Ves al contingut principal

Anar baixant

El darrer cop que vaig anar a Madrid –en cadira de rodes- vaig descobrir que passejar per aquella ciutat era tot una aventura. Anar-hi amb la Presidenta d’ECOM era a més una visita d’alt risc, perquè la dona té tendències anar a donar un vol per veure el Metro i passejar-se per tots els carrers. Més tard i per temes de MIFAS vaig tornar-hi, amb el resultat de sortir disparat de la cadira enmig del carrer Serrano. L’accessibilitat a Madrid és d’aquelles que jo en dic de color negra. (molt difícil tirant a impossible)

Amb la remodelació del govern d’ahir, he descobert que les coses de la discapacitat van tirant per avall. M’explico: fa poc més d’un any les polítiques de la discapacitat es feien des del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Quan en ZP va guanyar les eleccions vàrem anar a petar al carrer Alcalà, un edifici amb moltes escales i difícil d’adaptar. Era el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte. I avui ja hem arribat a Sanidad y Políticas Sociales, és a dir, una mica més avall d’allà on érem fins ara.

L’edifici del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials està en el famós Paseo del Prado i ara mateix no recordo com estava de graons. Puc dir que la vorera és molt perillosa i pots caure-hi molt abans d’entrar a la portalada de l’edifici; una “mole” franquista de quinze plantes i de molt mal gust.

Suposo que en els propers dies tindrem notícies de com serà la nova configuració d’aquest ministeri i quines seran les àrees que s’hi crearan per tractar el tema de la discapacitat. S’haurà de veure, però de moment puc dir que tot això de la dependència és una mica com un “tango” ministerial. No sé si s’ho van passant perquè no han trobat el forat o finalment tot plegat acabarà a dins d’un, i de ben negre, com l’accessibilitat a la city de Madrid.

Una mica més avall només hi queda el Ministerio de Agricultura. Espero que no ens hi traspassin, segurament seria una animalada, però pel que sembla hi anem de cap.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Crec que els coixos som incomodes i difícils de tractar, per això anem rodan com una patata calenta de ministeri en ministeri.

Realment despres de l'ensarronada de la dependència dels collons... ens aparquen al de Sanitat. Ara ja només falta regular l'Eutanàsia activa i problema resolt...
bonaventura-ayats ha dit…
Si noi, té mala pinta, no sé què dir-te.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…