Ves al contingut principal

UDG, Servei d'Esports

La Universitat de Girona té un servei d'esports que va una mica més enllà del que diu el seu títol. Ahir a tall d'exemple, van fer una xerrada-col.loqui sobre l'esport per a persones amb discapacitat. Prèviament havien passat la pel.lícula-documental Murderball on s'hi pot veure les experiències viscudes per les seleccions americanes i canadenques de Rugbi per a discapacitats. Una cinquentena de participants van fer preguntes a uns quants esportistes que formen part de MIFAS i que van explicar les seves experiències amb l'esport adaptat. En Javi Aldámiz, Xavier Terradas, Manu Heras i Fermí Sidera van apropar una mica el significat de viure intensament la vida a través de l'esport i el fet de practicar-ho sent físicament una mica diferents. Moderats per Tomàs Llebre, periodista esportiu de Catalunya Ràdio la tropa va estar magnífica. Els estudiants de l'UDG s'ho van passar bé i sembla ser que l'activitat feta pel Servei d'Esports va agradar molt. La propera setmana parlaran d'esports i orientació sexual, i la setmana passada van fer-ho d'esports i economia. He de dir que el tema de la discapacitat el toquen sovint i això vol dir que els que participen en aquestes experiències tindran una mirada diferent i optimista del gremi del que jo formo part. És una aposta de futur, de complicitat. Ens vindrà molt bé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.