Ves al contingut principal

Deixalles

Mirant la televisió (la tinc nova, ben nova) descobreixo una noia de l’espanya canyí que va marxar de casa seva el dia 19 –el dia del padre, diu ella- i que no sé a quin casament va faltar el dia 20 i així tota la fauna ibèrica va saber que s’havia separat. Ell no sé qui és, i ella tampoc. Però es veu que tothom està al cap del carrer. El programa –que segur que és líder d’audiència- s’està emetent en aquests moments. El mateix dia que han proposat tancar les llums per fer una demostració del problema energètic i ecològic del planeta. I jo pregunto; per què no fem una apagada contra aquest tipus de televisió que puja a la fama a una colla de vampirs de mal gust amb problemes que ningú n’ha de fotre res?

Per rematar, en Jordi González –que sempre l’he tingut per un bon professional- dirigeix el festival amb una salsa bastant esperpèntica. No n’estic segur, però segurament aquesta noia és una contractada del govern per evitar que el país parli del que realment importa. Ha estat genial quan ha dit que havia tingut un embaràs de nou mesos, en plan sorprenent. Em penso que amb això del televisor nou he fet una mala inversió. La noia ara diu que ell és diu Antoniu... i jo me'n vaig a dormir.

Comentaris

Asistentina ha dit…
Impressionant! Quines coses que passen, oi? La TV ha empitjorat molt, Quimet!!! Mira Dr. Mateo a Antena 3,avui a les 22 +/-, pot ser, rius una mica.....
bonaventura-ayats ha dit…
Després la noia que surtia, resulta que també cantava. Aquí tinc que admetre que ja no hi vaig arribar. Sóc masoca, però no tant.
Cuidat

Nota: M'encanta el teu nick

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.