Ves al contingut principal

Ceballots

Això dels calçots em costa una mica. M'han de venir molt bé. Els de Girona no hi entenem res, tot i que ara hi ha molts llocs per poder-ne menjar aquí mateix. De tota manera jo sóc partidari de la calçotada –encara que no en tasti ni un- perquè és l’excusa perfecta per trobar-te amb gent i celebrar conjuntament una diada que és divertida. Ahir, seguint la tradició vaig anar fins a Rodonyà (Alt Camp) –a casa de l’amiga Trini- a fer la calçotada, juntament amb altres 20 persones. No sé com, ni tampoc de quina manera, però es veu que se'n van menjar uns 500. El més sorprenent de tot és que després de la liquidació dels ceballots tothom va dinar en abundància i amb la mateixa gana que qualsevol altre diumenge. Els de l’Alt Camp tenen devoció pels productes de la pròpia terra. No és pas difícil entendre-ho.

Encara no tinc clar qui es va menjar els meus, els que em tocaven a mi. La Trini –esplèndida com sempre- tampoc m’ho va voler dir. La conclusió és que les estadístiques sobre ceballots no són massa exactes, és més o menys com l'aplicació que ens expliquen els responsables d'executar la llei de la dependència, salseta a part, és clar.

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agaden les cebes, i també els cebellots, es l'unica cosa que m'agrada de l'amanida, ¿creus que és massoquisme?, perque de cebellots els minusvalids en rebem quasi cada dia
Anònim ha dit…
No m'agrada l'amanida, si les cebes i una mica menys els cebellots, ¿vols dir que de cebellots els minusvalids no en rebem massa sovint?,¿no soc una mica massoquista? .........CMP

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.