Ves al contingut principal

Gran Torino de l'Eastwood

No puc pas fer una crítica de la pel·lícula Gran Torino d’en Clint Eastwood perquè si en dono molts detalls perdrà tota la gràcia a tots aquells que volgueu anar-hi. Puc dir que és recomenable, molt interessant i que una vegada més aquest home ens fa una demostració impressionant de bon cinema. L’Eastwood ens té mal acostumats ara mateix. Jo vaig a veure les seves pel·lícules sense saber-ne res, sense haver llegit cap crítica -no són pas justes sempre- i quan surto ho faig havent descobert que aquest actor, director, cineasta, etc… és una de les poques causes que justifica que valgui la pena anar al cinema de tant en tant.

La pel·lícula tracta sobre una història –no pas senzilla- que es va desgranant a poc a poc i acaba en una bona metàfora sobre tot allò que pensem conèixer i que tenim tant a prop. També hi vaig llegir una mica d’esperança, no pas la que la gent voldria, és d’una altra manera, però també és justa. Us la recomano, de debò.

Comentaris

Anònim ha dit…
quimet.jo al eastwood el vaig descubri com a dire de cine per en una peli q em va encantat,es diu Media noche en el jardin del bien y del mal,es una peli permi diferent i no sabia q ell era el director,em va sobtar molt,per ser el Kevin Spacy i surt(algo mes per veurala jajajajajaj)
srta dusseldorf
bonaventura-ayats ha dit…
si la vas a veure, aquesta, t'agradarà. A mi va agradar-me molt el Ponts de Madison, -sóc un sentimental-
L'Spacy aquest que tu dius no m'acaba de fer el pes, encara que admeto que el paio és bon actor. Però fa cara de robar-me la xocolata del berenar d'un dissabte a la tarda. També podria ser que m'equivoqués.
En fi, l'Eastwood és acollonant; quan sigui gran vull ser com ell.
Cuidis molt senyoreta Dusseldorf.
Asistentina ha dit…
Huola!! Genial el Eastwood! Jo tb recomano la peli!!! Molt i molt bona! La dels Ponts de Madison, una altre peli q fa q compensi anar al cinema. q normalment compensa poc........... Fins demá Quim! Salut Sandra!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.