Ves al contingut principal

Còlic

Un còlic d’aquells emprenyadors va provocar que passés una breu estada –massa llarga sempre- al servei d’urgències de l’Hospital Trueta de Girona. Vaig poder retratar el sostre d’urgències perquè quan estàs estirat en aquells llits que van amb rodes el panorama queda francament limitat. En el sostre hi ha com un semàfor; verd, groc i vermell. No tenia humor per preguntar perquè servia. Els d’urgències són gent que cada dia deuen fer deu quilòmetres a peu. Els passadissos són molt limitats, però ells van i venen a gran velocitat, esquivant-se entre ells i elles i també als llits que hi estan aparcats de forma provisional.

Res, un còlic d’aquells que tinc de tant en tant –ara feia temps que no pedregava- va obligar-me a passar-hi la tarda del divendres. Darrere meu, també aparcada de forma provisional hi havia una noia –ho sé per la veu- que anava dient a no sé qui, que tenia tot el dret del món a refer la seva vida. Amb els calmants en vena i la història de fons de la veïna –que van convidar-la a sopar, i a mi no- va donar-me la sensació de que estava fent la migdiada al sofà de casa amb la TV encesa, amb un serial d’aquells sud-americans que tenen milers de capítols i que jo no hi poso cap interès. Els metges del Trueta van dir-me que anés a donar volts, que no n’hi havia per tant... Que duri!

Comentaris

A peu coix ha dit…
Culleres Quim!
Un viatge al·lucinant però ja te'l regalo.
Per cert el semàfor hi era o et feien pampallugues els ulls?
Cuida't i deixa les pedres per les pedreres!

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…