Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2009

Trencar tòpics

Avui el Diari de Gironaporta diferents notícies relacionades amb la discapacitat. Hi ha notícies sobre l'eliminació de barreres arquitectòniques a la ciutat de Girona, però també publica una nota emesa per l'agència EFE que em sembla interessant penjar. Trenca els tòpics que molta gent té dels treballadors amb discapacitat.

Els dos milions de discapacitats en edat laboral a Espanya pateixen la taxa més alta d'atur, superior al 30%, essent els treballadors que menys falten per malaltia al seu lloc de treball. A més, la seva contractació reporta les bonificacions més altes a les empreses. A la presentació d'una guia d'accessibilitat per a empreses, l'exministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, ha criticat que els dilluns posteriors a un període festiu es produeixin més baixes per malaltia que a la resta de dates, el que demostra un frau "evident". Aquest fenomen es redueix a la meitat en el cas de les persones amb discapacitat, per tant el seu …

Dependència

La gent de Convergència i Unió a Girona van fer ahir a la Fontana d'Or de Caixa Girona un acte per explicar el seu parer sobre la llei de la dependència i la seva aplicació a Catalunya. No van pas dir res que els que estem en aquest gremi no n'estiguéssim al cas, però sempre és interessant veure el punt de vista de l'oposició política del país. La veritat és que m'agradaria anar a una sessió semblant de qualsevol altre partit. Esquerra per exemple, podria fer una explicació i així saber què pensen de tot plegat. Mai han donat clarament la seva opinió, més enllà d'estar al govern i de ser responsables de la gestió d'aquesta norma. M'imagino que com a partit podrien tenir alguna idea millor, segur que la tenen. És estranya la dependència que tenen sent un partit que demana la independència.

La Llei de la Dependència mereix un punt i a part. Per respecte a la ciutadania i a la mateixa classe política convindria tornar-ne a parlar i fer-ho seriosament. Ja em sup…

Efectes Mines anti-persona

El fotògraf Gervasio Sánchez ha estat premiat amb el Premi nacional de periodisme, denunciant els efectes que provoquen les mines anti-persona. Aquesta informació l'he treta del diari EL PAIS (versió digital) Són unes fotografies molt impactats, impressionen una mica. Redéu, aquest món...




Mendelssohn via Mutter

Després de mirar una estona la televisió i veure el programa on sortia el President del Govern espanyol, he decidit refer-me amb una mica de música de Mendelssohn, violinitzada per la Mutter. Fa un parell de dies que tinc el CD, hi he quedat enganxat del tot. Encara no he pogut sortir de les tres primeres peces. Aquí en vídeo (via youtube) en teniu un tros de la primera. Que vagi de gust. El bon temps ja s'acosta, els dies s'allarguen, .. i això no serà res.

Canigó de fons

La columna d'en Jordi Xargayó, Diari de Girona

La columna d'en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona, avui diumenge 25 de gener.
Com d'equivocat estava el singular filòsof català Francesc Pujols amb la seva famosa profecia (o boutade, en francès) que arribaria un dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, ens ho trobaríem tot pagat. No només el Govern de l'Estat no ens retorna el que ens correspon, sinó que donem sis milions d'euros per rehabilitar un edifici al centre de València; tres milions d'euros per a una escola de Perpinyà quan aquí molts alumnes han d'estudiar en barracons; creem llocs de treball a l'estranger obrint unes ambaixades buides de contingut; financem unes jornades al Brasil sobre l'autodeterminació dels pobles indígenes; ens gastem, només aquest any, 4,6 milions d'euros en les comunitats catalanes a l'exterior mentre aquí tenim entitats socials, com MIFAS amb dificultats per subsistir; i una llarga llista interminable de subvencions diverses. Tot plegat per acabar…

Ciència-ficció

En el bloc d'en Xavi Terradass'hi pot veure un model ortopèdic digne de museu. Es tracta d'una cadira de rodes a vapor de la que no disposem de massa informació -a veure si algú ens diu quelcom sobre l'artefacte i així podem explicar alguna cosa més- Lògicament m'ha vingut al cap un dels articles de la Llei d'Integració Social del Minusvàlid de l'any 1982 que deia que l'estat farà cultura de l'ús de les ajudes tècniques. De fet la norma encara és vigent i el redactat és el següent; --"Los procesos de rehabilitación se complementarán con el suministro, la adaptación, conservación y renovación de aparatos de prótesis y órtesis, así como los vehículos y otros elementos auxiliares para los minusválidos cuya disminución lo aconseje"--
Els autors de la Llei, pretenien en aquell moment que en un termini relativament curt, la gent tingués accés a les ajudes tècniques de forma universal i que la seva utilització impliqués una millora de la qualitat…

Assemblea de MIFAS la Selva

I després de la passejada per la platja m'he arribat fins al local social que l'Ajuntament de Blanes té en aquell barri, on s'hi feia l'Assemblea de MIFAS-La Selva. En Terradas al capdavant de la delegació ha estat acompanyat del seu soci inseparable Merino i tota la tropa. Amb la gent de la Selva s'hi està bé. Hi ha un ambient de germanor i és una delegació que tenen ganes de fer coses. Blanes i Lloret són dos municipis de Girona que han deixat de ser pobles per convertir-se en dues ciutats que no paren de créixer. He pogut saludar als companys de la comarca que en alguns casos feia anys que no veia. La gent està interessada en les coses de sempre; feina i estabilitat econòmica, és lògic, però demanen també poder fer activitats que suposin trencar la rutina i provar noves experiències. La Selva és la comarca amb més futur de Girona i nosaltres hem d'anar-hi, ser-hi presents, a primera fila.

Terra, mar i aire.

Foto fresca d'aquest matí, tirant a migdia a la platja dels Pins a Blanes. La delegació de MIFAS està al costat i abans d'entrar a la reunió de l'Assemblea Comarcal he decidit acostar-me al mar. En aquest racó sempre s'hi està bé. Quatre gavines i un petit barco al fons és tot el panorama que s'hi podia veure. I els colors de gener que són de bon retratar encara que sigui amb un mòbil.

La conversa pendent

En Manu, des de França m'envia un parell de fotografies de l'arribada d'un servidor a la cursa de Sant Silvestre a Lloret de Mar, el dia 28 de desembre de l'any passat. Vàrem acabar l'any corrent. Les dues noies que estan davant varen arribar una mica abans; el més petit de tots i que està encara lluny sóc jo. Era un diumenge humit i lleig però l'experiència serà repetida al final d'aquest 2009 quan la gent de Lloret organitzi la tercera edició. Procuraré fer un temps una mica millor, però no prometo res. Vaig poder fer aquesta cursa en molt bona companyia; en Terradas, en Luna -entrenador de l'equip de bàsquet de MIFAS- i en Manu que a part de fer aquesta cursa també va anar a córrer la Sant Silvestre de Barcelona (10 quilòmetres) i la de Riudellots de la Selva que es veu que va ser un circuït molt enfangat. De les dues noies no puc dir-ne gaire res. Quan van avançar-me uns quants metres abans comentaven -entre elles- alguna cosa que havien vist a la t…

Primera Junta del 2009

Primera Junta Directiva de MIFAS del 2009 avui a Girona. Hem parlat de les assemblees comarcals que s'han de fer i també de la General de Compromissaris que es farà el 18 d'abril. Entrem en un any que potser serà més complicat que d'altres, però es procurarà no perdre l'entusiasme per tirar endavant coses noves. La casa està especialitzada a tenir paciència, encara que els temps que corren no acompanyin massa. A la foto s'hi pot veure un moment de la reunió, a l'aula 1 de la Residència que té la Fundació MIFAS a la plaça d' Empúries. Demà dissabte m'arribaré fins a Blanes per estar una estona amb la gent de la comarca de la Selva que fan la seva Assemblea Comarcal. Ja faré un post quan arribi.

Temps de silenci

L’altre dia, el President de MIFAS, Pere Tubert va participar a l’informatiu de Televisió de Girona en directe. Va expressar el seu malestar per la manera que s’està desenvolupant tot el procés de la llei de la dependència. Va dir, que havia estat un error ajuntar la gent gran –que té unes necessitats semblants- i la gent amb discapacitat perquè són situacions i temporalitats diferents. També va fer saber que el sector de la discapacitat i la gent que la conforma havia fet un esforç per integrar-se i que ara tocava una mica a la pròpia societat reconèixer el que aquest col•lectiu havia fet. El President de MIFAS va expressar-se amb duresa, comunicava en certa manera la mala maror que hi ha en el sector de la discapacitat i que la gent que representa s’ha vist utilitzada i bastant menyspreada pels administradors d’aquest país.

Lògicament en qualsevol altre lloc, diguem-ne una mica avançat, el toc d’atenció serviria o hauria de servir per parlar-ne, corregir la situació i sobretot procur…

Guanyen els grocs

Avui els meus han guanyat a casa. El C.B. MIFAS Esplais de Castelló s'han imposat a la gent de Palència que la setmana passada ens van guanyar a casa seva. He anat a veure el partit amb en Jan -el meu pare- que aquest cop ha aplaudit a l'equip groc -que és el nostre- a diferència de fa unes setmanes que des d'un tros lluny vaig veure que aplaudia a la gent vermella, és a dir, a l'equip de Sant Feliu de Llobregat que es diu UNES. Vaig preguntar-li per què animava a l'equip contrari i ell va contestar-me; juguen millor i a més jo els veig tots iguals.

Abans de baixar del cotxe li he recordat que el seu equip eren els que anaven de color groc i que no tots som iguals. Fugint d'estudi, m'ha dit que en Calderón, el president del Real Madrid havia dimitit i que en el món del futbol tot és un desori. Finalment el MIFAS ha guanyat per 50 a 38 i he de dir que en Jan ha donat suport a l'equip de color groc i de casa. L'he vist que aplaudia quan la Lídia ha fet…

Anglès i Sant Antoni, el patró dels burros.

Avui a Anglès (poble de la Selva) hi han fet una fira, muntant parades al carrer principal i tallant el trànsit, provocant també alguns moviments al mobiliari urbà. Lògicament s’entén que hi hagi moguda per poder facilitar-ne els accessos, però he descobert que l’Ajuntament d’Anglèsha fet un gest en forma d’honor al patró de la diada, Sant Antoni que es veu que és el patró dels burros. Han posat els contenidors de reciclatge al cim de la plaça d’aparcament reservat per a discapacitats. Fantàstic. No he pogut resistir-ho i els he retratat per a penjar-ho en aquest bloc. L’aparcament municipal gratuït té 56 places i només una està reservada per a gent amb mobilitat reduïda, però avui la prioritat la tenien els contenidors. Potser és un avís de per on aniran les coses d'ara en endavant, no ho sé. ¿Serà una de les noves imatges d'això que en diuen estat del benestar o què? --Segurament han pensat que ocupant aquest espai no molestarien a ningú o que els molestats no els hi vindria…

Disorders

Una companya de MIFAS ha vingut al despatx per demanar-me la definició de discapacitat. M’he quedat mut. -No sé què dir-te,.. Junts hem llegit coses a internet i no ens han acabat d’agradar del tot. No sabem què som. Tants anys aquí picant pedra i quan em pregunten que piquem no tinc la resposta adequada.
Segurament això és perquè no acabem de ser allò que volem ser. Suposo que a més, ningú vol ser el que som.

Per entrar als Estats Units ara fan emplenar prèviament un formulari on és obligatori declarar els desordres físics (disorders, dien ells). Venint de minusvàlid, passant per disminuït, discapacitat, persones amb diversitats funcionals, hem acabat –de moment- en disorders. Els americans generen tendències, ja se sap, de manera que la paraula s’estendrà ràpidament, encara que sigui lletja. La cosa aquesta del disorders ve (?) de disordenats, és a dir (això ho dic jo), desmanegats. Sembla que algú hauria de dir-hi alguna cosa, fer una reunió d’urgència –per exemple- per decidir entre…

Mirar als països de primera

L’amic Fermí Sideram’ha proposat fer un puja i baixa a la Molinaper veure alguna prova del Campionat del Món d’esquí adaptat que s’hi està fent. Un dia magnífic per fer-ho. A la Molina s’hi estava bé i hem pogut saludar a la Mariona Masdemont que està al capdavant del sarau que s’hi celebra. He parlat amb alguns del participants, un francès i un nord-americà d’origen turc amb arrels suïsses que parlava el castellà perfectament. M’ha dit que esquiar amb cadira no és tan difícil. A mi em sembla més fàcil aprendre turc. Els companys de la Federació Catalana d’Esports per a Minusvàlids m’han dit que hi havia una petita participació catalana, unes 6 persones representen el nostre país.

Els esquiadors que he vist representen als països que d’alguna manera o altre tracten el tema de la discapacitat seriosament i a l’alçada que correspon. No pel fet de que esquiïn, sinó perquè tenen polítiques socials que permeten a la gent com nosaltres poder assumir aquests reptes i tenir la qualitat de vida…

Passejada per les Deveses

Una petita passejada fins a les deveses de Salt a través de la Via Verda i en Handbike. M'han agradat tot i l'enfangada. Els dies de gener com avui s'han d'aprofitar. He retratat el moment que el circuït passa pel costat del riu Ter. Un ruta que en el bon temps pot donar molt de joc, ja que està a tocar de Girona.

Palència sota zero

A les nou i una mica més he sortit de l'Hotel per arribar-me fins al quiosc de la cantonada per comprar "El Norte de Castilla" i així poder veure la crònica que havia fet el periodista amb qui vaig parlar a peu de pista. El diari ens ha dedicat una plana i ens ha agradat veure que allà estan al cas del bàsquet en cadira de rodes fent un seguiment de la competició. En J.J.Santos, que signa la notícia, va preguntar-me -tot senyalant-lo- d'on era en Patrick. Li vaig dir que era de Perpinyà i que al C.B. MIFAS de bàsquet s'hi parla el català, el castellà i el francès. Ho ha publicat, fent referència a les instruccions que l'entrenador -José Luís Luna- dóna als jugadors, barrejant les tres llengües.

Avui al matí i després de fer els primers quilòmetres des de Palència els termòmetres marcaven dotze sota zero. He retratat el paisatge perquè en algun moment semblava que estàvem a la Sibèria. Palència és una ciutat acollidora, agradable i gentil, però és molt freda; t…

Derrota del C.B. MIFAS a Palència

L'equip de Palència és nou i per tant no estava previst perdre-hi amb tanta contundència. La gent del C.B. MIFAS va començar el partit amb força però abans d'acabar el primer temps l'equip local havia igualat el marcador. A la segona part el MIFAS va desencantar-se novament i els de Palència van agafar el vol bàsicament perquè els de Girona ja bufaven trompetes diferents feia una estona. Les estrofes no sortien de cap manera tot i les indicacions del director d'orquestra. En el tercer temps el MIFAS va poder explicar a l'equip contrari que l'experiència és un punt important i varen recuperar un marcador de forma fàcil i bastant efectiva. De totes formes no va servir per poder guanyar, perquè en els darrers minuts del partit l'equip local va aprofitar el nostre desori, enduent-se la primera victòria de la temporada. Jo sóc dels que penso que això és només un partit i prou i que tampoc cal fer-ne un gra massa. Però perdre en aquesta ocasió no s'havia cont…

Més vídeos sobre la Ruta del Ferro

Més vídeos del serial "Handbike a la Ruta del Ferro" Això va per entregues. Jo diria que encara en queden alguns per posar, en parlaré amb producció i realització. Aquí jo només formo part del "casting". El dia de la pedalada els vàrem visualitzar i n'hi havia un que tindrà èxit. De tota manera era una mica llarg i està en fase de muntatge i aquesta part la fem a fora, a l'estranger...



Campionat del món a la Molina

12-15 gener 09 - Copa del Món Discapacitats IPC
La Molina, Centre d’Esport Adaptat, acull per primera vegada la Copa del Món d’esquí Alpí per a persones amb Discapacitat La Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física i La Molina de nou junts per afrontar un nou repte: portar a l’estat Espanyol la primera Copa del Món d’esquí Alpí per a persones amb Discapacitat. La cita, del 12 al 15 de gener de 2009.

La Quina del C.B. MIFAS

Ahir dimarts el C.B. MIFAS organitzava una quina al poble de Siurana (Alt Empordà) Tot i el fred va apropar-se molta gent per divertir-s'hi una estona. Els premis eren lots en els que hi havia força de tot. Vaig arribar-m'hi per donar suport a la penya. A les taules hi havia moscatell de Masarac i galetes per anar picant. No va tocar-me res. La veritat és que en temes de joc sóc bastant dolent. Siurana sembla un poble interessant, serà qüestió d'anar-hi un dia amb una mica de calma per poder veure'n el paisatge.


Fred i neu

Imatges d'avui diumenge a les Planes d'Hostoles i a Sant Feliu de Pallerols. Una petita nevada a l'hora de dinar ha deixat enfarinats els carrers d'aquests dos pobles de la Garrotxa. Baixant cap a Girona he passat pel pont de la Dusol per fotografiar el riu. Fred i una mica de neu. Estem a gener, per tant el paisatge està al seu lloc. Som nosaltres que hi tenim fred, res més.

Ruta del Ferro (vídeos)

Primers vídeos de la Ruta del Ferro, feta ahir entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll amb Handbike. Hi haurà més vídeos, perquè en Xavi i en Manu van posar una càmara en una de les bicis. Es podrà veure el terra i les poques dificultats que hi ha.



Ruta del Ferrro, més fotos amb comentaris.

Aquí una de les fotos en BN fetes per en Manu que hi surt, tot i ser-ne el retratista. De fons un tros petit de riera que desemboca al Ter, poc abans d'arribar a Ripoll. Nosaltres, en l'instant aquest, estàvem de pujada cap a Sant Joan.
Assegut durant una estoneta. Abrigat perquè hi feia una mica de fred. Fer handbike a l'estiu és més agradable, però a l'hivern també té el seu encant. A la motxilla quatre begudes per anar fent camí. La bici aquesta és llogada a la mateixa estació de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha un bar i també -al costat- un alberg totalment nou i adaptat.
Fent el camí sempre pot trucar-te algú. L'Isabel Juscafresa ens va fer un pic, per saber com anava la pedalada. Va enganxar-me enmig del carril. Li vam dir que el paisatge era interessant i que en Xavi anava com una màquina. L'Isabel és una entusiasta de les nostres maniobres i nosaltres l'apreciem perquè és una dona excel·lent, a part de ser la primera animadora.
En Manu va voler…

Diari de Girona, Residència de MIFAS

DIARI DE GIRONA, Publicat avui 4 de gener de 2008. Fer obres per crear quatre noves places a la residència que té al carrer Empúries de Girona. I obrir dos nous equipaments a la ciutat i en algun punt de la costa de l'Empordà. El primer projecte ja s'està fent realitat (de fet, les obres són a punt de començar) i els altres dos els està estudiant però falta perfilar-los i definir-ne el finançament. L'entitat gironina Mifas (Minusvàlids Físics Associats) té clar que tot plegat ha de ser una realitat, i més tenint en compte que hi ha llista d'espera. De moment, els treballs a l'edifici del carrer Empúries estan a punt de començar amb els diners que l'entitat ha rebut d'una caixa d'estalvis i de l'Estat. Es tracta de l'única residència que ara mateix té Mifas (i una de les úniques de la demarcació per a persones amb discapacitat física), i és el lloc on viuen 32 persones: 28 a la residència pròpiament dita i 4 a la llar residència, aquestes últimes…

Ruta del Ferro

Avui hem fet la ruta del Ferro (Sant Joan de les Abadesses - Ripoll) uns 20 quilòmetres aproximadament (anada i tornada). Els he fet amb el Manu Heras i en Xavi Terradas(una màquina). Aprofito per dir que hi haurà imatges que ja penjaré, quan els socis les passin. Es troben -per dir-ho d'alguna manera- en procés de producció.

He descobert que a Sant Joan de les Abadesses hi tenen un alberg excel.lent. I la ruta, -de molt bon fer- és fantàstica. Per cert, en general molt ben cuidada. Hem dinat en una benzinera dels afores de Ripoll (veure'n fotos) i pel camí han sortit tres senyores -molt ben enraonades- que anaven caminant. Una portava una jaqueta blanca, l'altra negra i la tercera portava un abric de pell d'un animal que en el seu temps devia ser ros. M'ha vingut al cap que eren les tres reines d'orient. Ha estat la primera pedalada de l'any nou. La ruta de ferro és una bona excusa per fer esport i sobretot si un pot fer-ho amb amics d'or.





Destarotar el pessebre

M’he arribat a la residència de MIFAS per saludar als companys que hi viuen i desitjar-los bon any nou. Entrant a la sala d’estar m’hi trobo a la Míriam i a pocs metres d'ella el pessebre que van preparar molt abans de Nadal. Tot està ben posat, -només faltaria- i m’ha vingut al cap que quan jo era petit hi jugava molt en el pessebre de casa els meus pares. Fins i tot una vegada hi vaig posar un tren i no cal dir que era escenari de forces batalles, guerres i guerrilles. Amb la Míriam hem girat les peces una bona estona i ella s’ho ha passat bé, més que tot perquè ha estat una petita gamberrada, provocant que la resta de residents i personal hagin de dir-hi alguna cosa.

Quan he arribat a casa he encès la televisió i he vist que a Palestina hi ha un veritable desencant aquests dies. Israel i Gaza tornen a la patacada forta. El pessebre real d’orient torna encendre’s sense que cap sector occidental hi digui massa res. -El paper d'Europa és molt fluix, poc contundent- Les imatges …

L'any 9 sense el 5 del 9

El meu barber ha fet calendaris per donar a la clientela, i quan feia dies que els repartia s’ha adonat que hi faltava el 5 de setembre de 2009. Tot mosquejat, ha trucat a la persona que li va fer l’encàrrec per protestar i demanar-n’hi uns de nous.

A mi m’ha tocat un calendari de la sèrie errònia, la que hi falta el divendres aquest de setembre. -Ja no vull el nou, li vaig dir..- Em fa gràcia tenir l’original, més que tot perquè podria ser que realment el 5 de setembre no existís. No sé què ha de fer la gent aquest dia, però tampoc considero que sigui tan greu que de tant en tant salti algun dia de la setmana. Un cop l’any no fa mal. O això diuen.

Per convèncer en Toni –el barber en cap- l’hi he fet diverses propostes; tancar i fer festa; obrir i treballar de franc (aquesta no li feia cap gràcia), i finalment fer alguna celebració aprofitant l’estranya desaparició d’un dia del seu calendari.

En Toni és un xicot bastant seriós i s’ho està pensant. No acaba de donar-hi la volta. Quan repa…