Ves al contingut principal

Disorders

Una companya de MIFAS ha vingut al despatx per demanar-me la definició de discapacitat. M’he quedat mut. -No sé què dir-te,.. Junts hem llegit coses a internet i no ens han acabat d’agradar del tot. No sabem què som. Tants anys aquí picant pedra i quan em pregunten que piquem no tinc la resposta adequada.
Segurament això és perquè no acabem de ser allò que volem ser. Suposo que a més, ningú vol ser el que som.

Per entrar als Estats Units ara fan emplenar prèviament un formulari on és obligatori declarar els desordres físics (disorders, dien ells). Venint de minusvàlid, passant per disminuït, discapacitat, persones amb diversitats funcionals, hem acabat –de moment- en disorders. Els americans generen tendències, ja se sap, de manera que la paraula s’estendrà ràpidament, encara que sigui lletja. La cosa aquesta del disorders ve (?) de disordenats, és a dir (això ho dic jo), desmanegats. Sembla que algú hauria de dir-hi alguna cosa, fer una reunió d’urgència –per exemple- per decidir entre tots quina paraula gastem. Si la fan o la feu, si us plau no em convideu.

Comentaris

Anònim ha dit…
jo prefereixo que em diguin pel meu nom.......
Alguns ens auto-anomenem "cojo-nudos". En plan carinyós, també ens diem "cojitos". Per sort, el nom no fa la cosa.
Hola , Quim:

Com pots veure et aporto el meu humil comentari:

Discapacitat, disminuït, minusvalid, incapacitat, invalidesa, etc... i ara com menciones els nord-americans amb altre nova paraula disordenats,....no som més que una sopa de lletres. Suposo que entre totes aquestes paraules deuen de fer referència a la definició de alguna mancança física sobretot visible als demés. Perque qui te altres deficiències, per exemple: diabetis, càncer, anorexia, obesitat, colesterol alt, leucèmia, depressió, sífilis, impotència, reuma, Parkinson, etc... etc.... ¿quína definició li hem de donar?......potser els hi salva que la seva deficiència o malformació orgànica no es tan visible. El que sí es bastant clar, es que per desgracia (o afortunadament) el ésser humà es bastant tarat, o si ajuda millor definició, bastant defectuós de fabricació, com si la qualitat del producte fallés en un costat o en altre dintre de la complexa estructura humana. El que sí hi ha, i també es bastant visible, encara que no físicament, és la grandisima legió de "torracollons", o de "gilipolles", que sí están bastants "discapacitats" d'intel•ligència i d'educació, amb una ignorància tan profunda com la de un pou negre. Això: que es un problema de ignorància i d'educació. Per exemple, si sabem el codi de circulació, hems podem orientar i sabem còm actuar en anar de un lloc a altre amb un vehicle, i encara que un pot arribar a entendre amb bastant facilitat una senyal de circulació, per a poder tenir un carnet de conduir, abans se ha de passar per unes classes de teòrica i pràctica, i uns exàmens que provin que se han assimilat correctament aquests coneixements de entendre el que venem a significar les senyals de circulació (encara que després molta gent ni les respecta i condueix o actua de qualsevol manera). En com entendre a una persona amb disminució, discapacitat, minusvalia,.....o qualsevol de aquestes paraules (que per suposat son lletges -i en el fons, hasta insultants- per a qui li fan referencia),...ajudaria molt una educació o una formació, per a saber com actuar, com conviure, o com fer integradora la vida amb una persona que pugui tenir alguns de aquests problemes físics que som més visibles. Com dic: penso que es una qüestió de educació, i que la societat, la gent hauria de tenir coneixement, i no ignorància, per a saber ésser més integradors, més tolerants, més solidaris, més complementaris, més entenedors,....de aquesta altre gent que també es el seu proïsme, però que té alguna diferencia de alguna cosa. Penso que combatre aquesta ignorància, donar aquesta educació en formació humana, conèixer els problemes que son inherents a moltes persones, saber com actuar i com entendreles,....podria començar desde la escola ensenyant i format als infants i adolescents,...com quelcom semblant a còm se els hi ensenya per a poder disposar de un carnet per a conduir un cotxe. Però perque això fos possible, cada "tarat" amb la seva deficiència física hauria de exposar el seu problema i quínes solucions hi veu per a millorar la seva vida o quín és el paper que haurien de fer els altres perque ell es sentis més integrat, amb una altre "igualtat d'oportunitats" que és diferent....per a poder inclourelo en un plan de formació i educació, que és el que han de rebre els infants, i la resta de la societat, com a una formació educativa més,...que no només la dominin o entenim uns simples educadors o psicolegs que treballen en entitats del tipus MIFAS, ONCOLLIGA, o quelcom semblant. Es a dir, fer posible la existencia de un suposat manual educatiu sobre còm entendre i tractar a persones diferenciades per anomalies físiques o psiquiques, i com que els errors son inherents a la naturalesa humana, que a cada nova edició d'aquest manual, es poguesin aumentar i corregir alguns errors de la anterior edició. Es tracta, donçs, de ensenyar el que la gent no sap i que deuria de saber, educar-la, formarla, instruirla,... Llavors potser aquest grapat de paraulotes una mica lletges, al que feia referència abans, potser desapareixeria el significat negatiu que moltes vegades se li dona avui dia com a sinònim de inutilitat, per a passar a ésser el que realment hauria de voler significar: la existència de alguna diferencia o mancança física, però de cap de les maneres un ésser inútil, perque una persona pot ésser no apte per segons quines coses per tenir mermades determinades facultats físiques o psíquiques, però mai un inútil total, ja que tothom serveix per alguna cosa i ningú hauria de sentirse subvalorat o menyspreat per els altres a causa de determinat impediment físic. Vull dir que totes aquestes ignoràncies que tant de mal fan, entre tots les podem superar si rebresim la educació adequada, si fessin una societat i un món més civilitzat, més avançat humanament, en la que poguéssim conviure de una manera que tothom pogués sentirse més integrat, i menys marginat o exclòs socialment. Però nosaltres, estimat Quim, tenim el que tenim, i visquem en aquest món que hems ha tocat viure,...i totes aquestes coses les hem de saber agafar amb cert sentir del humor, per a poder fer-les més suportables. Per cert, el món no canviarà si no el canviem nosaltres, perque ningú més el farà per nosaltres. Com tu dius, si cal una reunió de urgència per a trobar la nova paraula, que a tu no et convidin. Jo crec que la clau està en dues paraules: eliminar la IGNORÀNCIA, i fomentar la EDUCACIÓ. Les demés paraules que hàgim de venir només voldran significar senzillament "incompletes facultats físiques o psíquiques, dintre del que es considerant normal", i les podrem continuar sentint com una simple "sopa de lletres", o millor dit encara: "paraules que se emporta el vent". Jo per part meva, no me queixo de rés, i es més: en el fons, de vegades tinc certa tendència a deixar o voler que el món continuï essent tal com és, ple de imperfeccions, perque potser queda millor perque es tal com es, reflex de la gent que la forma, i per això en cert sentit sóc bastant conservador. Una salutació i bon cap de setmana, Quim. XAVI VALDERAS…..Ah!, i segueixo el teu web, i m’encanta.
A peu coix ha dit…
M’encanta com has escrit el post Quim!

Senzillament no em molesta gens que em diguin “coixa” és ben cert que ho sóc, i t’he de dir que ho prefereixo a que ho maquillin amb tants noms.

Quan et diuen o et dius “coixa” no hi ha cap dubte de quin peu calces. El tipus de sabata ja és un altre tema, he, he.

Sóc coixa i què?
bonaventura-ayats ha dit…
Gràcies a tots pels vostres comentaris. No sé, jo penso que les paraules van una mica a la moda, evolucionen més de pressa que els fets. Les paraules volen ajudar a pujar el nivell, però sovint els fets estan massa avall. És un tema que podem anar parlant, sense que hi posem gaire passió.
Rachel ha dit…
hola, jo no parlaria de minusvàlids, o discapacitats..o el que sigui..sinó de persones AMB . tot i que com heu apuntat alguns, el nom no fa la persona, per sort jeje
Anònim ha dit…
Jo vaig veure,als cinemes d'Arenys, a l'ascensor, un rètol k deia: "ús exclusiu x disminuit i discapacitats" Ala¡¡ el k no posava era la diferència entre un i l'altre.Encara bó k no havia k "fitxar" sinó...quin dilema, sóc diminuïda o discapacitada?

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…