Ves al contingut principal

Guanyen els grocs

Avui els meus han guanyat a casa. El C.B. MIFAS Esplais de Castelló s'han imposat a la gent de Palència que la setmana passada ens van guanyar a casa seva. He anat a veure el partit amb en Jan -el meu pare- que aquest cop ha aplaudit a l'equip groc -que és el nostre- a diferència de fa unes setmanes que des d'un tros lluny vaig veure que aplaudia a la gent vermella, és a dir, a l'equip de Sant Feliu de Llobregat que es diu UNES. Vaig preguntar-li per què animava a l'equip contrari i ell va contestar-me; juguen millor i a més jo els veig tots iguals.

Abans de baixar del cotxe li he recordat que el seu equip eren els que anaven de color groc i que no tots som iguals. Fugint d'estudi, m'ha dit que en Calderón, el president del Real Madrid havia dimitit i que en el món del futbol tot és un desori. Finalment el MIFAS ha guanyat per 50 a 38 i he de dir que en Jan ha donat suport a l'equip de color groc i de casa. L'he vist que aplaudia quan la Lídia ha fet una cistella. Em penso que a vegades l'afició s'ha d'orientar una mica; és més fàcil guanyar; i a mí, el Madrid m'és igual...

Comentaris

Anònim ha dit…
aleluyaaaaaaaaaaaaaa aleluyaaaaaaaaaa perfi una victoria.
Lo del Jan jajajajajajja bonissim el teu pare te q se la ostia!
(s dusseldorf)
bonaventura-ayats ha dit…
en Jan ens veu asseguts en cadira i tots som igual. Fa gràcia, però en certa manera és la mirada que té molta gent. La cosa aquesta que sigui del Madrid, cap problema, ho tenim assumit de fa temps. Ara ja som grans.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.