Ves al contingut principal

Ceballots

Això dels calçots em costa una mica. M'han de venir molt bé. Els de Girona no hi entenem res, tot i que ara hi ha molts llocs per poder-ne menjar aquí mateix. De tota manera jo sóc partidari de la calçotada –encara que no en tasti ni un- perquè és l’excusa perfecta per trobar-te amb gent i celebrar conjuntament una diada que és divertida. Ahir, seguint la tradició vaig anar fins a Rodonyà (Alt Camp) –a casa de l’amiga Trini- a fer la calçotada, juntament amb altres 20 persones. No sé com, ni tampoc de quina manera, però es veu que se'n van menjar uns 500. El més sorprenent de tot és que després de la liquidació dels ceballots tothom va dinar en abundància i amb la mateixa gana que qualsevol altre diumenge. Els de l’Alt Camp tenen devoció pels productes de la pròpia terra. No és pas difícil entendre-ho.

Encara no tinc clar qui es va menjar els meus, els que em tocaven a mi. La Trini –esplèndida com sempre- tampoc m’ho va voler dir. La conclusió és que les estadístiques sobre ceballots no són massa exactes, és més o menys com l'aplicació que ens expliquen els responsables d'executar la llei de la dependència, salseta a part, és clar.

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agaden les cebes, i també els cebellots, es l'unica cosa que m'agrada de l'amanida, ¿creus que és massoquisme?, perque de cebellots els minusvalids en rebem quasi cada dia
Anònim ha dit…
No m'agrada l'amanida, si les cebes i una mica menys els cebellots, ¿vols dir que de cebellots els minusvalids no en rebem massa sovint?,¿no soc una mica massoquista? .........CMP

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…