el coxis.
...Música i Lletra de Joan Miquel Oliver, membre d'Antònia Font.

Coincidències

Una versió menuda del Duomo de Milà llençada per un impresentable ha escapçat el nas d'en Berlusconi. El primer ministre italià tanca així un any especialment mogut i relacionat amb corrupció de tot tipus i de magnituds diverses. Fins i tot el Papa ha enviat un telegrama desitjant-li una ràpida recuperació. Jo també ho desitjo.

He relacionat la notícia amb el llibre que estic llegint aquests dies, el Nas de Mussolini d'en Lluís-Anton Baulenas. (Premi Sant Jordi 2008). La novel·la està ambientada a l'any 29 i descriu la vida d'uns personatges interessants amb un paisatge de fons que balla sota la dictadura de Primo de Rivera. Quan acabi de llegir-la ja faré un post. La notícia i la novel·la, coincidències estranyes. No serà res.

Llevant

Platja dels Pins, a Blanes. Avui dilluns a migdia. Cap al tard la cosa estava més moguda. El mar vol pujar al carrer i donar un vol pel nou Passeig de la vila. S'ha acostumat a fer-ho un cop l'any. Més enllà del perill i dels problemes que genera aquests moviments, he d'admetre que el mal humor marítim és bonic de veure.

Coser i cantar al Youtube

Amb algunes coses vaig una mica endarrerit. He descobert fa un parell de dies, que la gent d'Antònia Font ha penjat el seu concert sencer a Youtube. Em penso que és de 2008 en un moment que el grup estava en el millor moment, està gravat al Gran Teatre del Liceu a Barcelona. De fet, Coser i Cantar és una versió simfònica que acompanyen a les lletres delirants i originals d'aquesta tropa mallorquina. Penjo un dels vídeos. Aquest tema m'agrada especialment.

Complicitat en xarxa

En Roger Casero fa una descripció que m'encanta en el seu bloc, referent a la trobada d'abans d'ahir, durant la presentació del llibre "Perquè tu ets important" del Guttmann. Us poso l'enllaç. També la Pia Bosch fa un apunt emotiu en el seu bloc.Són amics que segueixo i que ens segueixen fent pinya en aquest complicat món de la discapacitat. Els agraieixo la complicitat. Amb això reconec que tenim sort de poder estar connectats uns i altres. Amb ells vàrem estar parlant força estona -hi havia la Isabel Juscafresa- de potenciar l'ús de les eines a través de la xarxa d'internet per tenir una presència més forta del nostre sector. Necessitem estar connectats, nosaltres més que ningú, més que mai.

Refredat

Tothom es belluga però el Marroc està quiet. Els USA truquen i aquí fan trucar els que diuen que no truquen. El fill del que ha de trucar està a la Rambla, ramblejant. Té sort d'anar a la Fundació que porta el seu nom, perquè té graons. Difícil d'anar-hi, com de trucar-hi. Mal dia per anar a donar un tomb per Girona. Ha de venir un dia de Sant Jordi, algú li donarà una rosa, o dues. I aquí estem. Veient i mirant diaris descobreixo un sarau de primer ordre a Sant Boi, allà on la ganivetada desfà un barri sencer, i també veig que a Copenhage no faran res perquè hi ha massa feina per fer i qui l'ha de fer no s'ho creu. Passa al mateix que a la Rambla de Girona, o sigui que de passar en realitat no passa gairebé res. Ni fred, ni calor, ni cap refredat tampoc.

Comença la temporada a la Molina

A l'estació d'esquí de la Molina ja han obert les portes. Poca neu de moment, però han dit que ja ve. Que ja arriba i que la temporada promet força. Ahir dijous i avui divendres s'ha fet un curs per monitors d'esquí, per tal de que tinguin els coneixements per especialitzar-se en gent amb PMR (mobilitat reduïda). Quatre socis de MIFAS hem participat en les pràctiques. Una manera d'esquiar amb molts monitors. Així tenen un domini dels materials (esquis mono, duals, squikart, etc..) i talles de seients, cinturons i totes les qüestions de seguretat. En Txema i la Mariona han estat els professors. En fi, que comença la temporada i a la Molina hi ha gent preparada que ens espera.

Acte del Guttmann a Girona, a MIFAS

Acte de presentació del llibre "Perquè tu ets important" que forma part de la col·lecció blocs de l'Institut Guttmann. S'ha fet la presentació a Girona, a MIFAS, i han estat presents l'Enric Vilert, President de la Diputació, Núria Arnay, delegada de Treball de la Generalitat, Pia Bosch, diputada al Parlament de Catalunya, Josep Ramírez, director del Guttmann i lògicament el President de MIFAS, Pere Tubert que ha dit que era important que l'administració, els tècnics i els usuaris treballessin conjuntament per resoldre els problemes que té el sector. L'acte ha estat senzill i molt agradable. S'ha fet en els nous locals que MIFAS té a la Rambla Xavier Cugat, tan recents que encara no han obert les portes. Penjo algunes fotos d'alguns moments, dels que presidien la presentació i de la la gent que érem allà participant-hi a la nostra manera. També podeu veure alguna altra foto en el bloc d'en Roger Caseroi a la web de l'associació.

El comando

Pedalada urbana i semiurbana d'ahir dilluns. Trams de Girona ciutat i Salt amb Deveses incloses. L'Albert, en Manel, l'Antonio i un servidor. A la foto semblem una brigada d'especialistes de no sé què. Ja estàvem de tornada i això era davant de l'església de Sant Cugat, a Salt. Quan sortim un grup de ciclistes fent handbike causem un gran efecte i la gent ens mira amb molta curiositat, veure'ns té el seu punt.

Mandra movie

Em fa molta mandra anar al cinema a veure Spanish Movie. No sé si pot tenir algun interès, pel que he sentit, no massa. No obstant això tinc ganes de saber que diantre han filmat a les Planes d'Hostoles. En tot moment, en els tràilers hi surt aquesta casa que resulta ser la Torre dels Til.lers, un dels edificis modernistes que hi ha al poble. A veure si algú n'explica alguna cosa més.

En vermell

Avui l'amiga Mariona fa anys. -El dia de la Constitució l'hi he dit jo-. M'ha contestat que a Finlàndia avui era festa grossa. Així hem quedat. Passejada per Girona en un dia que semblava que la meitat de les bombetes estaven foses. Lleig, gris. No plou, no vol ploure, ni fred, ni res. Tot està com a l'espera de no sé què. He vist que les botigues estaven també mig obertes, mig tancades. Són dies d'un cert desencant. La festa aquesta de la Constitució també representa una diada que sembla que tampoc vol acabar de ser. Sortint de casa aquest matí tots els semàfors estaven en vermell. Un dia estrany.

Carril bici, encara més

La fotografia de baix correspon al carril bici -el tram que va paral.lel al riu Güell- una zona força renovada de la ciutat de Girona. Espais públics i verds. Les fulles tapaven parcialment el carril bici i donant aquest aspecte interessant. Això era fa uns dies. La de dalt és d'avui dissabte, concretament del carrer Montnegre, tocant al Passeig d'Olot. És un tros de carril bici relativament nou, molt fàcil de fer i en dies com avui té el seu encant.

Jo relaciono els carrils bici amb les ciutats europees que m'han fet sempre una certa enveja, per tant en sóc molt partidari de la seva ampliació i potenciació. I com usuari a la meva manera, m'agradaria que n'hi hagués més. Encara més.

Sense lògica

El servei d'Ocupació de la ciutat de Girona està a punt de caure perquè el programa que li donava cobertura s'acaba a final d'any. Aquesta situació provoca que un total de 35 persones que hi treballen se'n vagin a l'atur. Resumint; els que ajuden a buscar feina quedaran també sense feina. La notíciasurt avui al Diari de Girona, però la gent que es mou en els sectors socials -públics i privats- saben, sabem que tot plegat està sent molt complicat. El que jo no acabo d'entendre és com no s'acceleren determinades convocatòries i d'aquesta manera es pugui entrar a l'any 2010 amb força per combatre els 555.000 aturats que hi ha Catalunya en aquests moments. No ho entenc. Se suposa que tot això hauria de tenir una prioritat absoluta, seria lògic pensar i fer-ho, no? I del sector de la discapacitat ja en parlarem també.

El gran carnet

Després de tants anys d'experiència, de tants anys d'estudi i de tanta saviesa acumulada, el país premiarà als seus discapacitats amb un carnet. I hem tingut la sort de viure per veure-ho! - Aquí el teniu a la foto, al costat de les presentadores, de fet co-presentadores de tan extraordinari esdeveniment. Ja tinc ganes de tenir-lo, a veure què em passa, què sentiré . Ja us tindré al corrent. I si ara no vull ser discapacitat què? La cosa promet.

La capsa de galetes

Ordinador, gat i galetes damunt de la taula, i de fons la televisió encesa. La fotografia l' he agafat del Facebook, feta per l'amic d'una amiga. M'ha agradat perquè tot està a primera línia. En fi, desembre ha començat i tot fa pensar que el millor que podem fer és tenir galetes d'aquetes amb la televisió apagada, per no perdre l'equilibri, reconeixent que sovint és difícil.

L'anunci

Aquesta tarda de diumenge m'he assegut al sofà de casa esperant que la Llei aquella de partits de fútbol d'interès general em permetés veure el Barça-Madrid per la televisió. Es veu que la Llei està derogada o el Constitucional està discutint què és l'interès general. Ja m'ho semblava que això no era tan senzill. En fi, no passa res, perquè a mi el fúrbor aquest tampoc m'entusiasme gaire. Això sí, tindria la televisió encesa perquè en èpoques de crisi els anuncis que fan són millors. La gent s'ha de trencar el cap per donar a conèixer el que sigui. El futbol és vell. Cada any tenim el derbi del segle, i a més dues vegades. Tants segles no caben en un any. Al carrer hi ha silenci, gairebé sense cotxes i aquí estic assegut, esperant que passi alguna cosa extraordinària... L'anunci del Polo m'agrada.

Tren petit

Ja fa temps que vaig veure en un vídeo que un aficionat als trens petits s'emprenyava una mica quan la gent parlava del Tren d'Olot citant-lo com a carrilet. Deia que de carrilet res, ja que era un tren de via estreta, però un tren de cap a peus. Jo estic d'acord amb aquell comentari i discrepo de la senyalització existent -fa una mica de pena l'estat en que es troba- de la Via Verda Olot-Girona. En aquestes indicacions posa "Ruta del Carrilet". El Tren d'Olot no era un carrilet, era un tren més petit, però no un carrilet.
Dinant avui a Sant Feliu de Pallerols, a Cala Matilde m'he fixat que en el menjador de baix hi tenen penjades unes fotografies del Tren d'Olot quan passava precisament per les Planes d'Hostoles. Hi ha diferents fotografies que rodegen l'avís de tancament de la línia en forma de notícia. He fet una foto de la foto. No es veu massa bé, però es pot entendre una mica millor això que intento explicar. En fi, és el que hi ha, …

MIFAS guanya al CajaCanarias

Algunes imatges del partit de bàsquet en cadira de rodes d'ahir dissabte entre el MIFAS i el CajaCanarias, jugat a Castelló d'Empúries, seu de l'equip gironí. 52 a 42 resultat final. MIFAS guanya

València

Vaig estar a la Fira de València per veure el saló Ortoprec que s'hi fa de tant en tant. No l'havia vist mai, de manera que uns quants de MIFAS acompanyats també per la Mariona Masdemont de la Molinavàrem arribar-nos-hi per fer una mica el tafaner. La Fira ha estat fluixa. Suposo que no estem precisament en temps de fires, però quan hi ha crisi s'hauria d'estar en posició de presentar novetats i trencar tendències.

Va agradar-me poder provar una màquina que funciona amb la mirada. Un ordinador que està preparat per a gent que té molt poca mobilitat i que mitjançant una pantalla i els teus ulls pots controlar l'entorn (domòtica), accedir a Internet, fer trucades telefòniques, tenir una conversa -lentament, això sí- etc... Mentre la Paula, -una noia italiana que s'explicava molt bé- donava instruccions a la pantalla, jo li girava els menús amb la vista, amb un cop d'ull. Va ser una sensació interessant. El preu d'això és de uns vint mil euros aproximadamen…

Y entonces ya saveis

Un dia dos niños y dos niñas se acieron amigos y entonces ya saveis que comian muchas tartas y crosanes y ensaimadas pero no comian lentegas ni aroz solo comian chucherias y acian sus cosas muy tarde solo lo que le gustava era mirar la tele y solo le gustava vailar y simpre leer tarde y muy tarde. (les meves nebodes; Ariadna 7 anys i Carina 4 anys)

Novembre em cansa

Ja està, ja l'hem vist. Tinc ganes de que novembre s'acabi, és un mes que em cansa i es fa llarg. Queda l'hivern i tot el que vulgueu, però els altres mesos passen de diferent manera. Novembre s'encalla, no acaba de passar mai, costa més que es mogui, és lent, va com a peu coix, diguem-ne...

En Ferlosio

En Ferlosio escrit el conec poc, molt poc. En realitat el desconec totalment. Em fa gràcia quan el veig en els mitjans de comunicació perquè és notícia. Avui torna ser portada en els diaris de Madrid després de concedir-li el Premi Nacional de Literatura. En Ferlosio era el meu veí a Madrid. Vivíem al carrer (calle) Vinaròs, és a dir (Vinaroz) en el barri de la Prosperidad. Vaig viure en el número 8 d'aquell carrer gairebé tres anys i més tard vaig traslladar-me a tres cantonades més avall. En Sánchez Ferlosio també va traslladar-se, a un altre edifici del mateix carrer Vinaròs, tres o quatre cases més amunt.

És un home de tertúlies els dissabtes al matí al Bar Luz del carrer López de Hoyos, rodejat sempre de coneguts. Llegeix gairebé tota la premsa de Madrid i en el quiosc de la cantonada arribava també La Vanguardia perquè ell la comprava. La darrera vegada que vaig estar en el Bar Luz vaig veure'l i se'n recordava perfectament del veïnatge d'anys enrere, tot i que ja…

Clientelisme de baix cost

En la versió digital del diari AVUIveig que hi ha una notícia sobre el que la Carme Capdevila ha parlat a Catalunya Ràdio. Diu que el desastre de la dependència no és cosa seva. Que s'ha de fer una valoració de com va la cosa i que Madrid és la que ha de resoldre el problema. Està bé. Fantàstic. Ja no sé què dir.

El Departament d'Acció Social i Ciutadaniaha baixat el llistó del benestar a Catalunya fins a límits difícils de preveure en qualsevol escenari dolent. La gent amb discapacitat mai havíem tingut tanta desafecció de l'administració pública que teòricament ha de donar cobertura a les necessitats de la població feble, més feble. La dependència i l'aplicació d'aquesta normativa a casa nostra és l'exemple de que surt més a compte estar empadronat a qualsevol altre lloc d'Espanya que no pas aquí.
El partit de Carme Capdevila va donar suport a la Llei de la Dependència amb la pretensió de poder fer el que alguns partits fan en altres indrets. Crear un clien…

Fronteres

Si agafes la carretera vella entre Sant Feliu de Pallerolsi les Planes d'Hostoless'hi pot veure molt bé la muntanya que està coronada pel Castell d'Hostoles. Si preguntes a quin municipi pertany, la resposta serà molt diferent, en funció on la facis. Els de Sant Feliu creuen, -estan convençuts- que el Castell és seu i els de les Planes també. De qui diantre és el castell? És un misteri semblant al conflicte existent i mig ridícul de les Illes Formigues.
I la foto de dalt és d'avui diumenge, justament entre Salt i Girona. S'hi estan construint uns edificis que de moment han quedat a mig fer. Les grues reposen, no pas per ser diumenge, ja fa dies que descansen. Ja s'animarà la cosa, suposo.

El Planeta 2009

Llegeixo la novel·lad'Angeles Caso, "Contra el Viento". Premi Planeta 2009. Em sembla un molt bon llibre. Tinc ganes de passar-lo a l'Emi, que és voluntària europea a MIFAS. Ve de Lisboa, però té orígens i molta família a Cap Verd, país on passa gairebé tot en el llibre de la Caso. És una narració que hi desfilen dones molt valentes, ferides injustament per la vida i per la falta de llibertat que suposa no tenir uns coneixements mínims, que al capdavall són eines essencials per circular pels nostres temps. Encara costa molt d'entendre tot això, en altres cultures especialment, però aquí també. En castellà i a un preu de 21 Euros.

El Roto, Diari EL PAIS, avui dissabte

L'estació de Girona

Aquesta tarda de divendres he anat a l'estació de RENFE de Girona a buscar a la meva mare que venia de passar uns dies a València. He anat amb cotxe i no he pogut aparcar en el reservat de discapacitats perquè hi havia un gos feliçment estacionat. Ja fa temps que no vull discutir amb ningú sobre l'anarquia gironina de les places reservades i menys amb un gos. L'he retratat perquè no sabia què fer. La tècnica de deixar el gos al volant i marxar és nova, vaja, jo la desconec.
Quan he pujat a dalt a les vies ha passat un tren de la serie nova CR-598. És el primer que he vist de prop. Vaig llegir fa uns dies que de moment hi ha sis unitats com aquesta. El vagó central d'aquests trens són accessibles per a persones amb discapacitat, tot i que no és possible pujar-hi en solitari. Requereixes assistència. D'aquests trens en diuen MD que vol dir media distancia i no mitja distància. He fet un cafè a l'estació i ha passat una de les senyores de la neteja amb una mopa. Po…

Mar amb farola escapçada

Handbike, tres clics a les Planes d'Hostoles

M'han enviat un CD amb moltes imatges fetes el dia 8 de novembre, de la pedalada que vàrem fer la tropa de MIFAS. La germana i cunyat de la Cristina de Breda varen acompanyar-nos i retratar-nos. En penjo tres, o més o menys hi sortim tots.