Ves al contingut principal

Una de "xinus"

Gran rebombori a la meva comunitat de veïns perquè els responsables de la botiga de sota, xinesos, han obert una porta d’emergència il·legal que dóna a l’escala. Quan vaig arribar hi havia uns quants veïns i veïnes dient la seva sobre el fracàs orient-occident que s’acabava de produir a escala de la meva escala.

Una veïna va fer-me saber que els “xinus” són molt perillosos i em va alertar de tot el que ens podia passar. Vaig decidir aparcar i anar-me’n cap a casa, procurant no trobar-ne cap que m’impedís fer el recorregut sense ser atacat i torturat.

Avui, per refer-me de la tragèdia, he anat a dinar amb dos dels meus nebots, dels quatre que tinc; per cert, cap d’ells ha nascut aquí. Ni a Girona, ni tampoc a Catalunya. Tres d’ells són estrangers i la més petita de totes ha nascut més enllà de l’Ebre. En fi, coses que passen, suposo. El món funciona i funcionarà així, més enllà de la porta que els xinus han obert de forma –diguem-ne- irregular a l’escala de casa meva. El pitjor de tot és que a mi m’agrada que el nou món sigui així.

No em fan por les coses noves. El que em fa por són algunes veïnes i la poca tolerància que circula pels nostres carrers. Dintre d’uns anys la nostra societat serà de tots colors, i m’agradaria que fos millor que la que tenim. Sembla que hi hem de posar alguna cosa més; un pèl d’entusiasme per exemple i una mica de voler saber com són els altres i poder-los entendre.

La porta dels xinus és d’emergència i dóna a una escala que té graons, de manera que no només és il·legal, sinó que segurament no compleix cap normativa d’accessibilitat. De moment ningú està a l’alçada. Quin món!; Ah! la foto és de la meva neboda, que és estrangera i lògicament perillosíssima.

Comentaris

Anònim ha dit…
ui si !fa una porrrrrrrrrrrrrrrrrrrr,pero lo millor es la teva cara ,mare meva deu haverte donat una canya pero vaja careto chavallllllllllll de deu meu senyor estic venut ya no puc amb el meu cos jajajajajaj.
sobre el xinus,si son raros pero joder per una porta la q es lia no,i mira si hi han esglaons i no ho sabiaho q servixi per denunciar aixo.gracies xinus !jajajajajaja
srta dusseldorf
bonaventura-ayats ha dit…
I a més d'il.legal, la porta és francament lletja. De tota manera he dedicit aplicar la política de no intervenció. Tinc unes veïnes fantàstiques que suposo que ho arreglaran...!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.