Ves al contingut principal

Els colors de Girona

Fent una passejada per Girona m’hi trobo en Carles Mont i fem petar la xerrada una estona. En Carles és un membre emèrit de MIFAS, un dels seus fundadors, una de les persones que n’ha estat un referent indispensable. Li explico que esquiant –bé, això que faig jo- he descobert que les pistes tenen una qualificació segons la qual es defineix la dificultat dels circuits. Li dic que verd vol dir molt fàcil; blau, fàcil; vermell, difícil i negre, molt difícil. Entre rialles diem que aquesta seria una magnifica definició per descriure les nostres poblacions. Girona és blava o és verda?; En Carles em diu que ell l’havia vist negra, negra del tot.

Des de llavors no acabo de trobar el color de Girona. Depèn lògicament de la barriada on un es passegi, també de si el barri o carrer és nou, o de si essent nou, les obres s’han fet amb una certa gràcia i intel·ligència. Sovint els dissenys de les nostres ciutats són espectaculars però després es descobreix que són un infern per accedir-hi. Amb els arquitectes de moda pots quedar-hi embarrancat.

Girona és negra si parlem del barri vell. És vermella en general perquè penso que és una ciutat difícil de circular-hi solet. Té barriades blaves que són fàcils, però en té molt poques que siguin realment verdes. El color que venem uns i altres és el verd, però de moment de verdor no n’hi ha gaire.

Tinc clar, per exemple, que Salt és verda. És planera, senzilla i molt fàcil de circular-hi amb cadira de rodes. El color que li tocaria seria el millor, el que tots els pobles i ciutats haurien de tenir. També tinc clar que Banyoles és negra; està plena de sots i l’eliminació de barreres és de poca categoria i és una pena. Figueres és vermella també i Olot és més blava que verda. Lloret també és força verda.

Lògicament aquestes són les meves opinions. Els colors podrien ser un magnífic referent per qualificar la categoria dels nostres pobles i ciutats. A Girona hi ha 221 municipis i en general la tinta que hauríem de fer servir seria molt negra. Qui s’apunta a pintar una mica?

Ah, no vull parlar del Consell d'Accessibilitat ni res de tot això. El tema de barreres arquitectòniques ha de ser tractat seriosament des del Departament d'Obres Públiques. Si no és així, penso -amb això sóc molt contundent- que estem perdent el temps.

Comentaris

Anna ha dit…
La xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és verd primavera.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…