Ves al contingut principal

Ruta del Ferrro, més fotos amb comentaris.

Aquí una de les fotos en BN fetes per en Manu que hi surt, tot i ser-ne el retratista. De fons un tros petit de riera que desemboca al Ter, poc abans d'arribar a Ripoll. Nosaltres, en l'instant aquest, estàvem de pujada cap a Sant Joan.

Assegut durant una estoneta. Abrigat perquè hi feia una mica de fred. Fer handbike a l'estiu és més agradable, però a l'hivern també té el seu encant. A la motxilla quatre begudes per anar fent camí. La bici aquesta és llogada a la mateixa estació de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha un bar i també -al costat- un alberg totalment nou i adaptat.

Fent el camí sempre pot trucar-te algú. L'Isabel Juscafresa ens va fer un pic, per saber com anava la pedalada. Va enganxar-me enmig del carril. Li vam dir que el paisatge era interessant i que en Xavi anava com una màquina. L'Isabel és una entusiasta de les nostres maniobres i nosaltres l'apreciem perquè és una dona excel·lent, a part de ser la primera animadora.

En Manu va voler tirar algunes fotografies en blanc i negre. El noi hi té una afició amb tot això de les imatges i he pensat penjar-ne algunes. Aquesta s'hi pot veure el tros més bac de tot el camí entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. A l'estiu hi fa calor -diu en Manu- però a la primavera i a la tardor l'entorn val la pena.

En aquesta se'ns pot veure sortint de Ripoll. Va fer-nos gràcia el carrer aquest, perquè els números de les cases anaven pel seu compte. Al costat d'una casa que hi penjava el 39, n'hi havia una altra que posava 85. De tota manera la foto està feta perquè s'hi vegi el campanar del Monestir de Ripoll.

Jo diria que aquesta és del matí. Mentre anàvem de Sant Joan cap a Ripoll. En el prat del costat hi pasturaven vaques que no van mostrar cap interès en la nostra presència. En canvi elles a nosaltres ens van agradar. També hi havia un ocell que se'n diu bernat pescaire, un tipus de garsa que jo no havia vist mai.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…