Ves al contingut principal

Ciència-ficció

En el bloc d'en Xavi Terradas s'hi pot veure un model ortopèdic digne de museu. Es tracta d'una cadira de rodes a vapor de la que no disposem de massa informació -a veure si algú ens diu quelcom sobre l'artefacte i així podem explicar alguna cosa més- Lògicament m'ha vingut al cap un dels articles de la Llei d'Integració Social del Minusvàlid de l'any 1982 que deia que l'estat farà cultura de l'ús de les ajudes tècniques. De fet la norma encara és vigent i el redactat és el següent; --"Los procesos de rehabilitación se complementarán con el suministro, la adaptación, conservación y renovación de aparatos de prótesis y órtesis, así como los vehículos y otros elementos auxiliares para los minusválidos cuya disminución lo aconseje"--

Els autors de la Llei, pretenien en aquell moment que en un termini relativament curt, la gent tingués accés a les ajudes tècniques de forma universal i que la seva utilització impliqués una millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. La cadira de rodes al vapor no estava en el seu pensament, però pels actuals gestors d'aquestes eines pot suposar una idea revolucionaria. No disposem de més detalls de la cadira, per tant no sabem si va amb carbó, amb llenya o amb algun material més sostenible. Tampoc sabem si el Departament de Salut i el d'Acció Social i Ciutadania n'està al corrent. Nosaltres pensem que segurament és una peça del segle XIX i que avui dia podria funcionar amb els trossos de LISMI que queden vigents, especialment aquells que tenen una aplicació real de ciència-ficció. I és que el temps ho mata tot, fins i tot les bones idees.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…