Ves al contingut principal

Destarotar el pessebre

M’he arribat a la residència de MIFAS per saludar als companys que hi viuen i desitjar-los bon any nou. Entrant a la sala d’estar m’hi trobo a la Míriam i a pocs metres d'ella el pessebre que van preparar molt abans de Nadal. Tot està ben posat, -només faltaria- i m’ha vingut al cap que quan jo era petit hi jugava molt en el pessebre de casa els meus pares. Fins i tot una vegada hi vaig posar un tren i no cal dir que era escenari de forces batalles, guerres i guerrilles. Amb la Míriam hem girat les peces una bona estona i ella s’ho ha passat bé, més que tot perquè ha estat una petita gamberrada, provocant que la resta de residents i personal hagin de dir-hi alguna cosa.

Quan he arribat a casa he encès la televisió i he vist que a Palestina hi ha un veritable desencant aquests dies. Israel i Gaza tornen a la patacada forta. El pessebre real d’orient torna encendre’s sense que cap sector occidental hi digui massa res. -El paper d'Europa és molt fluix, poc contundent- Les imatges que arriben són fortes i en els últims anys han provocat que no hi donem massa importància perquè ens hi tenen acostumats. També sembla que aquella zona caigui lluny i que aquí només ens arriben les postals, encara que siguin tacades de vermell.

A mi m’agradaria que un dia hi passés un tren de veritat en aquella zona. Us imagineu un que sortís de Beirut, via Jerusalem i anés cap El Caire? -Destarota una mica pensar que en el veritable pessebre d’aquest món hi hagués una mica d’això que se’n diu pau? I sentit comú?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.