Ves al contingut principal

Mirar als països de primera

L’amic Fermí Sidera m’ha proposat fer un puja i baixa a la Molina per veure alguna prova del Campionat del Món d’esquí adaptat que s’hi està fent. Un dia magnífic per fer-ho. A la Molina s’hi estava bé i hem pogut saludar a la Mariona Masdemont que està al capdavant del sarau que s’hi celebra. He parlat amb alguns del participants, un francès i un nord-americà d’origen turc amb arrels suïsses que parlava el castellà perfectament. M’ha dit que esquiar amb cadira no és tan difícil. A mi em sembla més fàcil aprendre turc. Els companys de la Federació Catalana d’Esports per a Minusvàlids m’han dit que hi havia una petita participació catalana, unes 6 persones representen el nostre país.

Els esquiadors que he vist representen als països que d’alguna manera o altre tracten el tema de la discapacitat seriosament i a l’alçada que correspon. No pel fet de que esquiïn, sinó perquè tenen polítiques socials que permeten a la gent com nosaltres poder assumir aquests reptes i tenir la qualitat de vida que tant demanem. Alguns polítics de casa, els agradaria que aquest esport i d’altres activitats estiguessin a l’abast de les persones discapacitades, però sense haver de fer tot allò que els països dels nostres convidats fa temps que fan. No és fàcil voler ser un país de primera.


La Mariona Masdemont ens ha portat els resultats de les proves que s'havien fet durant el matí d'avui. L'organització tenia unes carpes amb begudes calentes. S'hi estava bé. La gent de la Molina treballa amb moltes ganes i força, aquest campionat suposa un repte que estan superant amb una nota excel·lent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.