Ves al contingut principal

Còlic

Un còlic d’aquells emprenyadors va provocar que passés una breu estada –massa llarga sempre- al servei d’urgències de l’Hospital Trueta de Girona. Vaig poder retratar el sostre d’urgències perquè quan estàs estirat en aquells llits que van amb rodes el panorama queda francament limitat. En el sostre hi ha com un semàfor; verd, groc i vermell. No tenia humor per preguntar perquè servia. Els d’urgències són gent que cada dia deuen fer deu quilòmetres a peu. Els passadissos són molt limitats, però ells van i venen a gran velocitat, esquivant-se entre ells i elles i també als llits que hi estan aparcats de forma provisional.

Res, un còlic d’aquells que tinc de tant en tant –ara feia temps que no pedregava- va obligar-me a passar-hi la tarda del divendres. Darrere meu, també aparcada de forma provisional hi havia una noia –ho sé per la veu- que anava dient a no sé qui, que tenia tot el dret del món a refer la seva vida. Amb els calmants en vena i la història de fons de la veïna –que van convidar-la a sopar, i a mi no- va donar-me la sensació de que estava fent la migdiada al sofà de casa amb la TV encesa, amb un serial d’aquells sud-americans que tenen milers de capítols i que jo no hi poso cap interès. Els metges del Trueta van dir-me que anés a donar volts, que no n’hi havia per tant... Que duri!

Comentaris

A peu coix ha dit…
Culleres Quim!
Un viatge al·lucinant però ja te'l regalo.
Per cert el semàfor hi era o et feien pampallugues els ulls?
Cuida't i deixa les pedres per les pedreres!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.