Ves al contingut principal

Crisi sense barreres

Amb això de la crisi sembla que hi ha 8.107 municipis que han demanat participar en el fons aquest que el govern espanyol dedicarà als ajuntaments per tirar endavant inversions i d’aquesta manera frenar la destrucció de llocs de treball o crear-ne algun. Entre les peticions que han fet els ajuntaments n’hi ha una que ha tingut molt d’èxit; eliminació de barreres arquitectòniques. És curiós que de cop i volta els municipis hagin tingut un cop de rampell i s’hagin adonat que existeixen això de les barreres, i ara amb les propines extraordinàries sigui el moment d’eliminar-les. Segurament és una bona notícia, no voldria pas criticar-ho, perquè tal i com estan els nostres carrers val més no dir gaire res.

Però clar, diguem-ne que em puja la mosca al nas i que m’agradaria fer unes preguntes: -Som nosaltres una de les solucions a la crisi econòmica? --Els discapacitats sortim al carrer només quan hi ha crisi econòmica? --Són les barreres arquitectòniques una de les causes a combatre per resoldre la crisi econòmica? --Quan no hi ha crisi no hi ha barreres? --Quan no hi hagi barreres deixarà d’haver-hi crisi? (procurarem ser optimistes, per la crisi vull dir) --Amb la bonança econòmica no es veuen les barreres arquitectòniques? (segurament no es miren) --Els que caminem malament tenim sort de que l'economia també vagi a peu coix?

I no sé què més, tot plegat serà una crisi més accessible, sense barreres. I quan tot s’arregli, quan la situació econòmica sigui molt millor, el tema de barreres seguirà sent del mateix interès pels ajuntaments? Tenim sort els discapacitats de tota aquesta situació o només sóc un malpensat? En fi, ho aprofitarem, suposo.

Comentaris

crisis - cotxes = anar a peu
com ara aviat ens tocarà anar-hi a tots, doncs, miren de que les vies siguin accessibles. dic jo? no se
Daniel Bonaventura ha dit…
Gràcies per proposar reflexions tant constructives i lliures de barreres i gràcies per fer-ho amb una punta d'ironia, per treure ferro a l'assumpte.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.