Ves al contingut principal

Guanyen els grocs

Avui els meus han guanyat a casa. El C.B. MIFAS Esplais de Castelló s'han imposat a la gent de Palència que la setmana passada ens van guanyar a casa seva. He anat a veure el partit amb en Jan -el meu pare- que aquest cop ha aplaudit a l'equip groc -que és el nostre- a diferència de fa unes setmanes que des d'un tros lluny vaig veure que aplaudia a la gent vermella, és a dir, a l'equip de Sant Feliu de Llobregat que es diu UNES. Vaig preguntar-li per què animava a l'equip contrari i ell va contestar-me; juguen millor i a més jo els veig tots iguals.

Abans de baixar del cotxe li he recordat que el seu equip eren els que anaven de color groc i que no tots som iguals. Fugint d'estudi, m'ha dit que en Calderón, el president del Real Madrid havia dimitit i que en el món del futbol tot és un desori. Finalment el MIFAS ha guanyat per 50 a 38 i he de dir que en Jan ha donat suport a l'equip de color groc i de casa. L'he vist que aplaudia quan la Lídia ha fet una cistella. Em penso que a vegades l'afició s'ha d'orientar una mica; és més fàcil guanyar; i a mí, el Madrid m'és igual...

Comentaris

Anònim ha dit…
aleluyaaaaaaaaaaaaaa aleluyaaaaaaaaaa perfi una victoria.
Lo del Jan jajajajajajja bonissim el teu pare te q se la ostia!
(s dusseldorf)
bonaventura-ayats ha dit…
en Jan ens veu asseguts en cadira i tots som igual. Fa gràcia, però en certa manera és la mirada que té molta gent. La cosa aquesta que sigui del Madrid, cap problema, ho tenim assumit de fa temps. Ara ja som grans.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…