Ves al contingut principal

Esquiar a la Molina

He estat convidat per la Fundació También i la Fundació Adecco a una petita estància de quatre dies a l’estació d’esquí de la Molina (Cerdanya de Girona) juntament amb altres persones que tenien algun tipus de discapacitat. Ha estat una experiència molt interessant. La discapacitat i la neu no lliguen inicialment, però avui i amb l’ajuda de gent com l’Escola d’esquí de la Molina i els professionals d'aquesta estació d'esquí pot fer-se sense cap tipus de problema. És un esport que hi entren en joc alguns conceptes com la seguretat personal, la por, els equilibris i altres sensacions que són noves i diferents.

He tingut de monitor en Jordi Fuentes, un xicot excel•lent que fa un temps va formar-se per poder esquiar amb gent discapacitada i he de dir que ho fa amb una notable convicció. Aquests dies he estat a les seves mans i ha estat formidable. Penjo unes dues fotografies; una amb ell, on s'hi pot veure l'sky car que vaig utilitzar i l'altre de la Sílvia, una companya de l'expedició que la balla molt bé amb un model de cadira conegut com mono-sky.

Des d’aquest post, m’agradaria transmetre i despertar interès en la possibilitat d’esquiar. En aquest petit país som afortunats perquè ho tenim bastant a mà. També s’hauria de facilitar a la gent discapacitada l’accés a aquest tipus d’esport i els preus que suposa practicar-lo; s’ha de fer necessàriament amb monitor i això ho fa econòmicament més difícil. Jo havia esquiat abans amb la meva tropa de Girona, tinc ganes de tornar-hi. A veure si els enganxo, enguany hi ha molta neu i s'ha d'aprofitar.


Comentaris

Osti Quim! veig que li has vent agafat el tranquillo al nostre kartsky
Anònim ha dit…
per quan la caseta a la molina, pero al pas q vas,ultimament estas fet un expert en anar a la neu.a mi m´agraden de fusta eh q lo sepas jajajajjajaj
sra.dusseldorf
bonaventura-ayats ha dit…
Srta. Dusseldorf; Potser sí que s'haurà de comprar alguna cosa a la Cerdanya, en plan gente bien..
No m'hi veig, esquiant ja semblo la hormiga atómica, viure allà seria complicat.
Clar que a la Patagonia potser hi ha alguna oferta.. No sé, ja ho veurem.

Xavi: L'Sky-Kar aquest té el seu punt, però per Internet he vist coses collonudes que ens anirien molt millor.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.