Ves al contingut principal

Crisi sense barreres

Amb això de la crisi sembla que hi ha 8.107 municipis que han demanat participar en el fons aquest que el govern espanyol dedicarà als ajuntaments per tirar endavant inversions i d’aquesta manera frenar la destrucció de llocs de treball o crear-ne algun. Entre les peticions que han fet els ajuntaments n’hi ha una que ha tingut molt d’èxit; eliminació de barreres arquitectòniques. És curiós que de cop i volta els municipis hagin tingut un cop de rampell i s’hagin adonat que existeixen això de les barreres, i ara amb les propines extraordinàries sigui el moment d’eliminar-les. Segurament és una bona notícia, no voldria pas criticar-ho, perquè tal i com estan els nostres carrers val més no dir gaire res.

Però clar, diguem-ne que em puja la mosca al nas i que m’agradaria fer unes preguntes: -Som nosaltres una de les solucions a la crisi econòmica? --Els discapacitats sortim al carrer només quan hi ha crisi econòmica? --Són les barreres arquitectòniques una de les causes a combatre per resoldre la crisi econòmica? --Quan no hi ha crisi no hi ha barreres? --Quan no hi hagi barreres deixarà d’haver-hi crisi? (procurarem ser optimistes, per la crisi vull dir) --Amb la bonança econòmica no es veuen les barreres arquitectòniques? (segurament no es miren) --Els que caminem malament tenim sort de que l'economia també vagi a peu coix?

I no sé què més, tot plegat serà una crisi més accessible, sense barreres. I quan tot s’arregli, quan la situació econòmica sigui molt millor, el tema de barreres seguirà sent del mateix interès pels ajuntaments? Tenim sort els discapacitats de tota aquesta situació o només sóc un malpensat? En fi, ho aprofitarem, suposo.

Comentaris

crisis - cotxes = anar a peu
com ara aviat ens tocarà anar-hi a tots, doncs, miren de que les vies siguin accessibles. dic jo? no se
Daniel Bonaventura ha dit…
Gràcies per proposar reflexions tant constructives i lliures de barreres i gràcies per fer-ho amb una punta d'ironia, per treure ferro a l'assumpte.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…