Ves al contingut principal

Esquiar a la Molina

He estat convidat per la Fundació También i la Fundació Adecco a una petita estància de quatre dies a l’estació d’esquí de la Molina (Cerdanya de Girona) juntament amb altres persones que tenien algun tipus de discapacitat. Ha estat una experiència molt interessant. La discapacitat i la neu no lliguen inicialment, però avui i amb l’ajuda de gent com l’Escola d’esquí de la Molina i els professionals d'aquesta estació d'esquí pot fer-se sense cap tipus de problema. És un esport que hi entren en joc alguns conceptes com la seguretat personal, la por, els equilibris i altres sensacions que són noves i diferents.

He tingut de monitor en Jordi Fuentes, un xicot excel•lent que fa un temps va formar-se per poder esquiar amb gent discapacitada i he de dir que ho fa amb una notable convicció. Aquests dies he estat a les seves mans i ha estat formidable. Penjo unes dues fotografies; una amb ell, on s'hi pot veure l'sky car que vaig utilitzar i l'altre de la Sílvia, una companya de l'expedició que la balla molt bé amb un model de cadira conegut com mono-sky.

Des d’aquest post, m’agradaria transmetre i despertar interès en la possibilitat d’esquiar. En aquest petit país som afortunats perquè ho tenim bastant a mà. També s’hauria de facilitar a la gent discapacitada l’accés a aquest tipus d’esport i els preus que suposa practicar-lo; s’ha de fer necessàriament amb monitor i això ho fa econòmicament més difícil. Jo havia esquiat abans amb la meva tropa de Girona, tinc ganes de tornar-hi. A veure si els enganxo, enguany hi ha molta neu i s'ha d'aprofitar.


Comentaris

Osti Quim! veig que li has vent agafat el tranquillo al nostre kartsky
Anònim ha dit…
per quan la caseta a la molina, pero al pas q vas,ultimament estas fet un expert en anar a la neu.a mi m´agraden de fusta eh q lo sepas jajajajjajaj
sra.dusseldorf
bonaventura-ayats ha dit…
Srta. Dusseldorf; Potser sí que s'haurà de comprar alguna cosa a la Cerdanya, en plan gente bien..
No m'hi veig, esquiant ja semblo la hormiga atómica, viure allà seria complicat.
Clar que a la Patagonia potser hi ha alguna oferta.. No sé, ja ho veurem.

Xavi: L'Sky-Kar aquest té el seu punt, però per Internet he vist coses collonudes que ens anirien molt millor.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…