Ves al contingut principal

Destarotar el pessebre

M’he arribat a la residència de MIFAS per saludar als companys que hi viuen i desitjar-los bon any nou. Entrant a la sala d’estar m’hi trobo a la Míriam i a pocs metres d'ella el pessebre que van preparar molt abans de Nadal. Tot està ben posat, -només faltaria- i m’ha vingut al cap que quan jo era petit hi jugava molt en el pessebre de casa els meus pares. Fins i tot una vegada hi vaig posar un tren i no cal dir que era escenari de forces batalles, guerres i guerrilles. Amb la Míriam hem girat les peces una bona estona i ella s’ho ha passat bé, més que tot perquè ha estat una petita gamberrada, provocant que la resta de residents i personal hagin de dir-hi alguna cosa.

Quan he arribat a casa he encès la televisió i he vist que a Palestina hi ha un veritable desencant aquests dies. Israel i Gaza tornen a la patacada forta. El pessebre real d’orient torna encendre’s sense que cap sector occidental hi digui massa res. -El paper d'Europa és molt fluix, poc contundent- Les imatges que arriben són fortes i en els últims anys han provocat que no hi donem massa importància perquè ens hi tenen acostumats. També sembla que aquella zona caigui lluny i que aquí només ens arriben les postals, encara que siguin tacades de vermell.

A mi m’agradaria que un dia hi passés un tren de veritat en aquella zona. Us imagineu un que sortís de Beirut, via Jerusalem i anés cap El Caire? -Destarota una mica pensar que en el veritable pessebre d’aquest món hi hagués una mica d’això que se’n diu pau? I sentit comú?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…