Ves al contingut principal

Els colors de Girona

Fent una passejada per Girona m’hi trobo en Carles Mont i fem petar la xerrada una estona. En Carles és un membre emèrit de MIFAS, un dels seus fundadors, una de les persones que n’ha estat un referent indispensable. Li explico que esquiant –bé, això que faig jo- he descobert que les pistes tenen una qualificació segons la qual es defineix la dificultat dels circuits. Li dic que verd vol dir molt fàcil; blau, fàcil; vermell, difícil i negre, molt difícil. Entre rialles diem que aquesta seria una magnifica definició per descriure les nostres poblacions. Girona és blava o és verda?; En Carles em diu que ell l’havia vist negra, negra del tot.

Des de llavors no acabo de trobar el color de Girona. Depèn lògicament de la barriada on un es passegi, també de si el barri o carrer és nou, o de si essent nou, les obres s’han fet amb una certa gràcia i intel·ligència. Sovint els dissenys de les nostres ciutats són espectaculars però després es descobreix que són un infern per accedir-hi. Amb els arquitectes de moda pots quedar-hi embarrancat.

Girona és negra si parlem del barri vell. És vermella en general perquè penso que és una ciutat difícil de circular-hi solet. Té barriades blaves que són fàcils, però en té molt poques que siguin realment verdes. El color que venem uns i altres és el verd, però de moment de verdor no n’hi ha gaire.

Tinc clar, per exemple, que Salt és verda. És planera, senzilla i molt fàcil de circular-hi amb cadira de rodes. El color que li tocaria seria el millor, el que tots els pobles i ciutats haurien de tenir. També tinc clar que Banyoles és negra; està plena de sots i l’eliminació de barreres és de poca categoria i és una pena. Figueres és vermella també i Olot és més blava que verda. Lloret també és força verda.

Lògicament aquestes són les meves opinions. Els colors podrien ser un magnífic referent per qualificar la categoria dels nostres pobles i ciutats. A Girona hi ha 221 municipis i en general la tinta que hauríem de fer servir seria molt negra. Qui s’apunta a pintar una mica?

Ah, no vull parlar del Consell d'Accessibilitat ni res de tot això. El tema de barreres arquitectòniques ha de ser tractat seriosament des del Departament d'Obres Públiques. Si no és així, penso -amb això sóc molt contundent- que estem perdent el temps.

Comentaris

Anna ha dit…
La xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és verd primavera.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.