Ves al contingut principal

Anar baixant

El darrer cop que vaig anar a Madrid –en cadira de rodes- vaig descobrir que passejar per aquella ciutat era tot una aventura. Anar-hi amb la Presidenta d’ECOM era a més una visita d’alt risc, perquè la dona té tendències anar a donar un vol per veure el Metro i passejar-se per tots els carrers. Més tard i per temes de MIFAS vaig tornar-hi, amb el resultat de sortir disparat de la cadira enmig del carrer Serrano. L’accessibilitat a Madrid és d’aquelles que jo en dic de color negra. (molt difícil tirant a impossible)

Amb la remodelació del govern d’ahir, he descobert que les coses de la discapacitat van tirant per avall. M’explico: fa poc més d’un any les polítiques de la discapacitat es feien des del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Quan en ZP va guanyar les eleccions vàrem anar a petar al carrer Alcalà, un edifici amb moltes escales i difícil d’adaptar. Era el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte. I avui ja hem arribat a Sanidad y Políticas Sociales, és a dir, una mica més avall d’allà on érem fins ara.

L’edifici del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials està en el famós Paseo del Prado i ara mateix no recordo com estava de graons. Puc dir que la vorera és molt perillosa i pots caure-hi molt abans d’entrar a la portalada de l’edifici; una “mole” franquista de quinze plantes i de molt mal gust.

Suposo que en els propers dies tindrem notícies de com serà la nova configuració d’aquest ministeri i quines seran les àrees que s’hi crearan per tractar el tema de la discapacitat. S’haurà de veure, però de moment puc dir que tot això de la dependència és una mica com un “tango” ministerial. No sé si s’ho van passant perquè no han trobat el forat o finalment tot plegat acabarà a dins d’un, i de ben negre, com l’accessibilitat a la city de Madrid.

Una mica més avall només hi queda el Ministerio de Agricultura. Espero que no ens hi traspassin, segurament seria una animalada, però pel que sembla hi anem de cap.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Crec que els coixos som incomodes i difícils de tractar, per això anem rodan com una patata calenta de ministeri en ministeri.

Realment despres de l'ensarronada de la dependència dels collons... ens aparquen al de Sanitat. Ara ja només falta regular l'Eutanàsia activa i problema resolt...
bonaventura-ayats ha dit…
Si noi, té mala pinta, no sé què dir-te.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.